Es fan una sèrie de Cercles de Paraula amb el grup per treballar la convivència i com se senten en el grup classe.

Es presenta el funcionament del cercle, l’objectiu, qui estarà present i com hi participarà cadascú,  i es comença la dinàmica del Cercle.

Al final del cercle es fa un tancament recollint el que surt.

Els següents cercles serveixen per fer seguiment i valorar si s’han produït canvis en les relacions que han millorat la convivència en el grup.

El primer Cercle va tenir una durada de 2h i els altres entre 1h i 1h 30m. Es va fer una sèrie de 3 Cercles de Paraula seguits, un cada setmana i després un al cap d’un mes i un parell més al cap d’uns mesos, els següents trimestres.

Amb el grup també es van dur a terme altres dinàmiques per treballar la convivència i donar suport a aquesta activitat, tot i que l’acció principal va ser el Cercle de Paraula.

És molt important que les persones participants entenguin que és un espai de llibertat d’expressió i que qui porta la dinàmica no jutgi les intervencions, reculli amb obertura i curiositat el que es diu i pugui retornar-ho sense judici.

També és important que a l’hora de dinamitzar el Cercle es generi un ambient de ritual, que cadascú té el seu moment i la participació de tothom és important. Això facilitarà que respectin el torn de paraula i que participin amb honestedat, que s’impliquin.

Com a persona que dinamitza l’espai s’ha d’estar oberta a l’expressió emocional, per tolerar certes expressions i donar-los la benvinguda.

És un tipus d’intervenció en el que s’ha d’actuar poc, deixar que les coses passin i respectar el temps que necessita cadascú, i el que s’expressa.

Generar un espai de seguretat i respecte.

I entendre també que acollir-ho tot de bones a primeres, no és fàcil i que per tant es necessita pràctica i experiència.

Al primer torn de paraula normalment costa que els alumnes participin, i no cal desesperar-se. Cal donar temps, tolerar, sempre hi ha algú que dirà alguna cosa que ajudarà a que la resta s’enganxin i quan això passi ajudar aquest moment per propiciar que la resta també parlin.

El Cercle no pot ser només un mecanisme per solucionar un problema puntual, ha de ser una eina que ajudi al llarg del curs a treballar conflictes, temes de convivència, de relació, etc., que ajudi al creixement personal de l’alumne i del grup.

Treballar la convivència entre l’alumnat classe. 

L’objectiu específic ha estat treballar les dinàmiques de discriminació i exclusió

L’activitat principal duta a terme és el Cercle de Paraula.

Passos:

-          Es fa un cercle de cadires, el grup s’asseu com vol i la persona que dinamitzi es posa en una posició que tothom la pugui veure

-          Introducció: parlar de les dificultats del grup classe i de la importància de poder verbalitzar-les i buscar maneres de millorar.

-          Presentació de l’activitat i del funcionament del cercle: les consignes del cercle. Hi ha un objecte que es s'anirà passant entre les persones que formen la rotllana. Quan tinguinl’objecte és quan poden parlar, i també poden no fer-ho. La resta de temps escolten.

-          Es fa el Cercle de Paraula i es comença llençant una pregunta: “com se senten en relació al grup classe”. Aquesta va ser la pregunta del primer Cercle, pot anar canviant segons quin sigui l’objectiu.

-          Es va dinamitzant el cercle, facilitant que parlin, que s’escoltin, fent una pausa quan hi ha algú que està plorant per donar-li el temps que necessita, clarificant les intervencions de cadascú perquè de vegades no s’entenen, ...

La persona que dinamitza participa dinamitzant, no dóna la seva opinió del que estan dient, per a que no condicioni. Si que pot parlar portant la seva pròpia experiència en relació al grup classe, si vol.

-          Tancament:: de  vegades el tancament ve donat pel temps disponible, o perquè el tema ja s’ha esgotat i tothom que ha volgut ja ha participat.

Es fa un retorn, es nombra el que ha sortit i també la continuïtat que es planteja. Quan serà el proper cercle i que es treballarà.

Vinculat amb l’assignatura de valors i de tutoria.

