I2_GEN_BC_S3S4Manifestació d’actituds cooperatives, solidàries i crítiques davant de situacions de discriminació per motiu de gènere, sexe i opció afectivasexualhttps://transformarelmon-guia.edualter.org/ca/orientacions-pedagogiques/enfocament-de-genere/estereotips-prejudicis-i-discriminacions/estereotips-prejudicis-i-discriminacions-contingut-daprenentatge/contingut-daprenentatge-secundaria/i2_gen_bc_s3s4https://transformarelmon-guia.edualter.org/logo.png
Contingut d'aprenentatge Secundària
Manifestació d’actituds cooperatives, solidàries i crítiques davant de situacions de discriminació per motiu de gènere, sexe i opció afectivasexual
Objectiu eix
Promoure una ciutadania que potenciï l’equitat entre homes i dones i l’eliminació de tota mena de discriminació per qüestió de gènere, sexe i opció afectivasexual.
Criteri d'avaluació
Expliciten actituds cooperatives, solidàries i crítiques davant de situacions de discriminació.
Es presenten temes personals o socials trets de la realitat quotidiana que impliquen conflictes, perquè s’exposin les raons que tenen les persones que hi estan implicades, s’analitzin les conductes i s’adoptin vies o mecanismes per intentar millorar la situació conflictiva. Aquesta tècnica obliga a l’alumnat a elaborar els seus propis arguments i exposar les seves actituds davant situacions reals. És interessant donar importància a situacions de conflicte interpersonal o social properes a la realitat escolar i avançar progressivament a situacions més llunyanes.
El treball cooperatiu és una tècnica que parteix de l’organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques proposades i aprofundir en el seu propi procés d’aprenentatge. Aquesta tècnica posa especial èmfasi en l’aprenentatge de certes habilitats socials, sense les qualsno es pot assegurar un bon funcionament. És aconsellable implementar el treball cooperatiu de manera progressiva, ja que per treballar cooperativament amb èxit és necessari que tant el professorat com l’alumnat se sentin segurs i confiats.
El context d’aplicació d’aquesta tècnica és el de sessió-classe. És important que l’aplicació s’enfoqui a una posada en pràctica a curt termini, ja que és una tècnica que requereix una bona organització del grup classe. A més, requereix un treball previ per tal de controlar les valoracions finals que els grups han de fer de les exposicions dels seus companys.
Descripció de la tècnica didàctica
El treball cooperatiu per experts consisteix en una tècnica didàctica on l’alumnat es divideix en grups de treball cooperatius heterogenis en quant a sexe i aptituds, formats per un nombre de persones que varia de tres a sis. Tots els grups treballen el mateix tema que ha estat dividit en tantes parts com a membres formen el mateix. Cada membre del grup es responsabilitza de la seva part per completar-la, aprendre-la i ensenyar-la als altres. Els components dels diferents grups que es troben treballant la mateixa part, es reuneixen per discutir-la, posar en comú les seves idees i discrepàncies, en el que es denomina grup d’experts. Una vegada finalitzat el treball com a grup d'experts, tornen al seu grup de referència –després d'haver assimilat els continguts d'aprenentatge que els corresponen- i ensenyen als altres els diferents aspectes que van aprendre i el procés dut a terme en el grup d'experts. S'estableix així una interdependència extrema entre els membres del grup per realitzar la tasca.
Es prepara un tema que s’introdueix i s’esquematitza en diversos elements del mateix, o bé es preparen diversos temes diferents. La qüestió es separar el grup classe en subgrups que treballaran, a partir de fitxes o d’altres fonts d’informació (ordinadors, llibres, etc.).
Els petits grups aprofundiran en els diversos temes o aspectes i posteriorment es formaran altres subgrups formats per un membre de cada un dels primers subgrups. En aquests segons subgrups, cada un dels seus integrants exposarà a la resta de companys tot allò que considera elemental del què ha treballat en el primer subgrup. Si els temes o elements a aprofundir són molt extensos, caldrà deixar espai de dues sessions diferents, o donar un mínim de una hora per a que els primers subgrups hi aprofundeixin. És important que els participants tinguin temps d’aprofundir en el material, si no, la tècnica no serveix de forma completa.
