L’objectiu d’aquesta pràctica és sobretot l’empoderament individual i la cohesió grupal, és a dir, fomentar el sentiment de comunitat.

Pot formar part d’un projecte de prevenció de la discriminació, ja que és una activitat que pot contribuir a teixir lligams entre les persones del grup.

La tècnica de la declaració d’identitat, segons l’hem adaptat a Fil a l’agulla a partir de l’original de Boal, comença amb la creació d’un petit text que escriuen els nois i noies de forma anònima en resposta a la pregunta qui sóc, i què em fa especial; o bé relatant algun fet significatiu de la seva vida que els ha fet ser qui són. Per ajudar a escriure se’ls pot indicar que pensin a qui volen dirigir aquesta carta, aquesta declaració. En la versió de Boal aquesta indicació té especial importància (ja que no és el mateix dirigir un text a la teva mare que a un policia que t’ha detingut).

La nostra experiència és que com més petits són els nois i noies (12 anys) més necessiten aquest tipus de concreció per poder parlar d’ells i elles mateixes.

La declaració d’identitat resultat del que escriu cada noi i noia pot ser utilitzada de moltes diferents maneres segons les característiques del grup, l’edat, el temps que es disposi..., però en general, el segon pas és que algú altre del grup pugui llegir la declaració anònima d’una altra persona (que triem o que ens arriba per atzar), i identificar en el text què li ressona, amb què s’identifica, o què li ha cridat l’atenció.

Un tercer pas opcional és treballar amb sinestèsia; és a dir, a partir de la declaració que has triat o que t’ha tocat per atzar, crear un material plàstic (dibuix, pintura, escultura) que reflecteixi justament allò que t’ha cridat l’atenció o que et sembla més significatiu del text de l’altre. També es pot construir una cançó grupal a partir de fragments dels textos, a base de fer-los rimar.

La producció plàstica també pot ser utilitzada de moltes maneres: exposició grupal, lectura del text davant l’obra, entregar l’obra realitzada a la persona que ha escrit el text, gravar una cançó entre totes, etc. Tot plegat amb la idea de reforçar lligams i reforçar l’essència humana que ens uneix a tots i totes.

GRUP I ESPAI:

• Taller adaptable dels 12 als 18 anys
• Cal temps de qualitat per realitzar l’activitat – sovint els adolescents es poden sentir bloquejats davant el full en blanc.
• Cal donar consignes molt obertes: no hi ha una manera correcta de fer la declaració d’identitat; pot ser llarga o curta, més o menys explícita, etc

MATERIALS:

• MOTOS, Tomás. “Augusto Boal: Integrador del teatro, del activism social y politico, de la educación y de la teràpia”. (Article molt complet  sobre principis del teatre dels Oprimits i de les Oprimides i un recull de tècniques). http://www.postgradoteatroeducacion.com/wp-content/uploads/2013/12/Teatro-del-Oprimido-Teatro-en-la-Educaci%C3%B3n_Tom%C3%A1s-Motos.pdf
• BOAL, Augusto. “Juegos para actores i no actores”(2002). Alba Editorial
• BOAL, Augusto. “La estètica del Oprimido” (2012). Alba Editorial

Què és l’Estètica dels Oprimits? (A. Boal)

L'estètica dels Oprimits i Oprimides ajuda a desenvolupar tota l'habilitat estètica de ciutadanes i ciutadans que ha estat limitada des de la seva infantesa per les societats autoritàries en què vivim. No ensenyem com fer-ho, sinó que en lloc d’això intentem ajudar els oprimits i oprimides a descobrir o inventar com volen fer-ho, amb les seves formes i propòsits.

Es compon de: Paraula (Poesia, declaració d'identitat, història); Imatge (Escultura, material reciclat, la transformació d'imatges ben conegudes per crear opinions i expressar sentiments sobre ella); So (creació d'instruments musicals amb objectes relacionats amb les vides dels i les participants; música i dansa basades en les accions que realitzem en la nostra vida quotidiana) i Ètica (debats sobre moments especials de la humanitat quan els valors ètics van estar en perill, analitzant aquests valors amb la intenció de provocar pensaments i discussió sobre les decisions - ètiques o no - que hagin estat preses).

Traducció de Mariana Villani

• Fomentar la cohesió grupal
• Fomentar l’empoderament personal
• Facilitar l’establiment de lligams entre les persones del grup
• Facilitar la construcció d’un projecte artístic col·lectiu (mostra, mural, cançó...)

En essència el que busca aquesta pràctica és que cada persona es pugui veure reflectida en “l’altre”, fomentar nous lligams entre persones del grup i trencar estereotips.

PRIMERA PART

1. Obrim el taller amb alguns jocs que fomentin l’expressió teatral, la paraula... i donem espai posteriorment al grup per a l’expressió dels sentiments associats a mostrar-se en públic, sense jutjar.

 2. De vegades és útil posar en context el que anem a fer, explicar qui era Boal, i què volia, què va fer al món del teatre i les arts. Podem citar la seva frase “No es necesario ser un poeta para escribir un poema, cualquiera que escribe un poema se hace poeta”.