Competències bàsiques que promou:

Sobretot la personal i social: aprendre a respectar el torn de paraula, l’escolta, la introspecció, l’anàlisi i autoreflexió, autocontrol, empatia... També la comunicació verbal.

Hi ha hagut una millora en la convivència en el grup classe. Per exemple, a l’hora de fer grups, tenien en compte alumnat que abans es quedava més exclòs i es van reestablir relacions entre alumnes que s’havien trencat.

No hi ha cap mena de resultat material o elaborat.

No s’ha fet difusió.

No s’ha fet una avaluació sistematitzada amb uns criteris i indicadors concrets a avaluar.

Com a punt fort destacaria que quan s’ha proposat hi ha hagut una bona acceptació per part de l’alumnat i professorat implicat. Hi ha interès, motivació i veuen que els ajuda.

La dificultat és no tenir-ho sistematitzat, com un recurs propi, com una manera ja apropiada de treballar amb l’alumnat. És una eina nova que s’està començant a aplicar.

Per millorar, caldria sistematitzar-ho a través de les tutories i això implica la formació dels professorat que no coneix l’eina. Per poder-la fer servir, és important conèixer-la i haver-la viscut prèviament. Es vol incloure en el projecte de convivència del centre, per fomentar-ne l’ús.

S’ha valorat com a equip directiu, de les intervencions fetes i dels resultats obtinguts, en base més a l’observació directa i el treball amb el propi grup. I és a partir d’aquesta avaluació que s’ha decidit posar en pràctica l‘eina el següent curs.

Aquesta pràctica s’ha centrat en l'aprenentatge entre iguals per a comprendre i abordar el tema de l'abandonament escolar prematur, utilitzant les metodologies participatives de Teatre Fòrum i Reportatge Comunitari. Els i les estudiants van jugar el paper de líders i protagonistes durant el desenvolupament dels tallers, donant lloc així a la creació de més de 10 vídeos de Reportatge Comunitari i dues peces de Teatre Fòrum, presentats durant 3 dies a més de 150 companys i estudiants, tant de la pròpia escola com d’altres.

Els tallers es van realitzar a l'auditori del Centre Cívic Baró de Viver. Es tracta d'un edifici públic del barri, que alberga nombroses activitats culturals i educatives d'àmbit local. L'auditori disposa d'un ampli espai perquè els participants puguin moure’s lliurement, així com un escenari, un projector de vídeo, infraestructures de so i sistemes d'il·luminació teatral. Els tallers van constar de 15 sessions celebrades d'octubre 2016 a febrer 2017, amb 3 presentacions durant els mesos de març i abril. Cada sessió tenia una durada de dues hores i estava programada els dimecres d'11:30H-13:30H.

Sobre el context

Els tallers i les presentacions es van celebrar entre octubre de 2016 i abril de 2017, amb un grup de 20 participants al Centre Cívic Baró de Viver. Aquests/es joves són alumnes de l'Escola Secundària L'Esperança, situada a Baró de Viver, un barri perifèric de Barcelona, amb altes taxes d'abandonament escolar prematur. La dinamització anava a càrrec d’un equip de tres socis institucionals principals: La Xixa, l'Escola Secundària L'Esperança i el Servei de Dinamització Juvenil.

Qui va participar?

Els participants tenien les següents característiques:

• 10 dones i 10 homes, de 15 i 16 anys d'edat.

• Tots els participants havien nascut a Espanya, molts d’ells i elles d’origen romaní i/o de famílies immigrades.

• Hi havia diversitat en el grup en termes d'orientació sexual.

• L'abandonament escolar prematur és significatiu en totes les escoles de la zona.

• Creiem en les bases de la pedagogia alliberadora de Paulo Freire, en la qual, a través del diàleg, els / les participants i els / les facilitadors / es poden ensenyar i aprendre els uns dels altres. Totes les persones, sense importar la seva edat, els seus orígens o situació, pot ensenyar i aprendre, tots alberguem algun coneixement i tenim el mateix dret de parlar, ser escoltats i proposar opcions, continguts, problemes i solucions.