Justificació
L’objectiu és aconseguir l’adquisició i cristal·lització del coneixement, al mateix temps que aquest procés es proposat des d’una perspectiva cooperativa i de compartició de coneixement.
Contribució a l’Educació per al desenvolupament i la justícia global
Especialment recomanat per a treballar aspectes cognitivament complexos, nocions teòriques de difícil comprensió, etc. Aprendre i explicar és aprendre dues vegades, i d’aquesta manera s’aborden les nocions més complexes dels eixos temàtics de l’EpD amb més garanties.
El Pla de barris de la Trinitat Nova neix amb l’objectiu de transformar la realitat del barri a través de l’enxarxament d’entitats i la implicació de les persones del propi. L’Institut Escola Trinitat Nova és creada en aquest marc amb una missió clara: donar resposta a les necessitats educatives del barri, fomentar la participació i el protagonisme dels infants i joves ja que són la llavor de la transformació que florirà en una comunitat educadora.
El projecte educatiu de centre de l’Institut Trinitat Nova gira entorn el “Cric Social” i ha estat elaborat entre 3 entitats: L’Ateneu Popular de Nou Barris, L’Agència de Sanitat Pública i l’Institut Trinitat Nova. L’Ateneu proporciona l’espai, que és el circ de Nou Barris i dos professionals del circ. L’Agència de Sanitat Pública s’encarrega de la subvenció i avaluació del projecte, ja que s’entén com una pràctica que entre altres beneficis, ajuda a combatre el sedentarisme. L’equip directiu juntament amb el professorat de l’Institut Escola Trinitat Nova aposten per dissenyar i desenvolupar aquest projecte dintre del marc curricular de les assignatures de música, llengua catalana, educació física, audiovisuals i tecnologia (en el cas de 1r d’ESO, el qual es descriurà en la present fitxa). L’eix transversal d’audiovisual forma part de tots els cursos de l’Institut, per tant, també s’incorpora en el projecte.
Requereix un professorat i un equip directiu que estigui implicat i motivat, ja que cal dedicar-li hores de temps personal, sovint no remunerades.
Breu descripció
Tipus d’aprenentatge que es pretén: En una proposta pedagògica de circ social es pretén estimular la creativitat i promoure les aptituds socials del participant, millorar i desenvolupar les seves facultats relatives a la representació i presentació. Es desenvolupa per una part, mitjançant la tècnica del circ l’habilitat de coordinació motriu i motricitat, l’esforç, la superació i l’autoestima i per l’altra, més de caràcter psico-social, la cooperació, comunicació i el treball en equip.
Espai, nombre de sessions, durada, etc.: El grup destina diverses hores setmanals a treballar el projecte de manera transversal durant un dia (per exemple, els dimarts) amb l’acompanyament i seguiment de dues tutores que s’encarregaran de fer el seguiment de l’alumnat i la preparació i dinamització de les activitats. Es realitza una sessió pràctica de circ a la setmana, sumant un total aproximat de 10 sessions, planificades i realitzades per dues persones formadores de circ social de l’Ateneu Popular de Nou Barris i amb el suport de la professora d’Educació Física (aquestes sessions de circ es recomana que siguin d’1:30h ja que s’ha de comptar amb 15 minuts previs i 15 minuts posteriors de muntatge i desmuntatge). A banda, els alumnes donaran visualització al projecte dins del mateix centre educatiu i en el barri. Els espais utilitzats són les aules ordinàries del centre, el gimnàs i el circ de l’Ateneu Popular de Nou Barris.
Sobre el context: temporal, qui ha participat, professionals implicats, etc.: A l’Institut Trinitat Nova hi ha dues línies de 1r de l’ESO, les quals durant el primer trimestre dediquen el dia del projecte (el dimarts un grup i el dimecres l’altre) a realitzar el projecte “Plans del món”, que consisteix a treballar els orígens del cinema des d’una visió de la quotidianitat, partint dels creadors històrics del cinema “Els germans Lumière”, això suposa el fonament de vinculació amb totes les matèries que formen part del projecte: llengua catalana, tecnologia i audiovisuals, educació física i música. En aquest primer moment les dues línies de l’ESO treballen conjuntament.
