Seqüència didàctica que s’ubica dins el currículum de tecnologia del 2n curs de l’ESO en el bloc d’electricitat. Amb aquesta activitat es pretén iniciar a l’alumne amb els aparells receptors d’electricitat més propers: els electrodomèstics que tenim a casa. Per això, es vol familiaritzar a l’alumnat amb el llenguatge específic utilitzat a les etiquetes de característiques tècniques dels electrodomèstics i fer-los adonar qui utilitza aquests aparells, de forma que reflexionin sobre els estereotips de gènere. 

Es planteja que els alumnes facin una relació d’aparells elèctrics que tenen a casa i que anotin qui els utilitza i durant quant de temps per tal que calculin el consum elèctric de cada aparell. A més a més, s’introdueix una visió de la identitat de gènere explicitant qui en fa ús dels aparells.

Seguidament farem un retrocés històric amb els primers anuncis en paper dels electrodomèstics dels anys 1950’s comparant-los amb els anuncis actuals, analitzant diferències i semblances.

Finalment, recollim tots els exercicis que hem anat fent, els visualitzem i plantegem la magnifica Revolució dels electrodomèstics!, observant des d’un punt de vista de gènere les desigualtats que hi ha a cada bloc i realitzar, com a producte final una proposta d’actuació.

• Si no es vol partir dels aparells reals que té cada alumne a casa, es pot partir de catàlegs i propaganda comercial d’empreses d’equipament de la llar.

• Opcionalment, al llarg de l’activitat, es pot anar variant la composició dels grups.

• Valorar la necessitat de la compra i consum responsable dels electrodomèstics.

• Valorar la necessitat del consum raonat d’energia a la vida quotidiana i establir la utilització d’estratègies adequades per aconseguir-ho.

• Fer-nos tots més corresponsables de valorar qui ha d’utilitzar què a casa de cadascú.

1. Lectura introductòria: 

Text adaptat. Font: Electrodomésticos del futuro tendrán ojos y oídos para detectar tus emociones. Paula Escalada Medrano. Eldiario.es https://bit.ly/2K7jEsL (27/05/2019).

Appliance and Electronics World Expo (AWE 2019) http://en.awe.com.cn/

2. Fem grups de treball.

3 membres per grup. Són una unitat familiar i disposa cadascun d’ells 600€ per a comprar 2 electrodomèstics. Omplenar la taula d’EXPERT@

Visualització i exposició del què ha fet cada grup.

3. Han de fer el buidatge i anar separant els electrodomèstics pels 4 àmbits:

a) Higiene personal

b) Confort domèstic

c) Tasques domèstiques

d) Oci

A cada àmbit us regalen un electrodomèstic que heu d’afegir i que no tingueu. Anotar el nom de les persones a la taula i marcar amb unes creus qui utilitza normalment, cada electrodomèstic.

Taula USUARI@

4. Repartir anuncis anys 50 i fer la pregunta: Què tenen en comú?

Omplenar taula VENEDOR@. Activitat 1.

5. Fer la recerca de l’Activitat 2 entre tots, utilitzant el cercador d’imatges de Google i realitzant les següents cerques:

«cocinar», «usar lavadora», «usar aspiradora», «usar lavavajillas» i «ver televisión».

Què heu observat en les cerques realitzades anteriorment? Fixeu-vos tant en els aparells com en les persones que hi apareixen.

6. Activitat 3: Diferències i semblances entre imatges i vídeo  
Hornos balay serie crista, Mundo Balay https://youtu.be/X8qof35hHQY 

7. Activitat 4: Diferències i semblances entre marques: Balay i Samsung.

Manuales del mejor uso, Samsung España - http://youtu.be/IZ2xr5TiCfY

                                                                       https://youtu.be/u2dCIWXZjfs

                                                                       https://youtu.be/HSo_-HHC4iw

                                                                       https://youtu.be/dK3p0LtYQkM

8. Una darrera agrupació de l'alumnat, amb una mirada externa, podria ser grups de l’altre línia del mateix nivell. 

Fitxes Eduglobals

Identificar possibles desigualtats de gènere segons qui compra els electrodomèstics, qui els utilitza i a qui s’adreça el venedor.

9. Mostrar  l’anunci dels nens i nenes de samsung 

https://drive.google.com/drive/folders/1mMKgVPgGm-bYaUBvEmp6q_J34-qd0gbQ 

Proposta d’actuació perquè aquesta manera de pensar perduri. Què es perd en el camí d’infantil a secundària?

10. Proposta d’intervenció a la comunitat. A casa. 

• Carta de Compromís d'anar canviant els rols a casa.

• Enquesta a les famílies i avaluar els resultats i fer un retorn.

• Contra anunci per publicar a la web de l’escola.

• Organitzar un mercat d’intercanvi amb electrodomèstics que ja no utilitzem a casa.

Ubiquem l’activitat com a introductòria a la unitat didàctica d’electricitat a 2n d’ESO. També es pot plantejar un projecte per a 1r de Batxillerat; ens serveix la mateixa estructura. 

Promou la competència 7, de l’àmbit cientificotecnològic: Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Propostes de producte final:

• Realitzar contra anuncis.

• Enquesta a casa.

• Fer peces de microteatre a l’aula.

• Compromís per part de l’alumnat de canviar els rols a casa.

L’avaluació dels aprenentatges adquirits en relació a les competències treballades és un dels punts a millorar d’aquesta unitat didàctica, sobretot pel que fa referència a l’avaluació formadora.

Durant el procés es va fent retorn a l’alumne dels anàlisis fets. 

El criteris d’avaluació:

• Seleccionar, gestionar i tractar la informació d’internet de forma correcta per tal de generar nou coneixement.

• Valorar la necessitat d’un consum raonat de l’energia elèctrica a la nostra vida quotidiana i la utilització d’estratègies adequades per aconseguir-ho.

• Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsable dels productes.

• Valoració dels propis prejudicis envers les identitats de gènere enfront l’ús dels electrodomèstics a casa.