• Tant la diversitat com la consciència crítica són la base per a combatre qualsevol forma de violència o discriminació. El Teatre Fòrum i el Reportatge Comunitari són eines motivadores i potents per treballar de manera democràtica i significativa amb tots els grups d'edat. Al seu torn, promocionen el pensament crític, la ciutadania activa i la solidaritat.

Per a dur a terme aquesta pràctica és imprescindible comptar amb un equip format en:

-          Facilitació de teatre fòrum

-          Reportatge comunitari

-          Resolució de conflictes i treball amb la diversitat

-          Treball amb grups de joves

També s’ha de comptar amb el suport de:

-          La direcció del centre

-          El grup d’estudiants que participaran al taller

-          Les famílies

-          Altres entitats vinculades a la implementació (altres espais, escoles, serveis, etc.)

Recomanen consultar el manual per implementar tallers de teatre fòrum a l’escola elaborat dins del projecte europeu que va precedir i va donar origen al projecte Y4Y (disponible a: https://drive.google.com/file/d/0B-szgIOxt72HZTF2WXBoUHluSzg/view). 

L’objectiu principal és contribuir a la disminució de l’abandonament escolar prematur mitjançant:

-          la participació activa dels i les joves en tallers de Reportatge Comunitari i Teatre Fòrum on aprendran competències d’interacció i de pensament crític necessàries per a l’adequat desenvolupament escolar

-          la creació d’aliances de l’estudiantat amb els serveis de dinamització juvenil,

-          el desenvolupament de material d'aprenentatge per donar suport als treballadors juvenils, professors i altres joves per combatre les causes de l’abandonament escolar prematur

-          el desenvolupament d'accions de sensibilització escolar i comunitària per part dels i les joves participants que seran activistes i emprendran accions a altres escoles i institucions, per presentar els resultats del treball convidant el públic a un debat obert amb les seves peces de teatre fòrum.

Els participants van ser seleccionats per acords entre les diferents institucions impulsores del projecte. Es va preguntar als estudiants de 4t curs de l'Escola Secundària l'Esperança si volien participar en aquesta activitat, on s’involucrarien en diferents metodologies com ara el Teatre Fòrum i el Reportatge Comunitari. Els va motivar la proposta i la majoria dels estudiants de la classe va decidir participar en aquests tallers per a joves.

En total es van celebrar 15 sessions. Cada sessió va tenir una durada de 2 hores.

Sessions 1 i 2: Construcció de grup i jocs teatrals per animar l'expressió i pensament a través tant de la ment com del cos. Construcció de confiança de grup.

Sessions 3 i 4: Descobriment dels temes significatius per al grup en relació a l'escola (bullying, desigualtat de gènere, sexualitat, etc.). Introducció del Teatre Imatge i generació del pensament crític a través del Reportatge Comunitari.

Sessions 5 i 6: Ús del teatre i les tècniques de facilitació de grups per treballar amb els diferents punts de vista existents en el grup al voltant dels diferents temes principals.

Gestió del conflicte i del dolor dins del grup, especialment pel que fa a com els / les estudiants dones i homes estan subjectes a diferents estàndards socials a l'escola, i com això afecta la seva relació amb els i les companys / es i el seu sentiment de seguretat en l'entorn escolar.

Sessions 7 i 8: Decisió de les històries definitives i col·lectivització de les mateixes. Ús de les tècniques estètiques per treballar les històries i aprofundiment de la comprensió dels diferents temes que tracten (gènere, violència, xarxes socials, relacions a l'escola, etc.).

Sessions 9, 10, 11 i 12: Finalització de la realització escènica i jocs estètics. Assaig del Teatre Fòrum. Els / les participants aprenen que ells / es tenen la possibilitat de qüestionar allò que els desagrada, allò amb el que no estan d'acord o allò que els fa sentir malestar.

Sessions 13, 14, i 15: En aquestes sessions es va realitzar una presentació de teatre fòrum oberta tant als companys i companyes com a la comunitat escolar i al barri.

Aquesta pràctica pot desenvolupar-se a qualsevol assignatura, i també es pot desenvolupar fora de l’horari escolar.

