I4_INT_BB_S1S2Proposta i disseny de diferents eines, mecanismes i recursos per detectar i prevenir comportaments i/o situacions de discriminació, exclusió, dominació o violència envers les persones i grups per motiu del seu origen o pertinençahttps://transformarelmon-guia.edualter.org/ca/orientacions-pedagogiques/interculturalitat/bloc-b-estereotips-prejudicis-i-discriminacions/estereotips-prejudicis-i-discriminacions-contingut-daprenentatge/contingut-daprenentatge-secundaria/i4_int_bb_s1s2https://transformarelmon-guia.edualter.org/logo.png
Contingut d'aprenentatge Secundària
Proposta i disseny de diferents eines, mecanismes i recursos per detectar i prevenir comportaments i/o situacions de discriminació, exclusió, dominació o violència envers les persones i grups per motiu del seu origen o pertinença
Objectiu eix
Ser persones obertes, responsables, crítiques i compromeses en la construcció de relacions interculturals basades en l’equitat, la justícia i la inclusió social, rebutjant els prejudicis, estereotips i qualsevol tipus de discriminació per motius d’origen o pertinença.
Objectiu bloc
Rebutjar els estereotips i prejudicis tant propis com presents en l’entorn social i en els mitjans de comunicació i denunciar les situacions de discriminació, dominació i violència per motiu d’origen o pertinença.
Criteri d'avaluació
Proposen i dissenyen diferents eines, mecanismes i recursos per detectar i prevenir comportaments i/o situacions de discriminació, exclusió, dominació o violència envers les persones i grups per motiu del seu origen o pertinença.
La campanya de sensibilització és una proposta d'ampli abast que pretén, en primer lloc, despertar i activar la sensibilitat moral de les persones cap a un tema carregat de valors; en segon lloc, analitzar el tema en tota la seva profunditat; en tercer lloc, reflexionar sobre les accions que s'estan realitzat actualment; i finalment, motivar que es generin propostes diferents per generar un canvi i una millora de la situació actual.
Philip 6/6 és una tècnica didàctica que es basa en l'organització grupal per tal d'elaborar i intercanviar informació a través d'una bona gestió del temps. A grans trets el seu funcionament és el següent:
a) Es formen grups de 6 persones.
b) Es nomena a un coordinador/a.
c) Tots tenen un minuts per donar la seva opinió sobre un tema (sis persones/sis minuts, és possible disminuir el temps i les persones però no és aconsellable augmentar-lo).
d) Es fa una reflexió posterior.
e) Els coordinadors/es llegeixen els informes i es fa a la pissarra una síntesi de les conclusions.
És una tècnica interessant per prendre decisions, per conèixer els coneixements previs o per obtenir l’opinió general del grup en poc temps, confrontar o intercanviar opinions i permetre intervenir a totes les persones del grup. És una proposta adequada en grups grans.
Activitat adaptada a partir de l'activitat "Qui tinc darrere?" del Manual d'Eduació en Drets Humans "Petit Compass".
Va ser adaptada per 3 educadores (Begoña Carrera, Montse López i Núria Gómez) en el marc d'el projecte sobre Perspectiva de gènere i Interculturalitat anomenat "Ni uniformes ni etiquetes", de la Fundació Akwaba. L'activitat es troba en una tercera sessió dins de la primera fase del projecte on es dóna molta importància a l'ús del llenguatge i dels mitjans de comunicació com a creador de realitat.
Breu descripció
A partir de dues imatges s'esmenten els estereotips que té la societat sobre els perfils mostrats. S'espera que les imatges portin al prejudici de pensar en l'Àfrica pobre i a partir d'aqui també trencar aquesta idea reproduida per la desconeixença sobre les riqueses d'Àfrica.
Orientacions i recomanacions per dur a terme la pràctica
Material:
- Dues fotografies impreses, una de la Malala i altre d'una família de Zimbabwe amb l'aliment que utilitza en una setmana.
- Els dos text sobre cada foto.
- Pissarra i guix.
- Tot allò necessari per projectar una part del vídeo "Binta y la gran idea".
Objectius
- Fer visible el sistema de prejudicis que es poden fer d’algunes persones pel seu aspecte o característiques físiques degut a la informació esbiaixada que rebem dels mitjans de comunicació.
- Trencar prejudicis a través de la coneixença concreta de cada realitat personal i social.
Explicació del procés
1. Fotocopia i retalla les dues imatges
2. Es demana quatre persones voluntàries que es col·loquin davant del grup.
3. Dues d’elles es posen cara a cara. Una rep la foto de la Malala sense veure-la i se la col·loca al front.
4. L’altra persona li descriu (sense dir el nom) a qui té la foto unes paraules que expressin l’opinió que té la societat en general sobre qui apareix a la foto. No ha de ser necessàriament l’opinió personal, sinó les etiquetes i estereotips que podem sentir. Poden ser negatives i positives.
5. Mentrestant, l’educadora o una tercera voluntària escriu a la pissarra les paraules que vagin sortint. La persona que té la foto ha d’intentar endevinar de qui es tracta.
6. Una vegada fet el llistat, l’educadora llegeix la descripció de la Malala.
7. Es repeteix l’activitat amb la foto de la família de Zimbabwe.
8. L’educadora fomenta un espai de debat i reflexió.
Text 1: La Malala Yousafzai, és la noia pakistanesa de 15 anys a qui els talibans van intentar assassinar per defensar el dret de les nenes a anar a escola. “Tinc dret a l’educació, a jugar, a cantar, a anar al mercat, a que s’escolti la meva veu“, deia la Malala.