PUNTS FORTS:

- La proximitat dels aparells a analitzar.

- Investigar, analitzar i ser crítics davant dels productes audiovisuals que consumim.

DIFICULTATS:

- Tenir una sessió setmanal de classe no afavoreix gens la dinàmica de treball i dilata la seqüència. 

- Algunes famílies pateixen pobresa energètica, per la qual cosa pot causar avergonyiment a algun alumne durant l’activitat. Cal estar alerta per reconduïr situacions.   

ASPECTES A MILLORAR:

- L’avaluació (veure punt següent).

Vetllar perquè hi hagi més reunions entre grups d’experts i els rols de cada persona perquè hi hagi una transferència i articulació (relació) de coneixements de major qualitat.

- Definir el projecte inicialment amb una coordinació a tres bandes amb el professorat de tecnologia i de visual i plàstica. Aquest fet, no només donaría aprenentatges de major qualitat, sinó que dotaria el projecte de més hores setmanals.

És una unitat didàctica fonamentada en la metodologia d’Aprenentatge Servei en la matèria de Cultura i Valors Ètics de 4t d’ESO.

Bàsicament es tracta de generar un producte audiovisual per encàrrec d’una entitat, concretament en format videomapping, en la qual el contingut expliciti propostes de lluita contra els micromasclismes.

Per portar-la a terme es proposa  a l’alumnat que dugui a terme un treball cooperatiu, en grups d’experts.

Cal tenir en compte que aquesta unitat didàctica busca treballar els valors a través d’un marc d’Aprenentatge Servei vinculat a la matèria de Cultura i Valors Ètics, que permet incorporar les àrees cientificotecnològiques de manera instrumental per part del professorat STEM.

• Es recomana una coordinació amb el professorat de tecnologia i de visual i plàstica per tenir més possibilitats d’elaborar un producte final útil.
• Tenir lligams amb el teixit associatiu del poble/barri per tal de poder elaborar un encàrrec extern real.
• Adequat per una classe d’un màxim de 20 alumnes.

• Elaborar l’encàrrec real que consta en un videomapping de propostes de lluita contra els micromasclismes.
• Treballar cooperativament amb grups d’experts.
• Treballar amb dates límit.

Per començar aquest aprenentatge servei és molt important abans haver treballat amb el grup classe el concepte de micromasclisme.

Quan està madur, és el moment adequat per presentar-los l’encàrrec extern, ja que és més fàcil que l’entenguin i que se’l vulguin fer seu.

Aquest encàrrec prèviament s’ha d’haver pactat (professorat-entitat) per adequar-lo bé a les característiques del grup classe i dels recursos disponibles.

En el present cas, es va parlar amb una entitat del poble de més de 25 anys de recorregut que té l’objectiu d’acompanyar les dones en la defensa dels seus drets.

Amb aquesta entitat se’ls va proposar per part del professorat un producte concret amb uns tempos concrets i se’ls va demanar que ho presentessin com si hagués estat idea seva.

De manera esquemàtica, la seqüenciació d’activitats que es pretenia dur a terme és la següent:

• Treball del concepte micromasclisme (pre ApS).
• Presentació de l’encàrrec per part de l’entitat (inici ApS).

○      Constava d’una prova pilot d’un videomapping sobre la lluita contra el micromasclime amb la idea que si era un producte potent, en anys posteriors es podria realitzar un producte més elaborat per exposar a tot el poble en una data assenyada.

○      La prova pilot es duria a terme en un espai interior de l’institut (per poder aconseguir les condicions de foscor necessàries) i una posterior edició es duria a terme en una façana exterior d’un edifici públic (evidentment amb un projector adequat, que no teníem).

• Disseny de realització de l’encàrrec i creació dels grups d’experts.

○      Concepte: responsables del guió i dels criteris conceptuals dels efectes audiovisuals (com una pseudodirecció).

○      Disseny: responsables de la part gràfica i de so.

○      Programació: responsables de la programació del videomapping.

○      Logística: responsables del material i de la coordinació amb l’entitat i també amb la direcció del centre i el PAS.

• Disseny de la Taula de tasques, seguiment i cronograma.

○      Es va realitzar a través d’un full de càlcul en entorn de Google Drive.

○      Cada grup sabia les tasques a fer, les tasques pendents i les dates límit seves i dels altres grups. Els grups podien escriure tasques als altres grups.

• Elaboració d’una primera versió.

• Presentació de la primera versió a l’entitat externa.
• Elaboració d’una segona (i definitiva) versió.

• Presentació de la versió definitiva a l’entitat i al centre.

• Cultura i Valors Ètics
• Tecnologia
• Visual i Plàstica

Cronograma: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1u_mxf0xI6WmItldexHCb63vUbRQl22tYTJO7pCjjbug/edit#gid=392722551

Primera versió https://scratch.mit.edu/projects/299518376

Versió final (noti’s que pràcticament no hi ha cap diferència): https://scratch.mit.edu/projects/311134821/fullscreen/

Només es va realitzar l’exposició de la primera versió i el rol que va assumir cadascú va ser espontani.

L'avaluació dels aprenentatges adquirits en relació amb les competències treballades és un dels punts a millorar d'aquesta unitat didàctica.
Explícitament, al principi de l'activitat es va acordar (*) que la qualificació final estava directament relacionada amb l'assoliment de l'encàrrec i seria comú, ja que l'activitat estava dissenyada de manera cooperativa.
(*) Cal recordar que es va presentar aquest encàrrec enmig del curs i que el vam entomar de manera espontània.
L'avaluació va ser un dels aspectes treballats a la primera edició de l'Escola d'Estiu d'EduglobalSTEM (juliol 2019) i es va apuntar que el més important seria com definir els criteris que avaluessin la transformació, és a dir, que recollissin evidències sobre una gradació de transformació d'actituds vinculades als valors.