L’experiència que presentem s’ha desenvolupat vinculat a l’assignatura de tutoria.

Es va realitzar un taller de teatre fòrum de 15 sessions amb la participació de 20 estudiants.

Es van realitzar 3 presentacions de teatre fòrum a les últimes tres sessions amb la participació com a públic de 165 estudiants i més d'una dotzena de personal docent de diferents escoles del barri.

Es van realitzar més de 10 vídeos de reportatge comunitari per part dels i les estudiants.

Es va consolidar la pràctica educativa dins de l'Escola l'Esperança conjuntament amb el Servei de Dinamització Juvenil i la direcció escolar.

Es van elaborar materials per a difondre els resultats de la pràctica educativa:

-          Web del projecte (inclou les experiències dels altres quatre partners participants al projecte): http://y4yproject.eu/

-          Tutorial amb descripció i vídeos per donar suport als facilitadors que desitgin implementar la pràctica: https://prezi.com/view/7QxhrcidfbcSa9rLn3Ae/

Visualització de vídeos de reportatge comunitari realitzats pels i les joves participants del taller: https://goo.gl/i4apwk

La difusió dels resultats es va realitzar mitjançant una conferència internacional amb un taller per a professionals que treballen amb joves. Es pot triar tota la informació sobre la conferència en aquest link: https://www.laxixateatre.org/single-post/2017/05/19/CONFER%C3%88NCIA-INTERNACIONAL-TEATRE-F%C3%92RUM-I-REPORTATGE-COMUNITARI-CONTRA-LABANDONAMENT-ESCOLAR-PREMATUR-5-6-JULIOL-2017-BARCELONA

Per explorar els processos dels tallers, demanàvem als / les facilitadors / es que escrivissin un diari, anotant les seves expectatives i percepcions en relació a cada fase del taller (sorpreses, conflictes, moments màgics, etc.). També demanàvem als joves participants que s'entrevistessin entre ells / es en relació al procés (aprenentatges, moments més difícils, etc.).

Es van analitzar els diaris de l’equip facilitador i els vídeos dels i les joves per trobar els elements principals relacionats amb la prevenció i abordament de l’abandonament escolar prematur.

Dificultats

Negociant significats i processos: tant els significats com els processos del taller havien de ser negociats amb els/les participants i educadors/es involucrats. En molts tallers el desconeixement dels mètodes implicava una certa resistència tant per part dels/les participants com dels/les mestres. Per tant, normalment les negociacions no partien d'un punt de partida neutral, sinó més aviat negatiu.

Desafiaments que ens podem trobar a l'inici del taller:

• Joves barallant-se físicament, llençant i trencant material
• Joves parlant i interrompent constantment al / a la facilitador / a, negant-se a participar en les activitats
• Joves gravant / fent fotografies als altres sense consentiment
• Joves que constantment utilitzen el mòbil, encara que s’indiqui que no ho facin
• Rebuig a treballar amb persones fora dels “grupets habituals”
• Rebuig a fer exercicis amb el cos
• Sabotatge de les activitats per part de participants que es sentin interpel·lats o remoguts
• Desconfiança entre estudiants i professorat, o entre iguals dins del mateix grup
• Presència de bullying dins del grup

Negociant els processos i les normes de col·laboració: Els / les joves que segueixen un sistema escolar convencional solen desconèixer les alternatives al model educatiu basat en la disciplina i en  un repartiment de rols molt rígid. Quan aquesta disciplina desapareix, sovint hi ha caos per la falta de familiaritat amb un altre tipus d'estil educatiu basat en la col·laboració.

Així, els participants van haver d’adquirir les habilitats necessàries per escoltar-se entre ells / es, per poder prestar atenció fins i tot quan no els ho manava la figura d'autoritat. Havien d’entendre que fins i tot quan no es força a complir les normes de manera autoritària, les normes de col·laboració segueixen existint i són necessàries per permetre el treball conjunt. L’alumnat havia d’integrar aquestes noves regles que abastaven el respecte i la protecció mútua, així com la participació activa i l'auto-reflexió.  També és molt important negociar amb els i les referents de grup el seu rol dins del procés.

