El joc de rol consisteix en fer que un o més alumnes representin una situació real segons els papers que amb anterioritat s’han assignat. D’aquesta forma els participants poden analitzar els seus comportaments i el dels seus companys ajudant-los a adquirir, desenvolupar i/o inhibir certes competències. Ajuda a l’alumnat a comprendre aquestes situacions reals que per no viscudes s’havien considerat com a inexplicables.

L'autobiografia és una tècnica que combina la redacció personal de textos autobiogràfics amb la lectura i comentari de grup. La idea de poder compartir aquestes lectures ajuda a ser conscient dels diferents recorreguts vitals, segons els païs, geografia, estructura familiar, ètnia, cultura i religió.

El diari personal és una tècnica que promou diferents aspectes en el seu procés de realització com estimular la creativitat, l’autonomia personal, l’autoestima i deixar constància de les tasques, activitats i exercicis realitzats tant a nivell individual com grupal. 

Aula amb les cadires en cercle, o bé amb els infants/adolescents asseguts en rotllana a terra. Cal disposar de temps, un mínim de mitja hora. Es dinamitza amb un "objecte de paraula" que pot portar qui ho dinamitza o es pot construir l’objecte de paraula entre totes.

El mínim són 7 persones, el màxim 40. Les condicions de grup en què és possible fer un cercle de paraula són "gairebé sempre", encara que el desenvolupament serà molt diferent d'un grup a un altre. Els grups que mai s'asseuen en cercle a parlar o a escoltar un conte, probablement necessiten més temps i més pràctica abans de sentir-se seu l'espai i participar amb qualitat. Recomanem no desanimar-se al primer intent, ni pretendre resoldre un conflicte molt greu el primer dia amb el cercle de paraula si mai abans no es va fer res semblant.
Les habilitats requerides per part del professorat són fonamentals per dur a terme la tècnica amb èxit: experiència en acompanyament emocional i comunicació no violenta, i tenir certa pràctica en estar còmode dins de la incomoditat, és a dir, poder acompanyar persones i grups en moments de intensitat emocional, dificultat o conflicte.

Cada professor/a pot posar en pràctica aquesta tècnica en qualsevol moment o en hores de tutoria sense necessitar la coordinació amb altres docents. No obstant això, la col·laboració millora l'efectivitat en el sentit que l'alumnat té diferents moments i espais al llarg de la seva escolarització en els que practica el diàleg grupal, i per tant es converteix en un espai en el qual pot confiar, sap que els conflictes o certes emocions que vulgui compartir tard o d'hora tindran un espai adequat, se sentirà més segur de poder compartir temes que el preocupen, i l'escola tindrà més espais on poder detectar i treballar les dificultats relacionals i la discriminació.
Si a l'escola, amb les famílies, i fins i tot en la comunitat hi ha un enfocament compartit orientat a la restauració del dany i l'enfortiment de les comunitats a través dels cercles, encara guanyarà més força i coherència.

És suficient un suport puntual o indiferència per part de direcció per començar. El cercle de paraula pot ser una tècnica que s'utilitzi en el marc de les tutories per iniciativa individual d'un professor o professora.

(Cites del treball de final de Diploma en Psicologia Orientada a Processos de Mireia Parera, de Fil a l’agulla)
Els orígens dels cercles tenen dos puntals, d'una banda la tradició i pràctica comunitària indígena de diferents pobles originaris a tot el món, i d'altra banda el desenvolupament de la justícia restaurativa a partir de 1970.

A Fil a l'agulla anomenem la tècnica Cercles de Paraula per poder diferenciar la nostra manera de dur-los a terme, que es basa essencialment en el marc del Treball de Processos (Arnold Mindell).
Els cercles són una pràctica que troba les seves arrels en les comunitats índies de Nord Amèrica on, utilitzant un “objecte de paraula” (talking piece en anglès) -un objecte que passa de persona a persona en el cercle i que dóna l'oportunitat de parlar i ser escoltada-, la comunitat, asseguda en cercle, dialogava per resoldre els conflictes. Hi ha també altres precedents tradicionals, on es fa visible l'ús del cercle com un element simbòlic i una pràctica en la comunicació i el treball comunitari.

