Contingut d'Aprenentatge Secundària
- Objectiu eix
-
Ser persones crítiques, responsables, solidàries i actives en la defensa dels drets humans i la participació democràtica orientades a la construcció d’una societat més justa i equitativa.
- Objectiu bloc
-
Participar activament en accions i projectes orientats a millorar les condicions de convivència democràtica, assumint la responsabilitat i el compromís derivats de les pròpies decisions i accions.
- Criteri d'avaluació
-
Desenvolupen nous mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula, al centre i a l’entorn, indagant propostes de millora i aprofundiment democràtic.
- Tipus
-
- Contingut específic
- Eix
-
-
Drets Humans, participació i governança
-
- Bloc
-
- D Participació democràtica i ciutadania
- Etapa
-
-
Educació Secundària Obligatòria (ESO)
-
- Cicle
-
- Tercer i Quart d'ESO
- Competències
-
-
Competència ciutadana
-
- Recursos necessaris
Formalment l’assemblea permet molta ductilitat. Pot fer-se a l’aula, al centre (involucrant diferents nivells), i fins i tot a nivell d’entorn en espais de participació comunitària.
Depenent de l’enfocament que se li vulgui donar, podran fer falta materials per a les votacions, com un recipient i paperetes. Però les opcions són infinites.
El temps dependrà del temps que cada docent i centre consideri. No pot coartar-se la discussió grupal, i caldrà un mínim de cinc minuts d’introducció als temes de discussió. Depenent de la complexitat dels temes per discutir la introducció haurà de ser més o menys extensa.
- Característiques dels agents implicats
- És aconsellable que el grup estigui cohesionat per tal de potenciar al màxim la capacitat transformadora de les assemblees. Ara bé, es poden emprar activitats complementàries per tal de millorar la cohesió i, sobretot, donar importància i rellevància a les assemblees; permetent que els resultats canviïn formes de funcionament d’aula i, en la mesura del possible, de centre. Només així, en grups que no gosin d’una cohesió molt elevada, les assemblees podran aspirar a ser plenament efectives.
- Context
L’Assemblea és un mètode mil·lenari, que ja s’emprava a l’antiguitat clàssica per a prendre decisions sobre la metròpolis. La diversitat és l’element distintiu de l’assemblea, ja que no hi ha “una forma autèntica” d’emprar-la, sinó que la multiplicitat de formes de desenvolupament assembleàries existents són una manifestació d’uns mateixos valors vehiculars: la democràcia i la igualtat de drets.
- Descripció de la tècnica didàctica
L’assemblea té com a finalitat principal que l’alumnat i el professorat analitzin, reflexionin i debatin sobre tot tipus de temes vinculats amb la convivència i les tasques escolars. Dóna lloc que tant el professorat com l’alumnat expressin les seves pròpies idees i opinions sense cap tipus de repressió per arribar a un consens entre tots.
Es basa en una discussió sobre un tema (degudament introduït amb anterioritat), i que té relació amb el desenvolupament periòdic com a grup. Les qüestions són discutides per tal de proposar canvis i evolucions progressives en les dinàmiques de grup.
Cal que els processos d’assemblea tinguin continuïtat. No es pot tractar d’una pràctica puntual, ja que el prestigi i la transcendència que aquestes tinguin de cara al dia a dia dels participants serà crucial per a que funcionin de forma efectiva.
Cal explicar als alumnes molt bé el funcionament, i deixar clares les ocasions en les que es duran a terme assemblees, quines conseqüències tindran en el funcionament periòdic del grup i de futures sessions, etc.
El desenvolupament habitual és la introducció dels punts dels dia, la discussió, les votacions o posada en comú per al consens, i l’establiment de decisions.
Ara bé, cal tenir en comptes dues coses: que no es tracta d’un encontre social. És important que es concebi com una forma de decisió col·lectiva i en cooperació, i que serveix per a avançar com a grup i discutir aspectes importants de la vida comuna de forma ordenada i productiva. En segon lloc, que qualsevol model de funcionament d’assemblea és només una opció i, en el fons, provisional, ja que les assemblees poden acabar modificant les pròpies formes de funcionament sempre i quant impliquin:
- Les mateixes oportunitats de participació per a tots els alumnes.
