És una unitat didàctica fonamentada en la metodologia d’Aprenentatge Servei en la matèria de Cultura i Valors Ètics de 4t d’ESO.

Bàsicament es tracta de generar un producte audiovisual per encàrrec d’una entitat, concretament en format videomapping, en la qual el contingut expliciti propostes de lluita contra els micromasclismes.

Per portar-la a terme es proposa  a l’alumnat que dugui a terme un treball cooperatiu, en grups d’experts.

Cal tenir en compte que aquesta unitat didàctica busca treballar els valors a través d’un marc d’Aprenentatge Servei vinculat a la matèria de Cultura i Valors Ètics, que permet incorporar les àrees cientificotecnològiques de manera instrumental per part del professorat STEM.

• Es recomana una coordinació amb el professorat de tecnologia i de visual i plàstica per tenir més possibilitats d’elaborar un producte final útil.
• Tenir lligams amb el teixit associatiu del poble/barri per tal de poder elaborar un encàrrec extern real.
• Adequat per una classe d’un màxim de 20 alumnes.

• Elaborar l’encàrrec real que consta en un videomapping de propostes de lluita contra els micromasclismes.
• Treballar cooperativament amb grups d’experts.
• Treballar amb dates límit.

Per començar aquest aprenentatge servei és molt important abans haver treballat amb el grup classe el concepte de micromasclisme.

Quan està madur, és el moment adequat per presentar-los l’encàrrec extern, ja que és més fàcil que l’entenguin i que se’l vulguin fer seu.

Aquest encàrrec prèviament s’ha d’haver pactat (professorat-entitat) per adequar-lo bé a les característiques del grup classe i dels recursos disponibles.

En el present cas, es va parlar amb una entitat del poble de més de 25 anys de recorregut que té l’objectiu d’acompanyar les dones en la defensa dels seus drets.

Amb aquesta entitat se’ls va proposar per part del professorat un producte concret amb uns tempos concrets i se’ls va demanar que ho presentessin com si hagués estat idea seva.

De manera esquemàtica, la seqüenciació d’activitats que es pretenia dur a terme és la següent:

• Treball del concepte micromasclisme (pre ApS).
• Presentació de l’encàrrec per part de l’entitat (inici ApS).

○      Constava d’una prova pilot d’un videomapping sobre la lluita contra el micromasclime amb la idea que si era un producte potent, en anys posteriors es podria realitzar un producte més elaborat per exposar a tot el poble en una data assenyada.

○      La prova pilot es duria a terme en un espai interior de l’institut (per poder aconseguir les condicions de foscor necessàries) i una posterior edició es duria a terme en una façana exterior d’un edifici públic (evidentment amb un projector adequat, que no teníem).

• Disseny de realització de l’encàrrec i creació dels grups d’experts.

○      Concepte: responsables del guió i dels criteris conceptuals dels efectes audiovisuals (com una pseudodirecció).

○      Disseny: responsables de la part gràfica i de so.

○      Programació: responsables de la programació del videomapping.

○      Logística: responsables del material i de la coordinació amb l’entitat i també amb la direcció del centre i el PAS.

• Disseny de la Taula de tasques, seguiment i cronograma.

○      Es va realitzar a través d’un full de càlcul en entorn de Google Drive.

○      Cada grup sabia les tasques a fer, les tasques pendents i les dates límit seves i dels altres grups. Els grups podien escriure tasques als altres grups.

• Elaboració d’una primera versió.

• Presentació de la primera versió a l’entitat externa.
• Elaboració d’una segona (i definitiva) versió.

• Presentació de la versió definitiva a l’entitat i al centre.

• Cultura i Valors Ètics
• Tecnologia
• Visual i Plàstica

Cronograma: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1u_mxf0xI6WmItldexHCb63vUbRQl22tYTJO7pCjjbug/edit#gid=392722551

Primera versió https://scratch.mit.edu/projects/299518376

Versió final (noti’s que pràcticament no hi ha cap diferència): https://scratch.mit.edu/projects/311134821/fullscreen/

Només es va realitzar l’exposició de la primera versió i el rol que va assumir cadascú va ser espontani.

L'avaluació dels aprenentatges adquirits en relació amb les competències treballades és un dels punts a millorar d'aquesta unitat didàctica.
Explícitament, al principi de l'activitat es va acordar (*) que la qualificació final estava directament relacionada amb l'assoliment de l'encàrrec i seria comú, ja que l'activitat estava dissenyada de manera cooperativa.
(*) Cal recordar que es va presentar aquest encàrrec enmig del curs i que el vam entomar de manera espontània.
L'avaluació va ser un dels aspectes treballats a la primera edició de l'Escola d'Estiu d'EduglobalSTEM (juliol 2019) i es va apuntar que el més important seria com definir els criteris que avaluessin la transformació, és a dir, que recollissin evidències sobre una gradació de transformació d'actituds vinculades als valors.