Els cercles actuals combinen aquestes tradicions antigues amb conceptes contemporanis de democràcia participativa i inclusió en una societat complexa i multicultural (Alberti, 2012).
Pel que fa a la justícia restaurativa, Vicenç Rul·lan (2011) pioner en formar docents sobre l'enfocament restauratiu a l'escola, en la seva tesi expressa que les primeres experiències de justícia restaurativa van ser en els 70 's del S.XX a Canadà i els EUA, de la mà de l'Església Menonita a Nova Zelanda i Austràlia, arran de la revalorització dels sistemes de justícia tradicionals maoris.

Encara que l'origen de la justícia restaurativa és l'àmbit penal, ja en els seus inicis hi ha experiències en l'entorn escolar, especialment amb joves amb comportaments problemàtics. A la fi dels ‘70, a Buxmont, Pennsylvania, Estats Units, es va començar a experimentar amb els cercles en una escola. (Costello i més, 2011). I el 1977 neix l'Institut Internacional per a les pràctiques restauratives (IIRP) que amplia el coneixement i la pràctica de la justícia restaurativa a altres àmbits i dóna forma a un conjunt de pràctiques restauratives. Tot i que el desenvolupament de les pràctiques restauratives porta molts anys, a l'Estat espanyol es coneixen poques experiències en l'àmbit educatiu.

A les Illes Balears es desenvolupa una experiència en el 2013 que inclou el treball a nivell comunitari al barri de Son Gotleu, a Palma de Mallorca, i inclou l'aplicació de les pràctiques restauratives a l'escola.

La dinàmica del cercle de paraula es planteja com una cerimònia, com un ritual que honra a les cultures i les persones que han estat aquí abans que nosaltres, i que apel·la al cor de cadascú i a la saviesa del grup.
Això ajuda a generar un cert clima en el grup que afavoreix la solidaritat de les persones i la comunicació a nivells més personals i emocionals, així com l'expressió d'aspectes més marginats del grup sobre els quals el grup necessita més consciència. Estem parlant d'elements relacionats sovint amb discriminacions per motius de gènere, d'orientació del desig, de racialització o ritmes d'aprenentatge. També solen emergir emocions i temes socialment vetats com la tristesa, la mort o les migracions i separacions, que són aspectes que els nens i nenes necessiten poder parlar també en comunitat, i rarament tenen ocasió de poder-ho fer d'una manera cuidada i en col·lectiu.

Com ja hem comentat, l'aplicació de la tècnica és immediata i es pot realitzar en una sola sessió. No obstant això guanya més sentit quan es realitza de forma regular, setmanalment o fins i tot diàriament. Encara és millor si és una tècnica utilitzada per tota l'escola per dialogar habitualment en grup.

És important recordar que la seva participació és voluntària i no hi ha la necessitat de parlar. Solem explicar les normes del cercle així:
-Cal parlar des del cor. I per a això ajuda ser directe i breu
-Cal escoltar des del cor. Sense jutjar. I per a això ajuda no preparar el que vas a dir.
-Parla qui té l'objecte
-El cercle comença amb una pregunta que llancen les facilitadores.

Elements bàsics del cercle:
-El cercle: tot el grup, incloses les facilitadores i mestres (si volen participar) seuen en cadires situades en un cercle o a terra. Asseguts en cercle tothom pot tenir contacte visual amb la resta, ajudant a construir un sentit de confiança, seguretat i igualtat dins el grup.
-El centre: sol estar buit d'objectes. De vegades es pot posar algun element estètic i representatiu d'alguna cosa de valor del grup. Un mocador amb alguns elements naturals, una espelma, etc
-Un objecte de la paraula: es fa servir per visibilitzar qui té el seu moment per expressar-se en paraules o en silenci. Segons el grup i la intenció, es pot usar un objecte del grup, l’objecte d'alguna persona participant o de la persona que ho facilita. Es pot fer que cada persona porti un objecte personal important i construir un centre amb tots els objectes. Sovint es presenta el cercle explicant la importància de l'objecte, això crea un clima que afavoreix l'expressió del camp emocional.
-La pregunta: es llança una pregunta o una proposta que enfoca la intenció del cercle. No obstant, hi ha cercles que poden tenir la intenció de generar més coneixement entre les persones del grup, i per tant la pregunta pot ser molt oberta.
-Una o dues persones faciliten: presenten el cercle, el seu propòsit i com funciona. Intervenen durant el procés facilitant el diàleg. Poden fer alguna pregunta, i també donar suport a algú a connectar amb sí mateixa quan té l’objecte entre les seves mans.