Text 2: La família Masvingise són una família estesa i són amos de la seva pròpia terra a Zimbabwe. A la imatge ens mostren la dieta variada que disposen per a una setmana. Amb l’excedent de les collites es paguen les quotes escolars i mèdiques que tenen.
Preguntes generadores per la reflexió:
• Hem encertat o ens hem apropat amb la/les persona/es o procedència o professió...?
• Com us heu sentit si dèieu paraules desagradables o injustes sobre les persones de les fotos?
• Les paraules que s’han fet servir s’adapten a la persona descrita? La respecten a ella i als seus drets humans?
• Coneixent part de la realitat de les persones descrites, tornaríem a utilitzar les paraules negatives?
• És molt probable que en enumerar les etiquetes sobre les persones que surten a les fotografies de la dinàmica, hagi aparegut la idea de pobresa. Habitualment, es realitza aquesta descripció en parlar d’Àfrica.
Experència d'activitat del Petit Compass: 31. Qui tinc darrera? (Pàg.2) Per desmuntar aquesta idea i per tenir una noció més ample sobre la pobresa i la riquesa es projectarà un vídeo.
9. Visualització del vídeo per reflexionar sobre el benestar i la felicitat: “Binta y la gran idea” 32min 46seg (Triar fragment: 28min 10seg fins el final)
El curtmetratge ens introdueix en la història de la Binta, una nena de set anys que viu a la regió de Casamance, al sud del Senegal. A partir de la seva veu en off coneixem el mode de vida a la regió i en especial la situació de l’educació, sobretot en el cas de les nenes i dones. Una sorprenent idea del seu pare, un pescador compromès amb el progrés de la humanitat, contribuirà a qüestionar alguns aspectes de la noció del desenvolupament occidental.
Preguntes generadores per la reflexió:
• Quines diferències i semblances trobem entre la vostra visió de l’Àfrica i el Senegal i la que surt a la pel·lícula?
• Es podria dir que hi ha pobresa en aquest poble? I en la família Masvingise de Zimbabwe? Quin tipus de pobresa valoren que es viu a Espanya?
• Quin és el missatge del vídeo? I quin objectiu té?
• És el format habitual d’imatges que ens arriben des de països africans?
Vinculació al currículum
Eixos de la competència curricular social i ciutadana.
▪ Quant a perspectiva de gènere: promoure una ciutadania que potenciï l’equitat entre homes i dones i l’eliminació de tota mena de discriminació per qüestió de gènere, sexe i opció afectivasexual.
▪ Quant a interculturalitat: ser persones obertes, responsables, crítiques i compromeses en la construcció de relacions interculturals basades en l’equitat, la justícia i la inclusió social, rebutjant els prejudicis, estereotips i qualsevol tipus de discriminació per motius d’origen o pertinença.
Resultats assolits
Material relacionat i visibilització a través de la publicació:
- “Ni uniformes ni etiquetes”, Guia pedagògica Fundació Akwaba, pàgines 92, 93 i 101.
Es tracta d'una activitat endinsada en un procés d'ApS que es duu a terme durant dues fases, les difusions es poden trobar al bloc de la campanya: Ni uniformes ni etiquetes
Avaluació
Avaluació individual a través d'un fitxa d'autoavaluació de l'alumnat que emplena al final de cada mòdul, on indica continguts apressos i actituds treballades.
Reflexió sobre la pràctica
Activitat molt útil per apropar la idea de que els missatges que es reben dels mitjans de comunicació sónesbiaixats i en concret la relació amb la connexió incorrecta d'Àfrica-pobresa. Més endavant la sessió continua amb més formats on es poden copsar missatges sexistes i racistes.
Canvis que es van trobar en el desenvolupament: les fotos s'haurien de mostrar a tota la classe i tothom hauria de dir estereotips, cosa que ja va sorgir en el directe.
Propostes de millora: l'activitat augmentaria la vivencialitat sent un testimoni real qui trenqui amb els prejudicis esmentats.
Etapa
Educació Secundària Obligatòria (ESO)
Cicle
Primer i Segon d'ESO
Tercer i Quart d'ESO
Àmbit d'actuació
Aula
Temporalitat
Curt termini (3 mesos o menys)
Temàtica
Gènere i feminismes
Interculturalitat crítica
Per a quina orientació pedagògica es proposa la pràctica?
Un contracte didàctic és un document que organitza les situacions d’aprenentatge o de comportament, en virtut del qual una o vàries persones es comprometen, després d’una negociació, a portar a terme els acords als quals han arribat per assolir uns objectius que poden ser de caire cognitiu, metodològic o de comportament. El contracte didàctic és un instrument que permet, per una banda, promoure la responsabilitat de l’alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, per una altra, fomentar la capacitat d’autoavaluació i pensament crític de l’alumnat.
La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.
Com es fa
Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:
Identificar les actituds que es volen avaluar
Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.
En quins casos és pertinent utilitzar-lo
QUAN: La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
QUÈ: La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.
És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.
QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).
No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.
Exemples
EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes
Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:
Noms d’alumnes
Boukra
Alex
Clara
Jocelyn
Mariano
Democràcia de grup
Està compromès/a amb el grup
Coopera amb els/les companyn*s
Respecta les normes
Si no les respecta assumeix les conseqüències
Quan alguna norma no funciona, la posa a debat
Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions
Fa aportacions interessants en l’assemblea
Transformació de conflictes
Evita la violència com a eina habitual
Sap demanar ajuda si la necessita
Afronta els conflictes positivament
Abans de parlar, recupera la calma
Escolta respectuosament
S’explica amb cura que l’entenguin
Expressa les seves emocions sense violència
Sap obrir-se a les percepcions dels altres
És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes