Esdevenir persones participatives i actives, capaces de prendre decisions orientades a respectar i defensar els drets humans i la convivència democràtica.
Participar de forma activa, responsable i compromesa en la construcció i respecte de les normes de convivència, la presa de decisions i la realització de projectes en l’àmbit escolar, familiar i en l’entorn proper.
La dinàmica de grups posa la seva atenció en el comportament de les persones en un grup i es proposa aprofundir en els factors que augmenten l’eficiència d’un grup o que poden contribuir a resoldre els problemes dintre del grup. Així, doncs, les dinàmiques de grup són el conjunt de mitjans, instruments i procediments que, aplicats al treball en grup, serveixen per desenvolupar la seva eficàcia, fer realitat les seves potencialitats, estimular l’acció i el funcionament del grup per aconseguir els propis objectius.
Una discussió de grups es defineix com una conversació planificada i dissenyada que es desenvolupa en un ambient permissiu i no directiu amb la finalitat d’obtenir informació d’una àrea definida d’interès. Aquesta proposta es duu a la pràctica amb grups conformats entre set i deu persones, aproximadament. Aquestes estan guiades per un moderador. La discussió és relaxada i permet als participants exposar les seves idees i comentaris en comú. Els membres dels grups s’acostumen a influenciar mútuament, donat que responen a les idees i comentaris que van sorgint a la discussió.
Oportunitat molt curta per intercanviar idees, opinions, dubtes amb els companys i les companyes. Pel soroll que hi ha durant aquesta proposta, s’anomena també el rusc o brunzir. També se’n diu diàleg per parelles perquè s’acostuma a fer en parelles. És una proposta didàctica que ajuda a trencar el cansament al mig d’una sessió de caire expositiu. És adequada per comprovar els coneixements previs de l’alumnat sobre una temàtica determinada. Hi ha una variació que és l’ajuda en parella que consisteix a posar en comú el que s’ha treballat en parella amb una altra parella.
INDICADORS D'AVALUACIÓ |
||
Indicadors avaluació qualificadora | Indicadors d'avaluació formativa | Indicadors d'avaluació transformadora |
|
||
|
ASSOLIMENT DE COMPETÈNCIA |
|||
---|---|---|---|
En procés d'assoliment
|
Assoliment suficient
|
Assoliment notable
|
Assoliment excel·lent
|
|
|
|
|
|
La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.
Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:
És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.
No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.
EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes
Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:
Noms d’alumnes |
Boukra |
Alex |
Clara |
Jocelyn |
Mariano |
Democràcia de grup |
|||||
Està compromès/a amb el grup |
|
|
|
|
|
Coopera amb els/les companyn*s |
|
|
|
|
|
Respecta les normes |
|
|
|
|
|
Si no les respecta assumeix les conseqüències |
|
|
|
|
|
Quan alguna norma no funciona, la posa a debat |
|
|
|
|
|
Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions |
|
|
|
|
|
Fa aportacions interessants en l’assemblea |
|
|
|
|
|
Transformació de conflictes |
|||||
Evita la violència com a eina habitual |
|
|
|
|
|
Sap demanar ajuda si la necessita |
|
|
|
|
|
Afronta els conflictes positivament |
|
|
|
|
|
Abans de parlar, recupera la calma |
|
|
|
|
|
Escolta respectuosament |
|
|
|
|
|
S’explica amb cura que l’entenguin |
|
|
|
|
|
Expressa les seves emocions sense violència |
|
|
|
|
|
Sap obrir-se a les percepcions dels altres |
|
|
|
|
|
És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes |
|
|
|
|
|
Respecte dels acords |
|||||
Proposa accions per transformar un conflicte |
|
|
|
|
|
És creatiu/iva en les propostes |
|
|
|
|
|
Compleix els acords presos |
|
|
|
|
|
Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.