Valoració de la pràctica, resultat de l’aplicació dels criteris de valoració

Des del centre on es va aplicar es valora positivament. Va ser una pràctica que va valoritzar molt la matèria de cultura i valors ètics i va permetre una alta participació en alumnat de perfils molt diferents.
Des de la primera edició de l'Escola d'Estiu d'EduglobalSTEM (juliol 2019) es va apuntar que per poder-la replicar a altres centres, primerament cal destinar temps a fer una diagnosi inicial de les necessitats per identificar quina és la demanda interna real. Aquest fet pot fer variar tant el contingut com l'entitat externa però es pot aprofitar l'estructura del projecte igualment.

PUNTS FORTS:

-       El realisme de l’encàrrec fet per una entitat externa combinat amb la causa noble que defensa va generar una necessitat de treball que se la van poder fer seva (en diferents graus) tot l’alumnat i durant tot el projecte.

-       El treball cooperatiu real (grups d’experts) va dinamitzar molt el procés.

-       Les dates límit externes van ser un bon al·licient de treball.

DIFICULTATS:

-       Tenir una sessió setmanal de classe no afavoreix gens la dinàmica de treball.

-       El fet de no disposar del projector de manera habitual i de no poder fer proves a l’espai interior de l’institut feia treballar una mica a “cegues”.

ASPECTES A MILLORAR:

-       L’avaluació (vegeu punt següent).

-       La coordinació amb l’entitat externa perquè sigui ella la que faci dinàmiques inicials sobre el treball dels micromasclismes i com es pot abordar des del jovent.

-       Vetllar perquè hi hagi més reunions entre grups d’experts i els rols de cada persona perquè hi hagi una transferència i articulació (relació) de coneixements de major qualitat.

Definir el projecte inicialment amb una coordinació a tres bandes amb el professorat de tecnologia i de visual i plàstica. Aquest fet, no només donaria aprenentatges de major qualitat, sinó que dotaria el projecte de més hores setmanals.

Aquesta pràctica s’ha centrat en l'aprenentatge entre iguals per a comprendre i abordar el tema de l'abandonament escolar prematur, utilitzant les metodologies participatives de Teatre Fòrum i Reportatge Comunitari. Els i les estudiants van jugar el paper de líders i protagonistes durant el desenvolupament dels tallers, donant lloc així a la creació de més de 10 vídeos de Reportatge Comunitari i dues peces de Teatre Fòrum, presentats durant 3 dies a més de 150 companys i estudiants, tant de la pròpia escola com d’altres.

Els tallers es van realitzar a l'auditori del Centre Cívic Baró de Viver. Es tracta d'un edifici públic del barri, que alberga nombroses activitats culturals i educatives d'àmbit local. L'auditori disposa d'un ampli espai perquè els participants puguin moure’s lliurement, així com un escenari, un projector de vídeo, infraestructures de so i sistemes d'il·luminació teatral. Els tallers van constar de 15 sessions celebrades d'octubre 2016 a febrer 2017, amb 3 presentacions durant els mesos de març i abril. Cada sessió tenia una durada de dues hores i estava programada els dimecres d'11:30H-13:30H.

Sobre el context

Els tallers i les presentacions es van celebrar entre octubre de 2016 i abril de 2017, amb un grup de 20 participants al Centre Cívic Baró de Viver. Aquests/es joves són alumnes de l'Escola Secundària L'Esperança, situada a Baró de Viver, un barri perifèric de Barcelona, amb altes taxes d'abandonament escolar prematur. La dinamització anava a càrrec d’un equip de tres socis institucionals principals: La Xixa, l'Escola Secundària L'Esperança i el Servei de Dinamització Juvenil.

Qui va participar?

Els participants tenien les següents característiques:

• 10 dones i 10 homes, de 15 i 16 anys d'edat.

• Tots els participants havien nascut a Espanya, molts d’ells i elles d’origen romaní i/o de famílies immigrades.

• Hi havia diversitat en el grup en termes d'orientació sexual.

• L'abandonament escolar prematur és significatiu en totes les escoles de la zona.

• Creiem en les bases de la pedagogia alliberadora de Paulo Freire, en la qual, a través del diàleg, els / les participants i els / les facilitadors / es poden ensenyar i aprendre els uns dels altres. Totes les persones, sense importar la seva edat, els seus orígens o situació, pot ensenyar i aprendre, tots alberguem algun coneixement i tenim el mateix dret de parlar, ser escoltats i proposar opcions, continguts, problemes i solucions.

• Tant la diversitat com la consciència crítica són la base per a combatre qualsevol forma de violència o discriminació. El Teatre Fòrum i el Reportatge Comunitari són eines motivadores i potents per treballar de manera democràtica i significativa amb tots els grups d'edat. Al seu torn, promocionen el pensament crític, la ciutadania activa i la solidaritat.

Per a dur a terme aquesta pràctica és imprescindible comptar amb un equip format en:

-          Facilitació de teatre fòrum

-          Reportatge comunitari

-          Resolució de conflictes i treball amb la diversitat

-          Treball amb grups de joves

També s’ha de comptar amb el suport de:

-          La direcció del centre

-          El grup d’estudiants que participaran al taller

-          Les famílies

-          Altres entitats vinculades a la implementació (altres espais, escoles, serveis, etc.)

Recomanen consultar el manual per implementar tallers de teatre fòrum a l’escola elaborat dins del projecte europeu que va precedir i va donar origen al projecte Y4Y (disponible a: https://drive.google.com/file/d/0B-szgIOxt72HZTF2WXBoUHluSzg/view). 

L’objectiu principal és contribuir a la disminució de l’abandonament escolar prematur mitjançant:

-          la participació activa dels i les joves en tallers de Reportatge Comunitari i Teatre Fòrum on aprendran competències d’interacció i de pensament crític necessàries per a l’adequat desenvolupament escolar

-          la creació d’aliances de l’estudiantat amb els serveis de dinamització juvenil,

-          el desenvolupament de material d'aprenentatge per donar suport als treballadors juvenils, professors i altres joves per combatre les causes de l’abandonament escolar prematur

-          el desenvolupament d'accions de sensibilització escolar i comunitària per part dels i les joves participants que seran activistes i emprendran accions a altres escoles i institucions, per presentar els resultats del treball convidant el públic a un debat obert amb les seves peces de teatre fòrum.