- La participació des del respecte a totes les opcions com a condició innegociable.
- El caràcter vinculant de les decisions preses quant al funcionament del grup.
Més informació:
La Asamblea, una invitación al Diálogo
Asambleas de Clase (Diario de la Educación)
- Justificació
Serveix, sobretot per a fer prendre consciència del paper que es té a nivell individual en les decisions col·lectives, però també de la necessitat de cooperar i treballar plegats per tal de dur a terme canvis i millores.
- Contribució a l’Educació per al desenvolupament i la justícia global
Serveixen, sobretot, per treballar la ciutadania crítica, la governança, els drets humans, i la cultura de Pau. També es pot emprar per a ressaltar processos invisibles a nivell grupal, fent aflorar discussions per tal de fer-los aflorar.
- Orientacions
-
- Coneixement de les normes de l’aula
- Valoració de les normes de classe com a instrument de regulació de la convivència a l’aula i al centre escolar
- Capacitat de formular normes de classe que promoguin la convivència i de preveure mesures que siguin reparadores
- Definició conjunta i aplicació de normes de classe que promoguin la convivència, i de mesures reparadores
- Capacitat de fer el seguiment i valorar el respecte de les normes de classe i el caràcter reparador de les mesures
- Observació del valor de les normes d’aula i de centre
- Observació d’aspectes de la organització d’aula o de centre que s’haurien de millorar
- Respecte a les normes d’aula i de centre, reconeixent-ne el benefici per una mateixa i per les altres persones
- Formulació puntual d’alternatives per tal de millorar aspectes de la organització d’aula o de centre
- Valoració positiva de a les normes d’aula i de centre, reconeixent-ne el benefici per una mateixa i per les altres persones
- Valoració crítica de diferents alternatives per decidir quines contribueixen més a millorar aspectes de la organització d’aula o de centre
- Valoració positiva de les normes de centre i socials, reconeixent-ne el benefici per una mateixa, per les altres persones i per la societat
- Reconeixement de i no col•laboració amb principis, normes i formes d’organització injustes
- Presentació i pràctica de les normes, i de la seva importància per a la convivència democràtica en els diferents àmbits relacionals
- Interès en prendre decisions de forma autònoma i expressar-les
- Identificació dels propis compromisos i responsabilitats en relació a la planificació, organització i realització de les tasques escolars i familiars
- Pràctica de les diferents habilitats per a la comunicació i la convivència a l’aula i al centre
- Identificació i pràctica de les diferents normes per a la convivència democràtica al centre, la família i l’entorn proper
- Pràctica de diferents mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula i al centre escolar
- Ús de les diferents habilitats per a la comunicació i la convivència a l’aula, al centre i a l’entorn proper
- Compromís en la construcció i el respecte de normes per a la convivència democràtica en l’àmbit escolar, familiar i en l’entorn proper.
- Interès per aprofundir en els diferents mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula i al centre escolar, indagant propostes de millora i aprofundiment democràtic
- Assumpció i interiorització d’habilitats per a la comunicació i la convivència que contribueixin a orientar les relacions interpersonals amb una perspectiva ètica tant en l’entorn proper com llunyà
- Anàlisi crítica del procés de construcció i respecte de les diferents normes de convivència democràtica del centre, la família i l’entorn proper en base als criteris de consens i dissens
- Anàlisi crítica dels diferents mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula i al centre escolar, indagant propostes de millora i aprofundiment democràtic
- Defensa i promoció d’habilitats per a la comunicació i la convivència que contribueixin a orientar les relacions interpersonals i intergrupals amb una perspectiva ètica tant en l’entorn proper com llunyà
- Reflexió crítica i propostes de millora del procés de construcció i respecte de les diferents normes de convivència democràtica del centre, la família i l’entorn proper, en base als criteris de consens i dissens
- Desenvolupament de nous mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula, al centre i a l’entorn, indagant propostes de millora i aprofundiment democràtic
- Inici en la pràctica de presa de decisions i de construcció consensuada d'algunes normes bàsiques per organitzar a la convivència a l’aula i al centre
