Formalment l’assemblea permet molta ductilitat. Pot fer-se a l’aula, al centre (involucrant diferents nivells), i fins i tot a nivell d’entorn en espais de participació comunitària.

Depenent de l’enfocament que se li vulgui donar, podran fer falta materials per a les votacions, com un recipient i paperetes. Però les opcions són infinites.

El temps dependrà del temps que cada docent i centre consideri. No pot coartar-se la discussió grupal, i caldrà un mínim de cinc minuts d’introducció als temes de discussió. Depenent de la complexitat dels temes per discutir la introducció haurà de ser més o menys extensa.

L’Assemblea és un mètode mil·lenari, que ja s’emprava a l’antiguitat clàssica per a prendre decisions sobre la metròpolis. La diversitat és l’element distintiu de l’assemblea, ja que no hi ha “una forma autèntica” d’emprar-la, sinó que la multiplicitat de formes de desenvolupament assembleàries existents són una manifestació d’uns mateixos valors vehiculars: la democràcia i la igualtat de drets.

L’assemblea té com a finalitat principal que l’alumnat i el professorat analitzin, reflexionin i debatin sobre tot tipus de temes vinculats amb la convivència i les tasques escolars. Dóna lloc que tant el professorat com l’alumnat expressin les seves pròpies idees i opinions sense cap tipus de repressió per arribar a un consens entre tots.

Es basa en una discussió sobre un tema (degudament introduït amb anterioritat), i que té relació amb el desenvolupament periòdic com a grup. Les qüestions són discutides per tal de proposar canvis i evolucions progressives en les dinàmiques de grup.

Cal que els processos d’assemblea tinguin continuïtat. No es pot tractar d’una pràctica puntual, ja que el prestigi i la transcendència que aquestes tinguin de cara al dia a dia dels participants serà crucial per a que funcionin de forma efectiva.

Cal explicar als alumnes molt bé el funcionament, i deixar clares les ocasions en les que es duran a terme assemblees, quines conseqüències tindran en el funcionament periòdic del grup i de futures sessions, etc.

El desenvolupament habitual és la introducció dels punts dels dia, la discussió, les votacions o posada en comú per al consens, i l’establiment de decisions.

Ara bé, cal tenir en comptes dues coses: que no es tracta d’un encontre social. És important que es concebi com una forma de decisió col·lectiva i en cooperació, i que serveix per a avançar com a grup i discutir aspectes importants de la vida comuna de forma ordenada i productiva. En segon lloc, que qualsevol model de funcionament d’assemblea és només una opció i, en el fons, provisional, ja que les assemblees poden acabar modificant les pròpies formes de funcionament sempre i quant impliquin:

-          Les mateixes oportunitats de participació per a tots els alumnes.

-          La participació des del respecte a totes les opcions com a condició innegociable.

-          El caràcter vinculant de les decisions preses quant al funcionament del grup.

Més informació:

La Asamblea, una invitación al Diálogo

Asambleas de Clase (Diario de la Educación)

Serveix, sobretot per a fer prendre consciència del paper que es té a nivell individual en les decisions col·lectives, però també de la necessitat de cooperar i treballar plegats per tal de dur a terme canvis i millores.

Serveixen, sobretot, per treballar la ciutadania crítica, la governança, els drets humans, i la cultura de Pau. També es pot emprar per a ressaltar processos invisibles a nivell grupal, fent aflorar discussions per tal de fer-los aflorar.