A partir del segon semestre, però, cada una de les línies comença amb un dels dos projectes de continuació: Cinema en curs o Circ en moviment. És el professorat que ha desenvolupat el projecte durant la primera part del curs qui decideix i assigna l’àmbit del cinema o del circ a cada grup classe tenint en compte les característiques concretes del grup. D’aquesta manera, es passa a la segona part del projecte en què els dos grups de 1r de l’ESO ja no treballen junts, ja que uns dediquen el seu dia de projecte al Circ, i l’altre al Cinema. En aquest cas, s’expliquen les vinculacions del projecte de Circ en moviment amb el currículum de 1r de l’ESO en les matèries adherides.
Qui hi participa? Edat, homes o dones, origen, diversitat en orientació sexual? Què és significatiu per al grup?
Tenint en compte l’alt nivell de complexitat de l’alumnat i les seves necessitats s’aposta pel Circ social com a projecte de centre, de manera que es realitza durant tot el curs, amb 1r ESO de manera obligatòria, i com a optativa de 2n de l’ESO durant 6 mesos. Per tant, hi participa tot l’alumnat que ingressa a l’Institut, i hi pot continuar participant si s’escull l’optativa de 2n. L’espectacle de circ es pot fer a dintre de l’Institut, per als companys d’altres cursos, o bé a l’Ateneu Popular de 9 Barris, o al carrer, obert a tot el barri. En el cas del projecte de 1r d’ESO, per exemple, es fa una part a dintre del centre i una part a les instal·lacions de circ de l’Ateneu. També es fa l’espectacle al carrer.
El circ porta a fer un treball de superació i implica temes complexos en relació al cos propi o el contacte amb els altres; les tècniques de circ requereixen en molts casos que els i les alumnes s’ajudin mútuament (aguantant-se quan pugen a la bola, etc.), i suposa un contacte físic i una interacció molt intensa entre tots i totes per igual. Per evitar resistències, les tècniques es plantegen a partir del joc i tothom ha de passar per totes les tècniques.
Orientacions i recomanacions per dur a terme la pràctica
Enfocament pedagògic: Es parteix de la idea general que a través del projecte de formació en circ es proporcionen les eines necessàries perquè la persona i els grups s’ubiquin com a actors capacitats per conèixer i canviar la realitat que els envolta a través del circ, la cultura i la participació. Segons el col·lectiu amb el qual es treballa i la realitat sobre la qual s’intervé, l’enfocament pedagògic tindrà variants i matisos.
Formació o competències professionals:
- Des de l’educació física, per desenvolupar un projecte de circ social es necessita de personal amb coneixement tècnic de circ per dinamitzar l’activitat si es volen fer tècniques concretes com aeris (trapezi), o equilibri sobre objectes (cable, monocicles, bola d’equilibris), etc. per qüestions de seguretat. Tanmateix, el professorat ho pot dinamitzar des de la seva àrea en el cas que només es vulguin dedicar a tècniques més simples com els malabars, les boles, mocadors, els plats xinesos, “hula hops”.
- Des dels audiovisuals es necessita disposar de personal amb domini d’edició de vídeo i so, muntatge, etc.
- Des de la llengua catalana, la música i la tecnologia les competències professionals que es requereixen són les fonamentals en cada àrea.
Suport necessari: Es necessiten materials de circ, que es poden comprar i tenir-los ja a disposició del centre. En el cas de l’Institut Trinitat Nova s’ha rebut un ajut de l’Agència de Salut Pública per adquirir material i realitzar el projecte.Alhora això ha generat sinergies amb l’Ateneu Nou Barris ja que, al tenir el material a l’Institut, han pogut fer tallers de circ a dintre el centre, fora d’hores de classe, amb altres persones del barri, obrint el centre a l’entorn.