- Reconeixement d'algunes habilitats socials que contribueixen a la convivència intercultural a l'aula, al centre i a l'entor proper (comunicació, escolta activa, diàleg, empatia, provenció, resolució i transformació de conflictes, cooperació, flexibilitat, adaptabilitat) i inici en la seva pràctica
- Establiment de relacions de convivència a l'aula, al centre i a l'entorn basades en l'estima, el respecte i la conficança en un mateix i en les altres persones
- Participació en la presa de decisions i en la construcció consensuada d'unes normes bàsiques per organitzar la convivència a l’aula i al centre
- Reflexió crítica sobre els sistemes de presa de decisions (votacions, majories, consens) i la importància de la participació en la definició de normes per a la convivència de totes les persones i grups socials, sense exclusions per motius d'origen o pertinença
- Interiorització i promoció de les habilitats socials per a la convivència intercultural en societats dinàmiques i canviants (comunicació, escolta activa, diàleg, empatia, provenció, resolució, transformació de conflictes, mediació, cooperació, flexibilitat i adaptabilitat)
- Família d’estratègies didàctiques
-
- Estratègies participativo-dialògiques
- Àmbit
-
- Aula
- Centre
- Entorn
- Termini
-
- Curt termini (3 mesos o menys)
- Edats
-
- Cicle inicial de primària
- Cicle mitjà de primària
- Cicle superior de primària
- 1r i 2n ESO
- 3r i 4t ESO
- Quins eixos temàtics penses que pot contribuir a treballar de forma més específica aquesta tècnica?
-
- Cultura de pau i noviolència
- Drets humans, ciutadania i governança
- Descripció de la tècnica didàctica
L'aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un únic projecte ben articulat en el qual els participants es formen treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-ho. La relació circular que s'estableix entre l'aprenentatge i el servei genera una nova realitat que intensifica els efectes de cada un per separat. L'aprenentatge millora el servei a la comunitat, perquè aquest guanya en qualitat, i el servei dóna sentit a l'aprenentatge, perquè allò que s'aprèn es pot transferir a la realitat en forma d'acció.
- Orientacions
-
- Denúncia i actuació davant situacions de desigualtat, injustícia i discriminació per motiu de gènere, sexe o opció afectivosexual.
- Defensa dels drets i deures individuals i col·lectius en qüestió de gènere.
- Anàlisi de les causes (i les conseqüències) de l’existència de diferències i desigualtats socials per motiu de gènere, d’identitat sexual i opció afectivasexual
- Reflexió crítica de les causes (i les conseqüències) de l’existència de diferències i desigualtats socials per motiu de gènere, d’identitat sexual i opció afectivasexual
- Capacitat d’aplicar alternatives per frenar els diferents tipus de violència (directa, estructural i cultural) en les relacions interpersonals i en les condicions socials i mundials
- Planificació i posada en pràctica d’una estratègia a mig termini i de tasques per tal de millorar aspectes de l’entorn proper o necessitats socials (desarmament, pau, drets, major equitat, relacions més justes)
- Pràctica d’accions per satisfer les necessitats personals i les de les demés persones per tal de cuidar-se una mateixa i les altres persones
- Valoració crítica de la posada en pràctica d’una estratègia a mig termini i de tasques per tal de millorar aspectes de l’entorn proper o necessitats socials (desarmament, pau, drets, major equitat, relacions més justes)
- Actuació amb coherència (cura d’una mateixa, cura de l’altre, cura de l’entorn) per la creació d’alternatives que tendeixin a la cultura de pau global
- Assumpció de les responsabilitats i els compromisos adquirits en relació a la planificació, organització i realització de tasques i projectes en l’àmbit escolar, familiar i en la vida quotidiana
- Assumpció de les responsabilitats que es deriven de les pròpies decisions i de les conseqüències d’aquestes decisions
- Participació activa en la planificació, organització i realització de tasques o projectes en l’àmbit escolar, familiar i en l’entorn proper, orientades a assolir objectius comuns que contribueixin a millorar les garanties de llibertat, igualtat i justícia, a nivell local i global
- Compromís i responsabilitat en la planificació, organització i realització d’accions i projectes individuals o col.lectius, en diferents àmbits, orientats a assolir objectius comuns que contribueixin a millorar les garanties de llibertat, igualtat i justícia, a nivell local i global
- Desenvolupament de nous mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula, al centre i a l’entorn, indagant propostes de millora i aprofundiment democràtic
- Anàlisi crítica de les causes i conseqüències dels diferents problemes mediambientals degut a l’impacte de l’activitat humana tant de l’entorn proper com de l’entorn llunyà.