Nota: És molt important crear un ambient de respecte i solemnitat per tal que el grup se senti còmode de poder expressar-se a les declaracions d’identitat. També els hem de recordar que ningú no està obligat a escriure sobre res que no vulgui, i que aquest és un primer pas en què després algú altre llegirà el que hem escrit, i que ens servirà de punt de partida d’una activitat més llarga.

3. Creació d’un petit text que escriuen els participants de forma anònima en resposta a la pregunta qui sóc, i què em fa especial, o bé relatant algun fet significatiu de la seva vida que els ha fet ser qui són. Es pot indicar als nois i noies que pensin a qui volen dirigir aquesta carta, aquesta declaració. La carta i la persona a qui l’escriuen és igualment anònima. Pot ser una persona viva o morta, un familiar o un famós/a,...

Nota: Es pot donar als nois i noies la possibilitat d’escriure la declaració en la pròpia llengua materna, i sumar un pas intermig de traducció dels textos al català. En un context d’aula d’acollida, per exemple, aquest ja seria un pas que ocuparia una primera sessió.

4. Recollim els textos, i a continuació:

a)     Els repartim a l’atzar procurant que ningú rebi la seva pròpia declaració

b)     Les pengem a l’aula d’una forma estètica (en cercle, a les parets) i demanem amb solemnitat a l’alumnat que les llegeixi. Al cap d’una estona demanem als nois i noies que en triïn una perquè alguna cosa li ha cridat l’atenció, li ha sorprès o li ha resultat familiar, del tipus “això ho podria haver escrit jo”.

 5. Cadascú fa la lectura del text triat o que li ha tocat.

6. Podem demanar a l’alumnat si vol comentar alguna cosa que li ha cridat l’atenció, ...posant molt l’accent en no jutjar els relats, sinó posar èmfasi en les preguntes “on t’has vist reflectit?” “què és allò de l’altre que també ets tu?”

SEGONA PART (opcional)

1. Producció estètica a partir del que la declaració d’identitat d’una altra persona ha inspirat.

Algunes possibilitats:

• Producció d’un dibuix, pintura o collage a partir de la impressió que ens ha creat la declaració d’identitat d’un altre.
• Producció d’una escultura (recomanem disposar de molt material reciclat, que pot ser aportat també pels propis participants)

2. Lectura en veu alta de la declaració darrere del dibuix, pintura, etc de forma que aquest es pugui observar mentre escoltem a la persona.

3. Treball per grups:

• Muntar una cançó grupal feta de diferents bocins de les declaracions, intentant extreure’n allò essencial, allò que tenen en comú, etc
• Muntar una exposició grupal o un mural amb les produccions plàstiques, tenint en compte els temes, els colors, les formes, els estils. Enganxar-hi fragments de text com si fos un collage...

Expressió escrita

Competències socials

Opcional:

Arts plàstiques

Expressió musical 

• Videoclip on es veu el resultat d’una cançó grupal creada amb joves d’un casal d’estiu amb temàtica intercultural. Per crear la lletra s’han seguit part de les tècniques  proposades en aquesta pràctica, amb el reforç d’un taller de rima i hip hop impartit per Pau Llonch (Rimant Rumors). 2016

• Imatges de la pràctica amb aquest mateix grup de joves
• Aquesta pràctica ha estat utilitzada en grups on s’estava abordant un cas de discriminació dins la classe, i ha permès l’acostament entre persones que es trobaven més aïllades amb altres persones de la classe.

El 2016, els i les joves del Casal intercultural van difondre el videoclip de la cançó després de la finalització del casal. 

No s’ha avaluat la pràctica de forma aïllada, sinó dins d’un projecte global.

Punt fort:

• La pràctica en sí és molt oberta i reforça la capacitat de cadascú de produir art en alguna de les seves múltiples formes. La Pedagogia de l’Oprimit, en general, és una filosofia molt útil per l’empoderament de les persones.
• Permet des d’una aplicació puntual (1 hora) a un projecte que duri diverses sessions i impliqui diverses disciplines i assignatures (llengües, arts plàstiques, música,...)

Dificultat:

• És fàcil trobar-se amb bloquejos de l’alumnat degut al desempoderament amb l’escriptura o les arts plàstiques o musicals derivades d’una pedagogia que no fomenta la creativitat, i que la majoria de joves han rebut durant anys.
• Quan un grup està molt dividit en subgrups, hi ha una situació aguda de discriminació, etc i la pràctica podria no ser del tot útil. En aquests casos recomanem no fer el procés sencer, sinó repartir les declaracions a l’atzar (per evitar que els nois i noies triïn de nou els textos dels millors amics), i en paral·lel processar una mica les relacions al grup de forma explícita. En un context així, a més de l’ús de tècniques que contribueixin a la cohesió del grup, caldrà utilitzar altres mètodes de resolució de conflictes i de foment del diàleg grupal i de la millora de les relacions.