Valoració de la pràctica, resultat de l’aplicació dels criteris de valoració

Des del centre on es va aplicar es valora positivament. Va ser una pràctica que va valoritzar molt la matèria de cultura i valors ètics i va permetre una alta participació en alumnat de perfils molt diferents.
Des de la primera edició de l'Escola d'Estiu d'EduglobalSTEM (juliol 2019) es va apuntar que per poder-la replicar a altres centres, primerament cal destinar temps a fer una diagnosi inicial de les necessitats per identificar quina és la demanda interna real. Aquest fet pot fer variar tant el contingut com l'entitat externa però es pot aprofitar l'estructura del projecte igualment.

PUNTS FORTS:

-       El realisme de l’encàrrec fet per una entitat externa combinat amb la causa noble que defensa va generar una necessitat de treball que se la van poder fer seva (en diferents graus) tot l’alumnat i durant tot el projecte.

-       El treball cooperatiu real (grups d’experts) va dinamitzar molt el procés.

-       Les dates límit externes van ser un bon al·licient de treball.

DIFICULTATS:

-       Tenir una sessió setmanal de classe no afavoreix gens la dinàmica de treball.

-       El fet de no disposar del projector de manera habitual i de no poder fer proves a l’espai interior de l’institut feia treballar una mica a “cegues”.

ASPECTES A MILLORAR:

-       L’avaluació (vegeu punt següent).

-       La coordinació amb l’entitat externa perquè sigui ella la que faci dinàmiques inicials sobre el treball dels micromasclismes i com es pot abordar des del jovent.

-       Vetllar perquè hi hagi més reunions entre grups d’experts i els rols de cada persona perquè hi hagi una transferència i articulació (relació) de coneixements de major qualitat.

Definir el projecte inicialment amb una coordinació a tres bandes amb el professorat de tecnologia i de visual i plàstica. Aquest fet, no només donaria aprenentatges de major qualitat, sinó que dotaria el projecte de més hores setmanals.

Proposta didàctica basada en la sèrie documental Després de la Pau amb l'objectiu d'apropar a l'alumnat elements d'anàlisis de realitats complexes (no explicades pels mitjans de comunicació) en països que viuen processos de construcció de pau.

Aquesta guia didàctica té com a finalitat oferir al professorat de batxillerat algunes pistes, recomanacions i recursos pedagògics que facilitin el treball a l’aula al voltant dels processos de construcció de pau en països que han sofert conflictes armats, a partir del visionat dels documentals de la sèrie Després de la Pau.

Bòsnia, Líban, Guatemala i Rwanda són quatre països que han patit situacions de conflictes bèl·lics amb conseqüències molt negatives per a la seva població. Les víctimes mortals,  la desestructuració social i política, la precarització de les condicions de vida dels supervivents, la negació del dret a l’existència (física i simbòlica) de determinats col·lectius (culturals, ètnics, religiosos), que aquestes guerres han suposat (en alguns casos van patir genocidis), així com les diferents estratègies de construcció de pau que s’estan duent a terme són alguns dels elements que es proposen treballar.

A més oferim una reflexió general sobre l'ús de l'audiovisual com a estratègia didàctica a l'aula i una proposta d'adaptació curricular enfocada als objectius competencials del currículum de Batxillerat.

D’una banda, tot i que considerem que el nivell més adequat per treballar les activitats plantejades és l’etapa de Batxillerat, la guia pot resultar útil per treballar a Educació Secundària Obligatòria, sobretot als cursos superiors,  sempre i quan el professorat valori l’adequació del plantejament de les activitats al seu grup classe.

D’altra banda volem advertir de la conveniència de fer un visionat previ dels documentals per tal de decidir si són adequats per al grup d’alumnes a qui s’adrecen.

En tots ells hi ha escenes i imatges que poden tenir un fort impacte si no s’ha advertit o preparat prèviament al grup.  Tal com s’indica en l’apartat de recomanacions respecte a l’ús de l’audiovisual com a estratègia didàctica, també es pot plantejar la possibilitat de visionar parcialment els documentals, obviant les escenes o imatges que pugin resultar inadequades (sobretot localitzades al principi de cada documental, cosa que facilita el visionat parcial en cas que es consideri oportú).

Per acabar, volem remarcar que aquesta és una proposta de treball, però que a partir del visionat dels documentals es poden tractar molts altres aspectes i perspectives que no es contemplen aquí (geografia, visió del model de desenvolupament, recursos naturals, intervenció d'altres països en els conflictes armats, etc.).