- Defensa i cura del medi ambient envers la seva regressió i deteriorament.
- Reflexió crítica sobre les causes i conseqüències dels diferents problemes mediambientals degut a l’impacte de l’activitat humana tant de l’entorn proper com de l’entorn llunyà
- Participació en propostes i accions de conservació del medi ambient, el territori i la naturalesa de l’entorn proper
- Implicació en propostes i accions de conservació i protecció del medi ambint, el territori i la naturalesa.
- Compromís i implicació en desenvolupar propostes i accions de conservació del medi ambient, el territori i la naturalesa.
- Construcció de relacions de convivència assertives i respectuoses amb totes les persones i grups socials independentment del seu origen o pertinença.
- Defensa i promoció dels drets propis i de les persones i col.lectius de l’entorn proper i del món, fent èmfasi en aquells relacionats amb el reconeixement de les minories i de la diversitat (lingüística, cultural, religiosa...)
- Família d’estratègies didàctiques
-
- Estratègies per a l'anàlisi crítica de la realitat
- Estratègies d'indagació i construcció conjunta del coneixement
- Estratègies per a la transformació social i el desenvolupament comunitari
- Àmbit
-
- Centre
- Entorn
- Termini
-
- Llarg termini (un curs escolar)
- Descripció de la tècnica didàctica
El TGPE és un àmbit curricular en què l’alumnat rep una proposta de treball procedent d’una entitat externa al centre. L’alumnat ha de dur a terme una tasca autèntica, que implica la realització o resolució d’un encàrrec, un problema, un servei… Aquesta activitat pretén que l’alumnat aprengui tot creant coneixement o saber, que se situï en el món real i es relacioni amb el que és quotidià per a altres persones del món de la cultura, la comunicación, la recerca…
Pot incloure recerca bibliográfica, recerca sobre material, consulta documental (mostres, vídeos, escrits, representacions teatrals…), entrevistes a persones, tallers de creació o experimentació, elaboració de materials, preparació de serveis o activitats, etc.
- Orientacions
-
- Assumpció de les responsabilitats i els compromisos adquirits en relació a la planificació, organització i realització de tasques i projectes en l’àmbit escolar, familiar i en la vida quotidiana
- Assumpció de les responsabilitats que es deriven de les pròpies decisions i de les conseqüències d’aquestes decisions
- Participació activa en la planificació, organització i realització de tasques o projectes en l’àmbit escolar, familiar i en l’entorn proper, orientades a assolir objectius comuns que contribueixin a millorar les garanties de llibertat, igualtat i justícia, a nivell local i global
- Compromís i responsabilitat en la planificació, organització i realització d’accions i projectes individuals o col.lectius, en diferents àmbits, orientats a assolir objectius comuns que contribueixin a millorar les garanties de llibertat, igualtat i justícia, a nivell local i global
- Desenvolupament de nous mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula, al centre i a l’entorn, indagant propostes de millora i aprofundiment democràtic
- Reconeixement i respecte dels drets propis i de les persones i col.lectius de l’entorn proper, fent èmfasi en aquells relacionats amb el reconeixement de les minories i de la diversitat (lingüística, cultural, religiosa...)
- Construcció de relacions de convivència assertives i respectuoses amb totes les persones i grups socials independentment del seu origen o pertinença.
- Família d’estratègies didàctiques
-
- Estratègies per a la transformació social i el desenvolupament comunitari
- Àmbit
-
- Aula
- Centre
- Entorn
- Termini
-
- Mig termini (almenys 6 mesos)
-
Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania (Educació per a la ciutadania i drets humans)
-
- Contingut
- Identificació i ús dels mecanismes de participació en el funcionament de l’aula i de l’escola i dels valors cívics que hi estan implicats. Valoració de les estratègies del treball en grup com a potenciador d’aquests valors.