Els participants van ser seleccionats per acords entre les diferents institucions impulsores del projecte. Es va preguntar als estudiants de 4t curs de l'Escola Secundària l'Esperança si volien participar en aquesta activitat, on s’involucrarien en diferents metodologies com ara el Teatre Fòrum i el Reportatge Comunitari. Els va motivar la proposta i la majoria dels estudiants de la classe va decidir participar en aquests tallers per a joves.

En total es van celebrar 15 sessions. Cada sessió va tenir una durada de 2 hores.

Sessions 1 i 2: Construcció de grup i jocs teatrals per animar l'expressió i pensament a través tant de la ment com del cos. Construcció de confiança de grup.

Sessions 3 i 4: Descobriment dels temes significatius per al grup en relació a l'escola (bullying, desigualtat de gènere, sexualitat, etc.). Introducció del Teatre Imatge i generació del pensament crític a través del Reportatge Comunitari.

Sessions 5 i 6: Ús del teatre i les tècniques de facilitació de grups per treballar amb els diferents punts de vista existents en el grup al voltant dels diferents temes principals.

Gestió del conflicte i del dolor dins del grup, especialment pel que fa a com els / les estudiants dones i homes estan subjectes a diferents estàndards socials a l'escola, i com això afecta la seva relació amb els i les companys / es i el seu sentiment de seguretat en l'entorn escolar.

Sessions 7 i 8: Decisió de les històries definitives i col·lectivització de les mateixes. Ús de les tècniques estètiques per treballar les històries i aprofundiment de la comprensió dels diferents temes que tracten (gènere, violència, xarxes socials, relacions a l'escola, etc.).

Sessions 9, 10, 11 i 12: Finalització de la realització escènica i jocs estètics. Assaig del Teatre Fòrum. Els / les participants aprenen que ells / es tenen la possibilitat de qüestionar allò que els desagrada, allò amb el que no estan d'acord o allò que els fa sentir malestar.

Sessions 13, 14, i 15: En aquestes sessions es va realitzar una presentació de teatre fòrum oberta tant als companys i companyes com a la comunitat escolar i al barri.

Aquesta pràctica pot desenvolupar-se a qualsevol assignatura, i també es pot desenvolupar fora de l’horari escolar.

L’experiència que presentem s’ha desenvolupat vinculat a l’assignatura de tutoria.

Es va realitzar un taller de teatre fòrum de 15 sessions amb la participació de 20 estudiants.

Es van realitzar 3 presentacions de teatre fòrum a les últimes tres sessions amb la participació com a públic de 165 estudiants i més d'una dotzena de personal docent de diferents escoles del barri.

Es van realitzar més de 10 vídeos de reportatge comunitari per part dels i les estudiants.

Es va consolidar la pràctica educativa dins de l'Escola l'Esperança conjuntament amb el Servei de Dinamització Juvenil i la direcció escolar.

Es van elaborar materials per a difondre els resultats de la pràctica educativa:

-          Web del projecte (inclou les experiències dels altres quatre partners participants al projecte): http://y4yproject.eu/

-          Tutorial amb descripció i vídeos per donar suport als facilitadors que desitgin implementar la pràctica: https://prezi.com/view/7QxhrcidfbcSa9rLn3Ae/

Visualització de vídeos de reportatge comunitari realitzats pels i les joves participants del taller: https://goo.gl/i4apwk

La difusió dels resultats es va realitzar mitjançant una conferència internacional amb un taller per a professionals que treballen amb joves. Es pot triar tota la informació sobre la conferència en aquest link: https://www.laxixateatre.org/single-post/2017/05/19/CONFER%C3%88NCIA-INTERNACIONAL-TEATRE-F%C3%92RUM-I-REPORTATGE-COMUNITARI-CONTRA-LABANDONAMENT-ESCOLAR-PREMATUR-5-6-JULIOL-2017-BARCELONA

Per explorar els processos dels tallers, demanàvem als / les facilitadors / es que escrivissin un diari, anotant les seves expectatives i percepcions en relació a cada fase del taller (sorpreses, conflictes, moments màgics, etc.). També demanàvem als joves participants que s'entrevistessin entre ells / es en relació al procés (aprenentatges, moments més difícils, etc.).

Es van analitzar els diaris de l’equip facilitador i els vídeos dels i les joves per trobar els elements principals relacionats amb la prevenció i abordament de l’abandonament escolar prematur.

Dificultats

Negociant significats i processos: tant els significats com els processos del taller havien de ser negociats amb els/les participants i educadors/es involucrats. En molts tallers el desconeixement dels mètodes implicava una certa resistència tant per part dels/les participants com dels/les mestres. Per tant, normalment les negociacions no partien d'un punt de partida neutral, sinó més aviat negatiu.

Desafiaments que ens podem trobar a l'inici del taller:

• Joves barallant-se físicament, llençant i trencant material
• Joves parlant i interrompent constantment al / a la facilitador / a, negant-se a participar en les activitats
• Joves gravant / fent fotografies als altres sense consentiment
• Joves que constantment utilitzen el mòbil, encara que s’indiqui que no ho facin
• Rebuig a treballar amb persones fora dels “grupets habituals”
• Rebuig a fer exercicis amb el cos
• Sabotatge de les activitats per part de participants que es sentin interpel·lats o remoguts
• Desconfiança entre estudiants i professorat, o entre iguals dins del mateix grup
• Presència de bullying dins del grup

Negociant els processos i les normes de col·laboració: Els / les joves que segueixen un sistema escolar convencional solen desconèixer les alternatives al model educatiu basat en la disciplina i en  un repartiment de rols molt rígid. Quan aquesta disciplina desapareix, sovint hi ha caos per la falta de familiaritat amb un altre tipus d'estil educatiu basat en la col·laboració.

Així, els participants van haver d’adquirir les habilitats necessàries per escoltar-se entre ells / es, per poder prestar atenció fins i tot quan no els ho manava la figura d'autoritat. Havien d’entendre que fins i tot quan no es força a complir les normes de manera autoritària, les normes de col·laboració segueixen existint i són necessàries per permetre el treball conjunt. L’alumnat havia d’integrar aquestes noves regles que abastaven el respecte i la protecció mútua, així com la participació activa i l'auto-reflexió.  També és molt important negociar amb els i les referents de grup el seu rol dins del procés.

Punts forts i aspectes de millora

Creant un grup de confiança: Facilitar el desenvolupament de relacions entre els / les estudiants no sol ser un assumpte de gran rellevància per a les escoles. Tot i així, les habilitats relacionals són possiblement la competència més important per a una vida social pròspera. En els tallers el principal objectiu era crear una bona cohesió i clima de confiança. El grup pot ser un gran recurs en el procés d'aprenentatge, però també pot entorpir-lo si hi ha tensions i resistències. Els / les facilitadors/es van invertir molt de temps i energia en monitoritzar, reaccionar i ajustar-se al clima del grup. En alguns tallers, la delicada tasca d’establir connexions socials es va fer mitjançant activitats en parella, perquè era més fàcil per als / les participants obrir-se amb només una persona, i un cop s'havien realitzat prou activitats en parella, resultava molt més senzill obrir-se a la resta del "grup". Gran part de la creació de grup es va donar alternant moments de joc amb moments d'auto-reflexió.

Els jocs i la desmecanització: En tots els tallers vam començar amb sessions introductòries centrades en el joc. Ja sigui amb objectes, amb els seus propis cossos, o entre ells / es, les activitats de joc ofereixen una experiència existencial fàcil i alegre. Els "errors" estan permesos, o fins i tot més: "celebrats" com meravelloses ocasions d'aprenentatge. El procés de TF inclou una fase de "desmecanització" on els i les participants trenquen amb aquelles rutines que estan inscrites en els seus cossos mitjançant la repetició d'accions diàries. Per Boal, creador del mètode TF, la desmecanización -és a dir, desfer-nos de les nostres rutines mecanitzades- és un pas necessari per a preparar el cos i la ment per al treball creatiu. Al TF el cos es converteix en font de consciència. En les activitats de "desmecantizació" se'ls convida a "caminar per l'espai", adoptar diferents ritmes, moure fora del seu repertori corporal habitual. En el "teatre imatge" s'anima als / les participants a crear reflexions corporals de conceptes / rols / situacions. A través del procés se'ls anima a identificar sensacions corporals com informacions rellevants del seu estat mental.

El Jo reflectit al diàleg: La gent sovint odia escoltar la seva pròpia veu o veure’s a si mateix / a en una gravació. Normalment es deu al fet que el que veiem no es correspon amb el que imaginem. La veu que sentim internament sona diferent de la que canalitzem a través dels mitjans, i en la vida real hi ha molt poques ocasions en què ens puguem veure realment des d'un punt de vista extern. Aquestes ocasions són extremadament rares i al seu torn són experiències transformadores molt eficaces. Tothom reacciona emocionalment a la seva pròpia imatge i ajusta el que percep a allò que imaginava de si mateix. Els reportatges comunitaris conviden els / les participants a reflexionar sobre la seva pròpia experiència, explicar la seva història de la manera que ells / es vulguin, i tot seguit gravar-se en vídeo o àudio. Tot i que alguns dels / les participants necessiten més temps per sentir-se còmodes, és a l'hora de fer la reflexió, amb una mica de suport, quan la majoria de participants accepten el desafiament.

Posteriorment, les històries es compartien amb el grup en una sessió d'intercanvi de reflexions. Aquí tenien l'oportunitat d’intercanviar opinions constructives, alhora que se'ls convidava a identificar elements positius en les històries dels / les altres. També podien compartir les seves pròpies perspectives i alternatives d'acció. Això no només els donava confiança a l'hora d'explicar la seva història i sentir-se escoltats, sinó que l'intercanvi positiu els permetia reflexionar sobre la seva experiència i escoltar altres perspectives, alhora que superaven la vergonya sentida a l'inici del procés. En definitiva, rebre crítiques dels / de les altres i entendre el nostre propi impacte en els / les altres són els elements més importants del taller. Ajuden els / les participants a desenvolupar el potencial dialèctic, que representa la base per a tota interacció transformadora.

Qüestionant això inqüestionable: El taller no només provoca la reflexió sobre un / a mateix / a, sinó també sobre una varietat de temes més o menys relacionats amb l'abandonament escolar prematur. En diversos tallers el fet que els / les participants puguin reflexionar sobre temes dels quals no havien reflexionat abans es va presentar com una revelació, perquè fins llavors era una simple evidència: per a què anem a l'escola? Per a què treballen els adults? És evident que els adults accepten feines que no els agraden per necessitat? En alguns dels tallers dels / les participants van parlar sobre com van aprendre a repensar accions o comportaments passats, com van reconsiderar i descobrir connexions amb companys / es que pensaven que no tenien valor.

Creant una peça, fent servir els mitjans: Tant el mètode del TF com el del RC ofereixen productes finals. Encara que algunes intervencions tenen el propi aprenentatge a través del procés com a objectiu primari, en aquests tallers els / les participants desenvolupen o bé una peça teatral  o vídeos curts (que hauran de presentar a una audiència). L'existència d'aquests productes finals implica una limitació, però també ajuda a centrar el treball. La necessitat d'acabar el treball dins d'una data límit ajuda a estructurar la col·laboració.

Col·lectivitzant i compartint: Tant el TF com el RC consideren primordial avançar de l'individual al col·lectiu, cap a les històries compartides. És en aquest punt quan podem diferenciar els processos pedagògics dels processos terapèutics. Mentre que la teràpia es centra en la història d'un individu, la col·lectivització de les històries (en la qual una història individual té punts en comú amb una altra història individual) obre la possibilitat a l'educació compartida; els meus problemes ja no són únicament els meus problemes perquè jo sigui dolent o estigui equivocat, sinó que es permet als / les participants identificar estructures socials que ens afecten a tots / es i aprenem precisament com aquestes estructures socials afecten tant a les nostres psicologies personals com a les nostres psicologies col·lectives.