Aquests elements són el contenidor que facilita l'expressió i l'escolta d'idees, posicions, sentiments i emocions.

Per saber-ne més:
Escola Son Gotleu, en Palma de Mallorca.

https://www.youtube.com/watch?v=oPWHaJT7dN8
Revista Convives. Número 21. Prácticas restaurativas y convivencia http://convivesenlaescuela.blogspot.com/2018/03/practicas-restaurativas-y-convivencia.html
Vídeo (anglès) “Council in schools”

https://player.vimeo.com/video/110547749

Fil a l'agulla hem fet servir els cercles de paraula amb diferents intencions, i una de les més habituals és per posar consciència en l'àmbit relacional en el grup.
concretament:

1. Conèixer-més i expandir la identitat del grup, incloent les veus més minoritàries.
2. Apreciar la diversitat i poder aprendre alguna cosa d'ella.
3. Processar conflictes i aprendre més sobre la identitat del propi grup
4. Crear comunitat. Ajudar a les participants a sentir el suport del grup
5. Desenvolupar habilitats socials, relacionals i personals.

L'ús dels cercles de paraula amb aquesta intenció facilita la vivència de valors i habilitats socials com la solidaritat, l'equitat o l'empatia en la pràctica.

Els cercles de paraula al costat del enfocament restaurativo, són una eina molt útil, a més, per a la detecció i l'acompanyament a casos de discriminació i assetjament escolar.

El cercle de paraula és una tècnica que busca la màxima horitzontalitat i que fomenta la igualtat d'oportunitats. És fonamental respectar la regla del torn de paraula (parla qui té l'objecte) i escoltar sense emetre judicis. No obstant això en la pràctica no totes les persones se sentiran segures de parlar. Les persones menys empoderades per qüestions de gènere, o de llengua, o perquè a classe hi ha un context que tendeix a jutjar negativament les diferències o els errors, tindran més dificultats per expressar-se amb llibertat. També és possible que persones amb menys pràctica per parlar d'emocions se sentin incòmodes i amb dificultats per sentir-convidades a participar-hi.

El cercle és doncs, un espai on aquestes desigualtats poden sortir a la llum, però és alhora un espai que ens permet abordar-les.

Algunes intervencions de qui facilita el cercle poden ajudar al grup a prendre consciència i a donar la benvinguda a totes les formes de participar:

- Intervencions personals: "Ara em toca parlar a mi i m'he quedat en blanc. Necessito agafar-me un moment amb l'objecte entre les meves mans per connectar amb el que vull dir ".
- Apreciar el silenci:
"Veig que has passat l'objecte sense dir res. Està bé. Només et demano que el tinguis uns moments més en les teves mans i notes com estàs "
"Potser anaves a dir alguna cosa i has notat que és difícil de dir-ho en aquest grup. Torna a agafar l'objecte de paraula i pren-te un moment per notar què és el que el fa difícil ". No cal que ho diguis si no vols.
- Observar per tal de portar consciència:
-He escoltat diferents nens en aquesta primera ronda parlant d'aquest tema. M'agradaria fer una segona ronda. Segur que hi ha alguna nena que també vol dir alguna cosa.
-Quan hem passat l'objecte alguna persones no han estat escoltades, hi havia persones que feien soroll. Això no ajuda a participar-hi. Us recordo l'important que és escoltar des del cor.

A la pràctica dels cercles de paraula es parla de l'experiència personal, es comparteixen emocions, sensacions, experiències, pensaments i creences. Això nodreix l'empatia, l'escolta, la connexió amb el poder i altres habilitats importants per a la vida. El fet de poder compartir les emocions i sentiments, forja les relacions en el grup.
Es tracta d'una tècnica que reforça l'adquisició de competències socials i relacionals, i reforça la vinculació cap a l'escola.

La temàtica principal que permet abordar dins dels eixos de l'EpD és la Cultura de Pau. No obstant això sabem que el tema que tracti un determinat grup pot ser també relacionat amb les relacions de Gènere, o la Interculturalitat i fins i tot els Drets fonamentals.