• Analitzar les causes i les conseqüències dels conflictes armats, a través de l'acostament a situacions de conflicte en contextos geopolítics, econòmics i socials diversos
• Comprende què significa un procès de construcció de pau quines fases ha de garantir per arribar a la reconciliació i la pau reals i duradores
• Reflexionar sobre les causes del racisme i sobre el conflictes, la convivència i la cohesió social en contextos mulculturals i multiètnics
• Conèiser i comparar diferents estratègies per a la construcció de la pau i reflexionar sobre qui les impulsa i quins efectes tenen en la reparació de les víctimes i la reconciliació.
• Conèxier les estratègies de construcció de pau de la societat civil, amb especial èmfasi en les estratègies de les dones

En un primer apartat de la guia s’ofereix informació sobre els documentals que conformen la sèrie Després de la Pau, per contextualitzar-los i extreure’n algunes claus que orientin el seu visionat i el treball posterior de comprensió, anàlisi i reflexió.

Un quadre amb un breu resum de cada documental i algunes paraules clau que els caracteritzen contribueix a obtenir una visió global de la sèrie, amb la intenció de facilitar al professorat la selecció del/s documental/s a treballar.

Es planteja l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació com un element important per entendre la mirada que sovint adopten, atenta quan esclata una guerra i es troba en fase de màxima violència, però que es desenfoca i es perd quan s’entra en etapa de rehabilitació post-bèl·lica, obviant el seguiment informatiu del procés de construcció de pau, que resulta clau per oferir una visió completa de les implicacions reals que tenen els conflictes armats en la vida de les persones i dels pobles que s’hi troben implicats.

En el segon apartat es defineixen els objectius pedagògics de la guia, i s’exploren possibles vinculacions amb alguns objectius generals del currículum de batxillerat, per tal de mostrar vies d’integració de la proposta didàctica en el recorregut d’aquesta etapa educativa,  fonamentalment relacionats amb les matèries comunes d’Història i Filosofia i Ciutadania.

En l’apartat d’estratègies didàctiques per a l’ús de l’audiovisual trobareu indicacions generals de com utilitzar l’audiovisual amb finalitats educatives. L’objectiu és col•laborar a la millora del treball pedagògic de la sèrie de documentals Després de la Pau en concret, però també oferir indicacions per al treball dels recursos audiovisuals en general.

Les fitxes didàctiques tenen una estructura comuna, consistent en una fitxa tècnica del documental, els objectius pedagògics i els continguts d’aprenentatge que es volen assolir, i la proposta d’estratègies i activitats didàctiques per dur a terme a l’aula a partir del visionat. També es proporciona material de suport per al professorat, d’aprofundiment en el context i característiques dels diferents països.

Les activitats tracten d’acostar l’alumnat al coneixement de la situació de cada país partint dels seus coneixements i idees prèvies, i des de diferents enfocaments. Així, d’una banda es proposen activitats per treballar la comprensió dels continguts relacionats amb els conflictes armats i la construcció de pau (veritat, memòria, justícia, reconciliació, divisió ètnica, racisme i interculturalitat...).  D’altra banda, es plantegen activitats que, més enllà de la simple comprensió, fomenten la reflexió i la creació d’opinió pròpia respecte als continguts analitzats. Finalment, es proposen activitats que parteixen d’un enfocament vivencial per acostar les situacions analitzades a realitats més properes a l’alumnat.

Tot i que els documentals plantegen perspectives diverses corresponents a situacions de rehabilitació post-bèl·lica amb característiques pròpies, hi ha uns elements que són comuns a totes elles.

Per aquest motiu la guia ofereix una fitxa didàctica específica per a cada país, i dues de transversals, una sobre racisme i interculturalitat i l’altra sobre les estratègies de la societat civil per a la construcció de pau.

D’aquesta manera, la proposta permet treballar cadascun dels documentals de la sèrie de forma independent,  i  d’altra banda proposa un visionat parcial de fragments (degudament indicats) dels 4 documentals per tal d’enfocar les temàtiques específiques proposades com a transversals,  amb la finalitat de donar una visió global d’aquests conflictes.

Al final s’inclou un glossari amb els termes que poden ajudar a la comprensió de les diverses realitats i situacions plantejades a la guia. La intenció d’aquest glossari és explicar els conceptes clau, sense cap vocació de ser exhaustiu.  També s’ha intentat que les definicions siguin clares i el més concretes possible, ja que la finalitat no és fer una conceptualització teòrica, sinó orientada a facilitar l’aplicació de la guia.

S’inclou una proposta d’adaptació de la guia didàctica al currículum de Batxillerat, per tal de facilitar la seva integració en les matèries d’aquesta etapa. D’una banda, en les matèries comunes de Filosofia i Ciutadania, i d’Història, i d’altra banda en les matèries específiques de les modalitats d’Arts: Cultura audiovisual; i d’Humanitats i Ciències: Economia, Geografia i Història del Món Contemporani.

Sèrie documental: https://despresdelapau.wordpress.com/

Guia didàctica: http://edualter.org/material/despresdelapau/