Prenent responsabilitat en l'aprenentatge col·lectiu: El millor moment del taller va ser quan els / les participants van connectar amb la seva audiència més jove i es van convertir en els / les facilitadors / es del seu aprenentatge, gestionant petits debats grupals sobre l'obra de Teatre Fòrum. Oferir als / les joves participants un paper de responsabilitat cap als / les més joves que van a anar com a públic va ser un moment essencial en el projecte. Així doncs, ser capaç d’assumir el paper d'expert implica un reconeixement del procés d'aprenentatge i un apoderament personal.

A la següent graella es poden veure els principals elements detectats dins del taller (resum):

Els i les estudiants no relacionen l'escola amb el fet d’aprendre, encara que això pugui semblar sorprenent. La relacionen amb obligació, amb tasques, amb alguna cosa important per al futur per poder tenir una feina, per aprovar els exàmens, però no per aprendre per se.

A preguntes com "Com saps què és el que t'agrada fer?", "Com saps què t'apassiona?" Vam obtenir respostes curtes i confuses. Van explicar que és molt difícil per a ells identificar quan s'ho estan passant bé amb alguna activitat i també semblava que no s'enfronten a aquestes preguntes molt sovint.

A continuació els preguntem: "Creieu que els adults tenen una feina que els agrada?" I hi va haver una resposta general de "Noooo". Tenen la visió que els adults fan el que fan perquè tenen l'obligació, com ells a l'escola, i que “així és la vida”. No hi ha res que es pugui fer per canviar això: "els nostres pares ho estan fent per nosaltres i nosaltres ho farem pels nostres fills".

La nostra interpretació és que han acceptat el cercle en què tothom està obligat a fer activitats que no els agraden o que són obligatòries durant certes hores de la seva vida.

D'alguna manera, es transmet la imatge d'adults amb depressió lleu i joves amb depressió lleu. No hi ha motivació fora de l'obligatorietat d'un sistema més o menys clar.

Podríem suposar que els adults fan una feina que no els agrada i no senten passió per res perquè mai han après de joves a identificar la passió, la curiositat, la motivació, i a fer-les créixer, buscar-les,  trobar una motivació vital. I aquest cicle continua una vegada i una altra si no canviem la forma de comprendre el què i com aprenem a les nostres escoles.

Tipus d’aprenentatge que es pretén: En una proposta pedagògica de circ social es pretén estimular la creativitat i promoure les aptituds socials del participant, millorar i desenvolupar les seves facultats relatives a la representació i presentació. Es desenvolupa per una part, mitjançant la tècnica del circ l’habilitat de coordinació motriu i motricitat, l’esforç, la superació i l’autoestima i per l’altra, més de caràcter psico-social, la cooperació, comunicació i el treball en equip.

Espai, nombre de sessions, durada, etc.: El grup destina diverses hores setmanals a treballar el projecte de manera transversal durant un dia (per exemple, els dimarts) amb l’acompanyament i seguiment de dues tutores que s’encarregaran de fer el seguiment de l’alumnat i la preparació i dinamització de les activitats. Es realitza una sessió pràctica de circ a la setmana, sumant un total aproximat de 10 sessions, planificades i realitzades per dues persones formadores de circ social de l’Ateneu Popular de Nou Barris i amb el suport de la professora d’Educació Física (aquestes sessions de circ es recomana que siguin d’1:30h ja que s’ha de comptar amb 15 minuts previs i 15 minuts posteriors de muntatge i desmuntatge). A banda, els alumnes donaran visualització al projecte dins del mateix centre educatiu i en el barri. Els espais utilitzats són les aules ordinàries del centre, el gimnàs i el circ de l’Ateneu Popular de Nou Barris.

Sobre el context: temporal, qui ha participat, professionals implicats, etc.: A l’Institut Trinitat Nova hi ha dues línies de 1r de l’ESO, les quals durant el primer trimestre dediquen el dia del projecte (el dimarts un grup i el dimecres l’altre) a realitzar el projecte “Plans del món”, que consisteix a treballar els orígens del cinema des d’una visió de la quotidianitat, partint dels creadors històrics del cinema “Els germans Lumière”, això suposa el fonament de vinculació amb totes les matèries que formen part del projecte: llengua catalana, tecnologia i audiovisuals, educació física i música. En aquest primer moment les dues línies de l’ESO treballen conjuntament.

A partir del segon semestre, però, cada una de les línies comença amb un dels dos projectes de continuació: Cinema en curs o Circ en moviment. És el professorat que ha desenvolupat el projecte durant la primera part del curs qui decideix i assigna l’àmbit del cinema o del circ a cada grup classe tenint en compte les característiques concretes del grup. D’aquesta manera, es passa a la segona part del projecte en què els dos grups de 1r de l’ESO ja no treballen junts, ja que uns dediquen el seu dia de projecte al Circ, i l’altre al Cinema. En aquest cas, s’expliquen les vinculacions del projecte de Circ en moviment amb el currículum de 1r de l’ESO en les matèries adherides.

Qui hi participa? Edat, homes o dones, origen, diversitat en orientació sexual? Què és significatiu per al grup?

Tenint en compte l’alt nivell de complexitat de l’alumnat i les seves necessitats s’aposta pel Circ social com a projecte de centre, de manera que es realitza durant tot el curs, amb 1r ESO de manera obligatòria,  i com a optativa de 2n de l’ESO durant 6 mesos. Per tant, hi participa tot l’alumnat que ingressa a l’Institut, i hi pot continuar participant si s’escull l’optativa de 2n. L’espectacle de circ es pot fer a dintre de l’Institut, per als companys d’altres cursos, o bé a l’Ateneu Popular de 9 Barris, o al carrer, obert a tot el barri. En el cas del projecte de 1r d’ESO, per exemple, es fa una part a dintre del centre i una part a les instal·lacions de circ de l’Ateneu. També es fa l’espectacle al carrer.