- Pàgina referència document currículum
- Pàgina 149
- Competència
-
- Competència ciutadana
- Referència
-
- Currículum secundària Catalunya
- Cicle
-
- Tercer i Quart d'ESO
- Etapa
-
- Educació Secundària Obligatòria (ESO)
Albert Marqués (membre del grup de treball EduglobalSTEM)
Roger Camprubí i Cirera (membre del grup de treball EduglobalSTEM)
Institut de Navarcles
- Breu descripció
És una unitat didàctica fonamentada en la metodologia d’Aprenentatge Servei en la matèria de Cultura i Valors Ètics de 4t d’ESO.
Bàsicament es tracta de generar un producte audiovisual per encàrrec d’una entitat, concretament en format videomapping, en la qual el contingut expliciti propostes de lluita contra els micromasclismes.
Per portar-la a terme es proposa a l’alumnat que dugui a terme un treball cooperatiu, en grups d’experts.
Cal tenir en compte que aquesta unitat didàctica busca treballar els valors a través d’un marc d’Aprenentatge Servei vinculat a la matèria de Cultura i Valors Ètics, que permet incorporar les àrees cientificotecnològiques de manera instrumental per part del professorat STEM.
- Orientacions i recomanacions per dur a terme la pràctica
- Es recomana una coordinació amb el professorat de tecnologia i de visual i plàstica per tenir més possibilitats d’elaborar un producte final útil.
- Tenir lligams amb el teixit associatiu del poble/barri per tal de poder elaborar un encàrrec extern real.
- Adequat per una classe d’un màxim de 20 alumnes.
- Objectius
- Elaborar l’encàrrec real que consta en un videomapping de propostes de lluita contra els micromasclismes.
- Treballar cooperativament amb grups d’experts.
- Treballar amb dates límit.
- Explicació del procés
Per començar aquest aprenentatge servei és molt important abans haver treballat amb el grup classe el concepte de micromasclisme.
Quan està madur, és el moment adequat per presentar-los l’encàrrec extern, ja que és més fàcil que l’entenguin i que se’l vulguin fer seu.
Aquest encàrrec prèviament s’ha d’haver pactat (professorat-entitat) per adequar-lo bé a les característiques del grup classe i dels recursos disponibles.
En el present cas, es va parlar amb una entitat del poble de més de 25 anys de recorregut que té l’objectiu d’acompanyar les dones en la defensa dels seus drets.
Amb aquesta entitat se’ls va proposar per part del professorat un producte concret amb uns tempos concrets i se’ls va demanar que ho presentessin com si hagués estat idea seva.
De manera esquemàtica, la seqüenciació d’activitats que es pretenia dur a terme és la següent:
- Treball del concepte micromasclisme (pre ApS).
- Presentació de l’encàrrec per part de l’entitat (inici ApS).
○ Constava d’una prova pilot d’un videomapping sobre la lluita contra el micromasclime amb la idea que si era un producte potent, en anys posteriors es podria realitzar un producte més elaborat per exposar a tot el poble en una data assenyada.
○ La prova pilot es duria a terme en un espai interior de l’institut (per poder aconseguir les condicions de foscor necessàries) i una posterior edició es duria a terme en una façana exterior d’un edifici públic (evidentment amb un projector adequat, que no teníem).
- Disseny de realització de l’encàrrec i creació dels grups d’experts.
○ Concepte: responsables del guió i dels criteris conceptuals dels efectes audiovisuals (com una pseudodirecció).
○ Disseny: responsables de la part gràfica i de so.
○ Programació: responsables de la programació del videomapping.
○ Logística: responsables del material i de la coordinació amb l’entitat i també amb la direcció del centre i el PAS.
- Disseny de la Taula de tasques, seguiment i cronograma.
○ Es va realitzar a través d’un full de càlcul en entorn de Google Drive.
○ Cada grup sabia les tasques a fer, les tasques pendents i les dates límit seves i dels altres grups. Els grups podien escriure tasques als altres grups.
- Elaboració d’una primera versió.
- Presentació de la primera versió a l’entitat externa.
- Elaboració d’una segona (i definitiva) versió.
- Presentació de la versió definitiva a l’entitat i al centre.