Objectius
General:
- Desenvolupar la comunitat en clau d’inclusió social a través de la creativitat i les aptituds socials dels participants
Específics:
Àrea tècnica:
- Facilitar el coneixement bàsic de les diferents tècniques de circ
- Millorar l’esquema corporal i psicomotriu treballant de forma lúdica mitjançant tècniques com malabars, equilibris i trapezi
- Fomentar l’ús d’hàbits saludables
- Millorar el domini psicomotriu del propi cos
- Coneixement i acceptació dels propis límits i capacitats
Àrea afectiva i emocional:
- Augmentar el nivell d’autoestima de l’alumnat
- Adquirir seguretat amb si mateix/a
- Disminuir la sensació d’aïllament i cohibició mitjançant el treball en grups interactius
- Afavorir la capacitat d’esforç i de persistència en les fites a assolir
- Desenvolupar la sensibilitat davant les expressions artístiques
Àrea de participació i cooperació:
- Augmentar l’actitud cooperativa dintre del grup
- Fomentar la participació en l’entorn més proper
- Generar una xarxa de col·laboració entre l’alumnat i les entitats del barri
Explicació del procés
- Procés inicial: de selecció, presentació, presa de decisions:
A final de curs de l’any anterior a la realització del projecte es reuneixen les 3 entitats i es valora com va funcionar el projecte i com es pot millorar per a l’any següent. Es realitza un informe col·legiat (entre les 2 professores principals, la cap d’estudis i un representant de cada entitat) on es descriu el projecte que es durà a terme. Es decideixen quantes sessions es dedicaran, es programen, es fan horaris, concretament es decideix quin dia de la setmana serà exclusivament dedicat al projecte (per exemple, tots els dimecres). L’Agència de Salut se centra a subvencionar l’assignatura d’educació física que es treballa mitjançant la pràctica de circ a l’Ateneu, per tant, es fan contractes per rebre més material, per contractar els dos professionals del circ, i es decideixen les sessions que es faran a l’escola i les que es faran a l’Ateneu. Hi ha una relació d’interdependència entre l’Ateneu i l’Institut Escola Trinitat Nova, per tant, el centre eductiu cedeix també espais com el patí o el gimnàs a l’Ateneu, per tant, el material de circ que s’ha comprat per utilitzar a l’Institut Escola està també a la seva disposició.
Inici:
Mitjançant dinàmiques (Què significa el circ a través d’una imatge?) escullen un tema que serà el fil conductor de l’espectacle de circ. Surten temes com: amistat, esforç, cooperació.
Desenvolupament:
- A llengua catalana s’aprofundeix en el tema escollit, s’elaboren entrevistes per realitzar i gravar.
- Es comencen a treballar els plans del món, per aprendre llenguatge audiovisual.
- A educació física durant el primer semestre es treballa l’expressió corporal. Dinàmiques de ritmes, jocs d’imitació, improvisacions de moviments amb i sense música, el passadís Funcky (dues files i surten 2 ballant pel mig), a través de paraules que dóna la professora l’alumnat elabora una representació (de teatre gestual o ball), etc.
- Circ: sempre segueix una seqüència: escalfament (sovint a través del joc), divisió del grup en dos subgrups i cadascun dels grups treballa una tècnica en aquella sessió, mostra i utilització de la tècnica, acomiadament ritual.
Final:
- En cada sessió hi ha dos encarregats de fer la gravació, un s’encarrega del so i l’altre de la càmera, s’edita el vídeo i el resultat final és un vídeo documental sobre el projecte de circ que resumeix les sessions de circ i també entrevistes als 3 professors de circ (la professora d’educació física i els artistes de circ).
- L’espectacle és el resultat del que s’ha treballat sobretot a català, en relació a aquell tema que van decidir a l’inici. Fan un recurs audiovisual que explica el tema i serveix com a suport de l’espectacle en viu que l’alumnat realitza tant portes endins a l’escola com portes enfora.
Vinculació amb l’Educació per la Justícia Global(com ha pogut enfortir aquest projecte als valors, habilitats i valors per la JG?)