El circ porta a fer un treball de superació i implica temes complexos en relació al cos propi o el contacte amb els altres; les tècniques de circ requereixen en molts casos que els i les alumnes s’ajudin mútuament (aguantant-se quan pugen a la bola, etc.), i suposa un contacte físic i una interacció molt intensa entre tots i totes per igual. Per evitar resistències, les tècniques es plantegen a partir del joc i tothom ha de passar per totes les tècniques.

Enfocament pedagògic: Es parteix de la idea general que a través del projecte de formació en circ es proporcionen les eines necessàries perquè la persona i els grups s’ubiquin com a actors capacitats per conèixer i canviar la realitat que els envolta a través del circ, la cultura i la participació. Segons el col·lectiu amb el qual es treballa i la realitat sobre la qual s’intervé, l’enfocament pedagògic tindrà variants i matisos.

Formació o competències professionals:

- Des de l’educació física, per desenvolupar un projecte de circ social es necessita de personal amb coneixement tècnic de circ per dinamitzar l’activitat si es volen fer tècniques concretes com aeris (trapezi), o equilibri sobre objectes (cable, monocicles, bola d’equilibris), etc. per qüestions de seguretat. Tanmateix, el professorat ho pot dinamitzar des de la seva àrea en el cas que només es vulguin dedicar a tècniques més simples com els malabars, les boles, mocadors, els plats xinesos, “hula hops”.

- Des dels audiovisuals es necessita disposar de personal amb domini d’edició de vídeo i so, muntatge, etc.

- Des de la llengua catalana, la música i la tecnologia les competències professionals que es requereixen són les fonamentals en cada àrea.

Suport necessari: Es necessiten materials de circ, que es poden comprar i tenir-los ja a disposició del centre. En el cas de l’Institut Trinitat Nova s’ha rebut un ajut de l’Agència de Salut Pública per adquirir material i realitzar el projecte. Alhora això ha generat sinergies amb l’Ateneu Nou Barris ja que, al tenir el material a l’Institut, han pogut fer tallers de circ a dintre el centre, fora d’hores de classe, amb altres persones del barri, obrint el centre a l’entorn.

General:

- Desenvolupar la comunitat en clau d’inclusió social a través de la creativitat i les aptituds socials dels participants

Específics:

Àrea tècnica:

- Facilitar el coneixement bàsic de les diferents tècniques de circ

-  Millorar l’esquema corporal i psicomotriu treballant de forma lúdica mitjançant tècniques com malabars, equilibris i trapezi

-  Fomentar l’ús d’hàbits saludables

-  Millorar el domini psicomotriu del propi cos

-  Coneixement i acceptació dels propis límits i capacitats

Àrea afectiva i emocional:

-  Augmentar el nivell d’autoestima de l’alumnat

-  Adquirir seguretat amb si mateix/a

-  Disminuir la sensació d’aïllament i cohibició mitjançant el treball en grups interactius

-  Afavorir la capacitat d’esforç i de persistència en les fites a assolir

-   Desenvolupar la sensibilitat davant les expressions artístiques

Àrea de participació i cooperació:

-  Augmentar l’actitud cooperativa dintre del grup

-  Fomentar la participació en l’entorn més proper

-  Generar una xarxa de col·laboració entre l’alumnat i les entitats del barri

- Procés inicial: de selecció, presentació, presa de decisions:

A final de curs de l’any anterior a la realització del projecte es reuneixen les 3 entitats i es valora com va funcionar el projecte i com es pot millorar per a l’any següent. Es realitza un informe col·legiat (entre les 2 professores principals, la cap d’estudis i un representant de cada entitat) on es descriu el projecte que es durà a terme. Es decideixen quantes sessions es dedicaran, es programen, es fan horaris, concretament es decideix quin dia de la setmana serà exclusivament dedicat al projecte (per exemple, tots els dimecres). L’Agència de Salut se centra a subvencionar l’assignatura d’educació física que es treballa mitjançant la pràctica de circ a l’Ateneu, per tant, es fan contractes per rebre més  material, per contractar els dos professionals del circ, i es decideixen les sessions que es faran a l’escola i les que es faran a l’Ateneu. Hi ha una relació d’interdependència entre l’Ateneu i l’Institut Escola Trinitat Nova, per tant, el centre eductiu cedeix també espais com el patí o el gimnàs a l’Ateneu, per tant, el material de circ que s’ha comprat per utilitzar a l’Institut Escola està també a la seva disposició.

Inici:

Mitjançant dinàmiques (Què significa el circ a través d’una imatge?) escullen un tema que serà el fil conductor de l’espectacle de circ. Surten temes com: amistat, esforç, cooperació.

Desenvolupament:

- A llengua catalana s’aprofundeix en el tema escollit, s’elaboren entrevistes per realitzar i gravar.

- Es comencen a treballar els plans del món, per aprendre llenguatge audiovisual.

- A educació física durant el primer semestre es treballa l’expressió corporal. Dinàmiques de ritmes, jocs d’imitació, improvisacions de moviments amb i sense música, el passadís Funcky (dues files i surten 2 ballant pel mig), a través de paraules que dóna la professora l’alumnat elabora una representació (de teatre gestual o ball), etc.

- Circ: sempre segueix una seqüència: escalfament (sovint a través del joc), divisió del grup en dos subgrups i cadascun dels grups treballa una tècnica en aquella sessió, mostra i utilització de la tècnica, acomiadament ritual.

Final:

- En cada sessió hi ha dos encarregats de fer la gravació, un s’encarrega del so i l’altre de la càmera, s’edita el vídeo i el resultat final és un vídeo documental sobre el projecte de circ que resumeix les sessions de circ i també entrevistes als 3 professors de circ (la professora d’educació física i els artistes de circ).

- L’espectacle és el resultat del que s’ha treballat sobretot a català, en relació a aquell tema que van decidir a l’inici. Fan un recurs audiovisual que explica el tema i serveix com a suport de l’espectacle en viu que l’alumnat realitza tant portes endins a l’escola com portes enfora.