Punts forts i aspectes de millora

Creant un grup de confiança: Facilitar el desenvolupament de relacions entre els / les estudiants no sol ser un assumpte de gran rellevància per a les escoles. Tot i així, les habilitats relacionals són possiblement la competència més important per a una vida social pròspera. En els tallers el principal objectiu era crear una bona cohesió i clima de confiança. El grup pot ser un gran recurs en el procés d'aprenentatge, però també pot entorpir-lo si hi ha tensions i resistències. Els / les facilitadors/es van invertir molt de temps i energia en monitoritzar, reaccionar i ajustar-se al clima del grup. En alguns tallers, la delicada tasca d’establir connexions socials es va fer mitjançant activitats en parella, perquè era més fàcil per als / les participants obrir-se amb només una persona, i un cop s'havien realitzat prou activitats en parella, resultava molt més senzill obrir-se a la resta del "grup". Gran part de la creació de grup es va donar alternant moments de joc amb moments d'auto-reflexió.

Els jocs i la desmecanització: En tots els tallers vam començar amb sessions introductòries centrades en el joc. Ja sigui amb objectes, amb els seus propis cossos, o entre ells / es, les activitats de joc ofereixen una experiència existencial fàcil i alegre. Els "errors" estan permesos, o fins i tot més: "celebrats" com meravelloses ocasions d'aprenentatge. El procés de TF inclou una fase de "desmecanització" on els i les participants trenquen amb aquelles rutines que estan inscrites en els seus cossos mitjançant la repetició d'accions diàries. Per Boal, creador del mètode TF, la desmecanización -és a dir, desfer-nos de les nostres rutines mecanitzades- és un pas necessari per a preparar el cos i la ment per al treball creatiu. Al TF el cos es converteix en font de consciència. En les activitats de "desmecantizació" se'ls convida a "caminar per l'espai", adoptar diferents ritmes, moure fora del seu repertori corporal habitual. En el "teatre imatge" s'anima als / les participants a crear reflexions corporals de conceptes / rols / situacions. A través del procés se'ls anima a identificar sensacions corporals com informacions rellevants del seu estat mental.

El Jo reflectit al diàleg: La gent sovint odia escoltar la seva pròpia veu o veure’s a si mateix / a en una gravació. Normalment es deu al fet que el que veiem no es correspon amb el que imaginem. La veu que sentim internament sona diferent de la que canalitzem a través dels mitjans, i en la vida real hi ha molt poques ocasions en què ens puguem veure realment des d'un punt de vista extern. Aquestes ocasions són extremadament rares i al seu torn són experiències transformadores molt eficaces. Tothom reacciona emocionalment a la seva pròpia imatge i ajusta el que percep a allò que imaginava de si mateix. Els reportatges comunitaris conviden els / les participants a reflexionar sobre la seva pròpia experiència, explicar la seva història de la manera que ells / es vulguin, i tot seguit gravar-se en vídeo o àudio. Tot i que alguns dels / les participants necessiten més temps per sentir-se còmodes, és a l'hora de fer la reflexió, amb una mica de suport, quan la majoria de participants accepten el desafiament.

Posteriorment, les històries es compartien amb el grup en una sessió d'intercanvi de reflexions. Aquí tenien l'oportunitat d’intercanviar opinions constructives, alhora que se'ls convidava a identificar elements positius en les històries dels / les altres. També podien compartir les seves pròpies perspectives i alternatives d'acció. Això no només els donava confiança a l'hora d'explicar la seva història i sentir-se escoltats, sinó que l'intercanvi positiu els permetia reflexionar sobre la seva experiència i escoltar altres perspectives, alhora que superaven la vergonya sentida a l'inici del procés. En definitiva, rebre crítiques dels / de les altres i entendre el nostre propi impacte en els / les altres són els elements més importants del taller. Ajuden els / les participants a desenvolupar el potencial dialèctic, que representa la base per a tota interacció transformadora.