El circ social es caracteritza per una sèrie de conceptes bàsics que es torben estretament vinculats amb la Justícia Global:
Es treballa l’art popular com a eina de transformació social, el risc d’abandonament escolar queda controlat, es practica en comunitat, genera una identitat de grup i comunitària, s’estableixen vincles afectius, hi ha un al grau de respecte cap a la diversitat, es promou la sensibilització a través de les representacions, implica autogestió i empoderament.
Vinculació al currículum
Permet treballar de manera coordinada des de diferents matèries amb un principi de transversalitat, ja que es dedica tot un dia lectiu sencer al desenvolupament del projecte, durant aquest dia es treballen les següents matèries:
- Català: Elaboració del guió, explicació de tècniques de circ, història del circ, etc.
- Educació física: Treball de les diferents tècniques del circ.
- Música: Elaboració de la música de l’espectacle de circ.
- Audiovisuals: edició de vídeos: muntatge, imatge i so, realització d’entrevistes a docents i companyes
- Tecnologia: Chrome books, aprenen a utilitzar programes tecnològics com el paquet Microsoft (word, power point...), drive, etc.
Les competències bàsiques que es promouen són:
- Competència d’aprendre a aprendre (Coneixement de les capacitats pròpies d’aprenentatge i autoregulació, ús de les habilitats i tècniques d’aprenentatge, mantenir una actitud positiva envers l’aprenentatge).
- Competència en autonomia i iniciativa personal (practicar de manera respectuosa els valors personals i socials, controlar i regular les emocions, prendre decisions, realitzar projectes de manera individual i en equip de manera autònoma i responsable)
- Competència en coneixement i interacció en el món físic (Comprendre, interpretar la vida i el món físic i les seves interaccions, aprendre nocions i experiències de processos i metodologies, pràctica de valors per la cura de l’entorn)
- Competència social i ciutadana (Adquirir habilitats socials de convivència)
Difusió
Avaluació
Els nois i noies fan entrevistes entre ells/elles per compartir els aprenentatges durant el procés. Amb aquestes entrevistes realitzen un procés de muntatge de vídeo, que es projecta al casal del barri. Això permet al professorat avaluar les tasques realitzades per part de l’alumnat.
L’avaluació del projecte (meta-avaluació) està en mans de les dues entitats col·laboradores (L’Agència de Salut Publica i L’Ateneu de Nou Barris), i compta amb la coordinació amb l’Institut per fer un seguiment del desenvolupament del projecte.
L’Agència de Salut Pública fa una Enquesta PRE-TEST abans de començar el projecte que avalua les expectatives inicials i situació concreta de cadascú (com em sento de salut, quina participació tinc al barri, què sóc capaç de fer, quines tècniques puc aprendre, etc.) i una altra Enquesta POST-TEST al final en la qual es tornen a contestar aquestes preguntes afegint-hi el grau de satisfacció final després de realitzar tot un procés d’ensenyament-aprenentatge, per revisar com s’han acomplert les expectatives, si hi ha hagut un canvi a millor o pitjor.
També hi ha una avaluació d’impacte, ja que s’avalua l’augment en la participació en el projecte de Circ Social “Fem salut” de l’Ateneu de Nou Barris. Actualment ja s’ha comprovat que els i les estudiants l’any següent de realitzar obligatòriament el projecte de circ escullen l’optativa de segon de l’ESO de Circ, però cal avaluar si augmenta la participació en el teixit associatiu de circ del barri.
Reflexió sobre la pràctica
Punts forts a destacar:
- Que hi hagi una persona referent per al grup durant tot el matí de projecte és molt valuós perquè hi hagi un acompanyament integral i no parcel·lat de la realitat dels estudiants
- És un projecte que es pot adaptar cada any als interessos, característiques i preferències dels estudiants, però continua tenint una base que la fonamenta.
Dificultats:
- Manca de coordinació entre tot el professorat implicat per a desenvolupar el projecte en un sol matí. Però amb una programació amb antelació i ben pensada es pot aconseguir.
Aspectes que es poden millorar:
- Es podria millorar el procés d’avaluació del mateix procés d’aprenentatge de l’alumnat, ja que no queda recollit. (Autoavaluació)
- Seria profitós que és disposes d’una guia didàctica on hi hagi tota la informació facilitada amb detall de les activitats que es realitzen en aquest projecte d’escola.