- Vinculació al currículum
- Cultura i Valors Ètics
- Tecnologia
- Visual i Plàstica
- Resultats assolits
Cronograma: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1u_mxf0xI6WmItldexHCb63vUbRQl22tYTJO7pCjjbug/edit#gid=392722551
Primera versió https://scratch.mit.edu/projects/299518376
Versió final (noti’s que pràcticament no hi ha cap diferència): https://scratch.mit.edu/projects/311134821/fullscreen/
- Difusió
Només es va realitzar l’exposició de la primera versió i el rol que va assumir cadascú va ser espontani.
- Avaluació
L'avaluació dels aprenentatges adquirits en relació amb les competències treballades és un dels punts a millorar d'aquesta unitat didàctica.
Explícitament, al principi de l'activitat es va acordar (*) que la qualificació final estava directament relacionada amb l'assoliment de l'encàrrec i seria comú, ja que l'activitat estava dissenyada de manera cooperativa.
(*) Cal recordar que es va presentar aquest encàrrec enmig del curs i que el vam entomar de manera espontània.
L'avaluació va ser un dels aspectes treballats a la primera edició de l'Escola d'Estiu d'EduglobalSTEM (juliol 2019) i es va apuntar que el més important seria com definir els criteris que avaluessin la transformació, és a dir, que recollissin evidències sobre una gradació de transformació d'actituds vinculades als valors.Valoració de la pràctica, resultat de l’aplicació dels criteris de valoració
Des del centre on es va aplicar es valora positivament. Va ser una pràctica que va valoritzar molt la matèria de cultura i valors ètics i va permetre una alta participació en alumnat de perfils molt diferents.
Des de la primera edició de l'Escola d'Estiu d'EduglobalSTEM (juliol 2019) es va apuntar que per poder-la replicar a altres centres, primerament cal destinar temps a fer una diagnosi inicial de les necessitats per identificar quina és la demanda interna real. Aquest fet pot fer variar tant el contingut com l'entitat externa però es pot aprofitar l'estructura del projecte igualment.- Reflexió sobre la pràctica
PUNTS FORTS:
- El realisme de l’encàrrec fet per una entitat externa combinat amb la causa noble que defensa va generar una necessitat de treball que se la van poder fer seva (en diferents graus) tot l’alumnat i durant tot el projecte.
- El treball cooperatiu real (grups d’experts) va dinamitzar molt el procés.
- Les dates límit externes van ser un bon al·licient de treball.
DIFICULTATS:
- Tenir una sessió setmanal de classe no afavoreix gens la dinàmica de treball.
- El fet de no disposar del projector de manera habitual i de no poder fer proves a l’espai interior de l’institut feia treballar una mica a “cegues”.
ASPECTES A MILLORAR:
- L’avaluació (vegeu punt següent).
- La coordinació amb l’entitat externa perquè sigui ella la que faci dinàmiques inicials sobre el treball dels micromasclismes i com es pot abordar des del jovent.
- Vetllar perquè hi hagi més reunions entre grups d’experts i els rols de cada persona perquè hi hagi una transferència i articulació (relació) de coneixements de major qualitat.
Definir el projecte inicialment amb una coordinació a tres bandes amb el professorat de tecnologia i de visual i plàstica. Aquest fet, no només donaria aprenentatges de major qualitat, sinó que dotaria el projecte de més hores setmanals.
- Etapa
-
- Educació Secundària Obligatòria (ESO)
- Cicle
-
- Tercer i Quart d'ESO
- Àmbit d'actuació
-
- Entorn
- Temporalitat
-
- Mig termini (almenys 6 mesos)
- Temàtica
-
- Gènere i feminismes
- Drets Humans, participació i governança
- Per a quina orientació pedagògica es proposa la pràctica?
-
- Assumpció i interiorització d’habilitats per a la comunicació i la convivència que contribueixin a orientar les relacions interpersonals amb una perspectiva ètica tant en l’entorn proper com llunyà
- Compromís i responsabilitat en la planificació, organització i realització d’accions i projectes individuals o col.lectius, en diferents àmbits, orientats a assolir objectius comuns que contribueixin a millorar les garanties de llibertat, igualtat i justícia, a nivell local i global
- Desenvolupament de nous mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula, al centre i a l’entorn, indagant propostes de millora i aprofundiment democràtic
- Reflexió crítica sobre causes i conseqüències dels diferents tipus de violència (directa, estructural i cultural) en les relacions interpersonals, socials i mundials
- Comunicació assertiva de les emocions i de les necessitats, de forma que mostri estima cap a una mateixa i cap a l’Altre (empatia)
- Reivindicació de les fortaleses (i consciència de les debilitats) d’experiències històriques, estratègies i tàctiques noviolentes de transformació social cap a la cultura de pau
- Valoració crítica de la posada en pràctica d’una estratègia a mig termini i de tasques per tal de millorar aspectes de l’entorn proper o necessitats socials (desarmament, pau, drets, major equitat, relacions més justes)
- Denúncia i actuació davant situacions de desigualtat, injustícia i discriminació per motiu de gènere, sexe o opció afectivosexual.
- Reflexió crítica de les causes (i les conseqüències) de l’existència de diferències i desigualtats socials per motiu de gènere, d’identitat sexual i opció afectivasexual
- Rebuig de comportaments i actituds discriminatòries en diferents àmbits de la vida
- Proposició de diferents eines, mecanismes i recursos de prevenció i protecció en situacions de discriminació i vulnerabilitat per motiu de gènere, sexe o opció afectivasexual
- Metodologies: Estratègies i tècniques didàctiques
-
- Estudi de casos
- Anàlisi crítica de conflictes
- Pluja d'idees
- Diàleg simultani
- Discussió de grups
- Cooperatiu per experts
- Treball per projectes
- Dades de contacte
INDICADORS D'AVALUACIÓ |
||
| Indicadors avaluació qualificadora | Indicadors d'avaluació formativa | Indicadors d'avaluació transformadora |
|
|
||
|
|
||
ASSOLIMENT DE COMPETÈNCIA |
|||
|---|---|---|---|
|
En procés d'assoliment
|
Assoliment suficient
|
Assoliment notable
|
Assoliment excel·lent
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
Instruments d'avaluació
- Descripció
La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.
- Com es fa
Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:
- Identificar les actituds que es volen avaluar
- Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
- Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
- Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.
- En quins casos és pertinent utilitzar-lo
- QUAN: La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
- QUÈ: La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.
És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.
- QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).
No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.
- Exemples
EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes
Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:
Noms d’alumnes
Boukra
Alex
Clara
Jocelyn
Mariano
Democràcia de grup
Està compromès/a amb el grup
Coopera amb els/les companyn*s
Respecta les normes
Si no les respecta assumeix les conseqüències
Quan alguna norma no funciona, la posa a debat
Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions
Fa aportacions interessants en l’assemblea
Transformació de conflictes
Evita la violència com a eina habitual
Sap demanar ajuda si la necessita
Afronta els conflictes positivament
Abans de parlar, recupera la calma
Escolta respectuosament
S’explica amb cura que l’entenguin
Expressa les seves emocions sense violència
Sap obrir-se a les percepcions dels altres
És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes
Respecte dels acords
Proposa accions per transformar un conflicte
És creatiu/iva en les propostes
Compleix els acords presos
- Recursos per saber-ne més
Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.
- Descripció
La carpeta d'aprenentatge permet recollir les diferents activitats que fa l’alumnat al llarg de l’aprenentatge d’un tema, els seus objectius i les reflexions sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors i què va millorant a mesura que avança en el coneixement. Inclou també els resultats de les activitats d’avaluació amb finalitat qualificadora i a partir de totes les dades recollides es dedueix la qualificació final que acredita els aprenentatges, que té la qualitat de ser molt transparent per a l’alumnat.
Per saber-ne més, clica aquí.
- Descripció
El portafoli com a instrument d’avaluació és un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions, gràfiques, etc) que són elaborats per l’alumnat, amb la tutoria del docent, que s’ordenen de forma cronològica o temàtica, i que evidencien l’evolució, el progrés i el grau d’assoliment dels objectius plantejats, com també palesen les estratègies de cada estudiant per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l’anàlisi.
Per saber-ne més, clica aquí.