Qüestionant això inqüestionable: El taller no només provoca la reflexió sobre un / a mateix / a, sinó també sobre una varietat de temes més o menys relacionats amb l'abandonament escolar prematur. En diversos tallers el fet que els / les participants puguin reflexionar sobre temes dels quals no havien reflexionat abans es va presentar com una revelació, perquè fins llavors era una simple evidència: per a què anem a l'escola? Per a què treballen els adults? És evident que els adults accepten feines que no els agraden per necessitat? En alguns dels tallers dels / les participants van parlar sobre com van aprendre a repensar accions o comportaments passats, com van reconsiderar i descobrir connexions amb companys / es que pensaven que no tenien valor.

Creant una peça, fent servir els mitjans: Tant el mètode del TF com el del RC ofereixen productes finals. Encara que algunes intervencions tenen el propi aprenentatge a través del procés com a objectiu primari, en aquests tallers els / les participants desenvolupen o bé una peça teatral  o vídeos curts (que hauran de presentar a una audiència). L'existència d'aquests productes finals implica una limitació, però també ajuda a centrar el treball. La necessitat d'acabar el treball dins d'una data límit ajuda a estructurar la col·laboració.

Col·lectivitzant i compartint: Tant el TF com el RC consideren primordial avançar de l'individual al col·lectiu, cap a les històries compartides. És en aquest punt quan podem diferenciar els processos pedagògics dels processos terapèutics. Mentre que la teràpia es centra en la història d'un individu, la col·lectivització de les històries (en la qual una història individual té punts en comú amb una altra història individual) obre la possibilitat a l'educació compartida; els meus problemes ja no són únicament els meus problemes perquè jo sigui dolent o estigui equivocat, sinó que es permet als / les participants identificar estructures socials que ens afecten a tots / es i aprenem precisament com aquestes estructures socials afecten tant a les nostres psicologies personals com a les nostres psicologies col·lectives.

Prenent responsabilitat en l'aprenentatge col·lectiu: El millor moment del taller va ser quan els / les participants van connectar amb la seva audiència més jove i es van convertir en els / les facilitadors / es del seu aprenentatge, gestionant petits debats grupals sobre l'obra de Teatre Fòrum. Oferir als / les joves participants un paper de responsabilitat cap als / les més joves que van a anar com a públic va ser un moment essencial en el projecte. Així doncs, ser capaç d’assumir el paper d'expert implica un reconeixement del procés d'aprenentatge i un apoderament personal.

A la següent graella es poden veure els principals elements detectats dins del taller (resum):

Els i les estudiants no relacionen l'escola amb el fet d’aprendre, encara que això pugui semblar sorprenent. La relacionen amb obligació, amb tasques, amb alguna cosa important per al futur per poder tenir una feina, per aprovar els exàmens, però no per aprendre per se.

A preguntes com "Com saps què és el que t'agrada fer?", "Com saps què t'apassiona?" Vam obtenir respostes curtes i confuses. Van explicar que és molt difícil per a ells identificar quan s'ho estan passant bé amb alguna activitat i també semblava que no s'enfronten a aquestes preguntes molt sovint.

A continuació els preguntem: "Creieu que els adults tenen una feina que els agrada?" I hi va haver una resposta general de "Noooo". Tenen la visió que els adults fan el que fan perquè tenen l'obligació, com ells a l'escola, i que “així és la vida”. No hi ha res que es pugui fer per canviar això: "els nostres pares ho estan fent per nosaltres i nosaltres ho farem pels nostres fills".

La nostra interpretació és que han acceptat el cercle en què tothom està obligat a fer activitats que no els agraden o que són obligatòries durant certes hores de la seva vida.

D'alguna manera, es transmet la imatge d'adults amb depressió lleu i joves amb depressió lleu. No hi ha motivació fora de l'obligatorietat d'un sistema més o menys clar.

Podríem suposar que els adults fan una feina que no els agrada i no senten passió per res perquè mai han après de joves a identificar la passió, la curiositat, la motivació, i a fer-les créixer, buscar-les,  trobar una motivació vital. I aquest cicle continua una vegada i una altra si no canviem la forma de comprendre el què i com aprenem a les nostres escoles.