Valoració
Els nois i noies fan entrevistes entre ells/elles per compartir els aprenentatges durant el procés. Amb aquestes entrevistes realitzen un procés de muntatge de vídeo, que es projecta al casal del barri. Això permet al professorat avaluar les tasques realitzades per part de l’alumnat.
L’avaluació del projecte (meta-avaluació) està en mans de les dues entitats col·laboradores (L’Agència de Salut Publica i L’Ateneu de Nou Barris), i compta amb la coordinació amb l’Institut per fer un seguiment del desenvolupament del projecte.
L’Agència de Salut Pública fa una Enquesta PRE-TEST abans de començar el projecte que avalua les expectatives inicials i situació concreta de cadascú (com em sento de salut, quina participació tinc al barri, què sóc capaç de fer, quines tècniques puc aprendre, etc.) i una altra Enquesta POST-TEST al final en la qual es tornen a contestar aquestes preguntes afegint-hi el grau de satisfacció final després de realitzar tot un procés d’ensenyament-aprenentatge, per revisar com s’han acomplert les expectatives, si hi ha hagut un canvi a millor o pitjor.
També hi ha una avaluació d’impacte, ja que s’avalua l’augment en la participació en el projecte de Circ Social “Fem salut” de l’Ateneu de Nou Barris. Actualment ja s’ha comprovat que els i les estudiants l’any següent de realitzar obligatòriament el projecte de circ escullen l’optativa de segon de l’ESO de Circ, però cal avaluar si augmenta la participació en el teixit associatiu de circ del barri.
Etapa
Educació Secundària Obligatòria (ESO)
Cicle
Primer i Segon d'ESO
Àmbit d'actuació
Aula
Centre
Entorn
Temporalitat
Mig termini (almenys 6 mesos)
Llarg termini (un curs escolar)
Temàtica
Gènere i feminismes
Cultura de pau i noviolència
Drets Humans, participació i governança
Interculturalitat crítica
Per a quina orientació pedagògica es proposa la pràctica?
La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.
Com es fa
Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:
Identificar les actituds que es volen avaluar
Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.
En quins casos és pertinent utilitzar-lo
QUAN: La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
QUÈ: La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.
És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.
QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).
No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.
Exemples
EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes
Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:
Noms d’alumnes
Boukra
Alex
Clara
Jocelyn
Mariano
Democràcia de grup
Està compromès/a amb el grup
Coopera amb els/les companyn*s
Respecta les normes
Si no les respecta assumeix les conseqüències
Quan alguna norma no funciona, la posa a debat
Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions
Fa aportacions interessants en l’assemblea
Transformació de conflictes
Evita la violència com a eina habitual
Sap demanar ajuda si la necessita
Afronta els conflictes positivament
Abans de parlar, recupera la calma
Escolta respectuosament
S’explica amb cura que l’entenguin
Expressa les seves emocions sense violència
Sap obrir-se a les percepcions dels altres
És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes
Aquesta rúbrica d’un sol punt està dissenyada per realitzar un procés d’auto-avaluació i de co-avaluació a través de la reflexió de la pràctica individual i de l’observació dels altres aprenents. S’hi destaquen els punts on s’ha de millorar així com els punts o aspectes que ja tenen un nivell òptim. Les principals millores respecte a les rúbriques és la seva senzillesa d’ús, i que fa que cadascú hagi de reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge i les seves actituds. Al mateix temps permet donar un retorn positiu a tots els companys i companyes.
Com es fa
L’ús de la rúbrica d’un sol punt és una eina que pot resultar molt útil per a realitzar una avaluació formativa en qualsevol moment de la seqüència didàctica que s’està treballant.
La mateixa eina es pot utilitzar en dos moments diferents, de manera que podrem obtenir una evidència de quin ha estat el progrés de l’alumnat, tal com se’ns demana a l’ordre d’avaluació.