Vinculació amb l’Educació per la Justícia Global (com ha pogut enfortir aquest projecte als valors, habilitats i valors per la JG?)

El circ social es caracteritza per una sèrie de conceptes bàsics que es torben estretament vinculats amb la Justícia Global:

Es treballa l’art popular com a eina de transformació social, el risc d’abandonament escolar queda controlat, es practica en comunitat, genera una identitat de grup i comunitària, s’estableixen vincles afectius, hi ha un al grau de respecte cap a la diversitat, es promou la sensibilització a través de les representacions, implica autogestió i empoderament.

Permet treballar de manera coordinada des de diferents matèries amb un principi de transversalitat, ja que es dedica tot un dia lectiu sencer al desenvolupament del projecte, durant aquest dia es treballen les següents matèries:

-  Català: Elaboració del guió, explicació de tècniques de circ, història del circ, etc.

-  Educació física: Treball de les diferents tècniques del circ.

-  Música: Elaboració de la música de l’espectacle de circ.

-  Audiovisuals: edició de vídeos: muntatge, imatge i so, realització d’entrevistes a docents i companyes

- Tecnologia: Chrome books, aprenen a utilitzar programes tecnològics com el paquet Microsoft (word, power point...), drive, etc.

Les competències bàsiques que es promouen són:

- Competència d’aprendre a aprendre (Coneixement de les capacitats pròpies d’aprenentatge i autoregulació, ús de les habilitats i tècniques d’aprenentatge, mantenir una actitud positiva envers l’aprenentatge).

- Competència en autonomia i iniciativa personal (practicar de manera respectuosa els valors personals i socials, controlar i regular les emocions, prendre decisions, realitzar projectes de manera individual i en equip de manera autònoma i responsable)

-  Competència en coneixement i interacció en el món físic (Comprendre, interpretar la vida i el món físic i les seves interaccions, aprendre nocions i experiències de processos i metodologies, pràctica de valors per la cura de l’entorn)

- Competència social i ciutadana (Adquirir habilitats socials de convivència)

Els nois i noies fan entrevistes entre ells/elles per compartir els aprenentatges durant el procés. Amb aquestes entrevistes realitzen un procés de muntatge de vídeo, que es projecta al casal del barri. Això permet al professorat avaluar les tasques realitzades per part de l’alumnat.

L’avaluació del projecte (meta-avaluació) està en mans de les dues entitats col·laboradores (L’Agència de Salut Publica i L’Ateneu de Nou Barris), i compta amb la coordinació amb l’Institut per fer un seguiment del desenvolupament del projecte.

L’Agència de Salut Pública fa una Enquesta PRE-TEST abans de començar el projecte que avalua les expectatives inicials i situació concreta de cadascú (com em sento de salut, quina participació tinc al barri, què sóc capaç de fer, quines tècniques puc aprendre, etc.) i una altra Enquesta POST-TEST al final en la qual es tornen a contestar aquestes preguntes afegint-hi el grau de satisfacció final després de realitzar tot un procés d’ensenyament-aprenentatge, per revisar com s’han acomplert les expectatives, si hi ha hagut un canvi a millor o pitjor.

També hi ha una avaluació d’impacte, ja que s’avalua l’augment en la participació en el projecte de Circ Social “Fem salut” de l’Ateneu de Nou Barris. Actualment ja s’ha comprovat que els i les estudiants l’any següent de realitzar obligatòriament el projecte de circ escullen l’optativa de segon de l’ESO de Circ, però cal avaluar si augmenta la participació en el teixit associatiu de circ del barri.

Punts forts a destacar:

- Que hi hagi una persona referent per al grup durant tot el matí de projecte és molt valuós perquè hi hagi un acompanyament integral i no parcel·lat de la realitat dels estudiants

- És un projecte que es pot adaptar cada any als interessos, característiques i preferències dels estudiants, però continua tenint una base que la fonamenta.

Dificultats:

- Manca de coordinació entre tot el professorat implicat per a desenvolupar el projecte en un sol matí. Però amb una programació amb antelació i ben pensada es pot aconseguir.

Aspectes que es poden millorar:

- Es podria millorar el procés d’avaluació del mateix procés d’aprenentatge de l’alumnat, ja que no queda recollit. (Autoavaluació)

- Seria profitós que és disposes d’una guia didàctica on hi hagi tota la informació facilitada amb detall de les activitats que es realitzen en aquest projecte d’escola.

Els nois i noies fan entrevistes entre ells/elles per compartir els aprenentatges durant el procés. Amb aquestes entrevistes realitzen un procés de muntatge de vídeo, que es projecta al casal del barri. Això permet al professorat avaluar les tasques realitzades per part de l’alumnat.

L’avaluació del projecte (meta-avaluació) està en mans de les dues entitats col·laboradores (L’Agència de Salut Publica i L’Ateneu de Nou Barris), i compta amb la coordinació amb l’Institut per fer un seguiment del desenvolupament del projecte.

L’Agència de Salut Pública fa una Enquesta PRE-TEST abans de començar el projecte que avalua les expectatives inicials i situació concreta de cadascú (com em sento de salut, quina participació tinc al barri, què sóc capaç de fer, quines tècniques puc aprendre, etc.) i una altra Enquesta POST-TEST al final en la qual es tornen a contestar aquestes preguntes afegint-hi el grau de satisfacció final després de realitzar tot un procés d’ensenyament-aprenentatge, per revisar com s’han acomplert les expectatives, si hi ha hagut un canvi a millor o pitjor.

També hi ha una avaluació d’impacte, ja que s’avalua l’augment en la participació en el projecte de Circ Social “Fem salut” de l’Ateneu de Nou Barris. Actualment ja s’ha comprovat que els i les estudiants l’any següent de realitzar obligatòriament el projecte de circ escullen l’optativa de segon de l’ESO de Circ, però cal avaluar si augmenta la participació en el teixit associatiu de circ del barri.