A l’hora de triar el suport que utilitzarem, hem de ser molt curosos amb el discurs que hem utilitzat a l’aula. Així, si fem bandera dels objectius de desenvolupament sostenible, l’ús del paper és un contrasentit. L’ús d’un suport digital en forma de formularis digitals, utilitzant l’extensió «co-rubrics» o d’altres de software lliure, o la creació de tasques individualitzades al classroom és sens dubte una opció molt interessant.
Aquesta rúbrica està pensada per ser utilitzada com a instrument d’auto-avaluació i de co-avaluació, en la qual l’alumnat ha de reflexionar sobre les actituds pròpies i alienes en referència a la perspectiva de gènere.
En quins casos és pertinent utilitzar-lo
L’eina dissenyada es pot utilitzar en qualsevol activitat que es porti a terme a l’aula, però s’ha d’intentar no abusar-ne, perquè pot acabar perdent el seu sentit. Així doncs, és recomanable utilitzar-la en un moment inicial del curs per saber el punt de partida de l’alumnat, i tornar-la a utilitzar en el moment que creguem que ja hem treballat tots els aspectes relacionats, i així copsar quin ha estat el progrés de cadascú.
Quan? Aquest instrument es pot utilitzar en qualsevol moment del procés d’ensenyament-aprenentatge, però és recomanable fer-li servir com a avaluació inicial per tenir una radiografia del punt de partida de l’alumnat, i posteriorment utilitzar el mateix instrument per copsar la seva evolució, quan ja s’han treballat els diferents aspectes a l’aula. Al ser una eina d’avaluació, permet que la seva temporalitat sigui aplicable en qualsevol moment de procés d’aprenentatge. Com hem dit, preferentment serà una eina per avaluar processos de llarga durada, en diversos moments del procés educatiu, per tal de poder apreciar-ne l’evolució.
Què? Tal com està concebut, aquest instrument serveix per avaluar els prejudicis i actituds de ceguesa de gènere i discriminatòries per qüestió de gènere per part de les persones aprenents, i l’actitud de cada persona davant posicionaments en contra de la igualtat de gènere que es manifestin en la pràctica acadèmica.
Qui? La potència d’aquesta rúbrica d’un sol punt resideix en que és una eina de reflexió de l‘alumnat, que li permet realitzar una co-avaluació i una auto-avaluació, ja que en el moment d’aplicar-la fomenta la reflexió individual respecte a les actituds pròpies o alienes, i permet ajudar a les persones a identificar i visibilitzar en quins aspectes haurien de millorar. Al tractar-se d’un instrument tant personal, l’alumnat pot incloure les seves conclusions a la carpeta d’aprenentatge, de manera que encara s’amplifica més la reflexió que faci respecte al procés d’aprenentatge realizat. En qualsevol cas, i per no carregar excessivament l’alumnat, el millor és que cada aprenent s’autoavaluï i avaluï a un altre company o companya. D’aquesta manera, es pot deixar un temps perquè cadascú expliqui les conclusions a què ha arribat sobre la persona que ha avaluat.
Massip, C.; Barbeito, C.; Egea, A.; Flores, M. Competències per transformar el món, cap a una educació crítica i per a la justícia global a l’escola. n.197 Ed. Graó Educació
Diari d'aula
Descripció
Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.
Uns instruments útils ideats per avaluar i regular l’aprenentatge són les bases d'orientació, anomenades així perquè la seva finalitat és que orientin l'alumnat en la seva tasca. De vegades, també se les anomena "guies de navegació" o "cartes d'estudi". Habitualment, una bona pregunta per generar aquest tipus de produccions és: "En què hem de pensar o què hem de fer per realitzar un determinat tipus de tasques?". L'avaluació de la qualitat d’aquestes bases d'orientació serà objectiu prioritari del procés d'aprenentatge perquè, de fet, resumeixen el coneixement que els estudiants hauran d’interioritzar, és a dir, retenir a la memòria de manera que es pugui activar quan calgui. Cada estudiant ha d'elaborar la seva pròpia base d'orientació, tot i que en alguns casos ho farà a partir d’un procés de construcció conjunt entre tot el grup-classe i en d’altres serà més individual.