Fem Eco al centre educatiu? Institut Eduard Fontserè

Fem Eco s'organitza a partir d'un seguit de mòduls correlatius. En aquesta primera fase del projecte es recorre a formacions (participatives, de recerca, artístiques socioemocionals) i espais de reflexió, amb una especial atenció a la participació, l'educació emocional i l'art, per afavorir les cures, el medi i els drets en l'entorn educatiu i local. En aquest cas  la sistematització de la pràctica gira al voltant del Mòdul 6: FemEco al centre educatiu? Investigació i Acció Participació, i es conforma de tres sessions.

En aquesta fase del procés, els discents investiguen el centre educatiu per ubicar-s'hi i identificar necessitats, en quins espais es generen discriminacions i es vulnera el dret a un medi ambient saludable. D'altra banda, també han de detectar els espais confortables i proposar millores, a partir d'un treball reflexiu i d'investigació individual i col·lectiu. Per facilitar el fil conductor de les reflexions es llencen un seguit de preguntes. Aquesta recerca realitzada pels grups de treball és compartida amb la resta de la classe, iniciant una pluja d'idees dinamitzada per l'entitat.

En la segona i tercera sessió del projecte s'obre un espai de reflexió on es comparteixen les idees elaborades, es dissenya i es prepara una acció per sensibilitzar a la comunitat educativa, a través de l'art i la creació artística. La dinamització es fa sempre amb el suport de l'entitat artística col.laboradora, Akwaba i l'educadora.

Els continguts dels mòduls interactius són els següents:
Mòdul 1: Natura i cultura, quines són les seves connexions?
Mòdul 2: Vulneracions al medi i a les persones
Mòdul 3: Les meves emocions per connectar-me amb el medi
ESPAI DE REFLEXIÓ I: Compartim i aterrem conceptes clau
Mòdul 4: Les nostres emocions per connectar amb el medi
Mòdul 5: Relats ecofeministes mundials i locals
Mòdul 6: Fem Eco al centre educatiu? (IAP).

• Algunes de les orientacions i propostes de millora recollides recomanen deixar un espai per que l'entitat presenti la seva història i experiència.
• En la fase de detecció de vulneracions es important introduir la temàtica en relació amb els drets de gènere.
• Es recomana que hi hagi una persona referent donant suport als grups.
• Deixar més temps per al procés de creació artística,  coordinant-lo amb altres actuacions existents al centre educatiu.
• Plantejar dinàmiques que fomentin la creació de propostes per part de l'alumnat.
• La implementació de mètodes de participació alternatius com a estratègia per potenciar els debats i facilitar la participació.

La intervenció artística Fem Eco per sensibilitzar a la comunitat educativa de l'INS Eduard Fontserè, de la mà d'un teatre d'ombres que posen llum al dret al medi ambient saludable i al dret a la no discriminació, té com a objectius:

• Identificar els espais del centre educatiu on es produeixen vulneracions vers el medi ambient i les persones i argumentar perquè es donen.
• Dissenyar i dur a terme una proposta que sensibilitzi i actuï per transformar les vulneracions identificades i garantir els drets treballats al centre educatiu.
• Viure l'assemblea com a exemple de format participatiu.
• Trobar estratègies i identificar canals de participació on es puguin transformar les situacions discriminatòries identificades.
• Reconèixer que cada persona pot aportar elements positius a favor del dret al medi ambient sa i a la no discriminació al centre.

Abans de la pràctica, es duu a terme la formació dels docents per apropar les teories ecofeminismes, detectar les pràctiques que es duen a terme i el respecte o vulneració de drets en l'espai educatiu del centre a través de diverses dinàmiques, que més endavant es reprodueixen a l'aula amb les adaptacions pertinents.
El sisè mòdul "Fem Eco al centre educatiu?" es va iniciar el 16 de desembre del 2020 i va finalitzar el 20 de gener del 2021, amb una temporalització de sis hores en tres sessions realitzades dins de l'aula i en altres espais, com el gimnàs, que es va habilitar, fent ús de material escolar (cartolines, cartó, fils, tubs, llençols i altres estris) mitjançant la construcció d'una pantalla per posar en escena l'activitat d'ombres.
La primera sessió d'aquest sisè mòdul comença amb la presentació del mòdul formatiu i un breu recordatori dels coneixements previs i dels conceptes clau dels mòduls anteriors. Aquesta fase d'investigació va acompanyada pel disseny i l'execució de la intervenció artística de talleristes de Creart i Akwaba.

Primer es presenten a les participants els plànols del centre, amb la intenció que es familiaritzin amb els espais, amb l'ajuda de preguntes i dibuixant a mà alçada els elements no arquitectònics existents. Tot això, tenint com a referència la tasca de detectar en quins espais es produeixen vulneracions dels drets i en quins es respecten, per tal de millorar  o revertir aquestes tendències. Es guia a l'alumnat perquè faci una reflexió individual envers la discriminació cap a les persones i el medi, sempre en relació a l'entorn del centre educatiu. Les persones participants poden compartir el seu parer amb el grup-classe.

Després es fan petits grups.  Durant aquest procés d'investigació per detectar discriminacions les dinamitzadores proporcionen targetes de diferents gammes de colors (càlids i freds) que permeten associar les vulneracions segons les característiques, per després fer propostes de transformació. El procés d'associació es fa seguint els següents passos: els colors càlids (vermell, taronja i groc) assenyalats al plànol identifiquen la vulneració de drets a les persones, i els colors freds (violeta, blau i verd) indiquen les vulneracions al medi. En aquestes targetes l'alumnat inclou els arguments de la classificació que han fet.

Les educadores acompanyen i donen suport a cadascun dels grups, i un cop identificats els espais hostils i confortables, es comparteixen els resultats amb la resta de la classe, fent un recorregut pels diversos plànols i escoltant els arguments dels diferents grups, amb l'opció de fer aportacions i modificacions. Simultàniament, s'obre un espai de diàleg i debat per plantejar com sensibilitzar a la resta de la comunitat educativa i aconseguir els canvis desitjats.

En una segona sessió, es presenta l'entitat que dinamitzarà la proposta d'artivisme, a partir dels plànols treballats a la sessió 1. A partir d'una pluja d'idees,  l'entitat (Creart) ajuda a fer una selecció de les més escollides, que seran representades en el taller de silueta d'ombres. La classe s'organitza en grups per dissenyar i preparar el material necessari per a l'escenificació de les ombres al gimnàs.
Un cop definides les idees principals, es dedica la tercera sessió a la preparació de l'acció d'artivisme, en diferents dies i grups (3rA, 3rB, 3rC). A partir de les propostes creades i de les fotografies, cada grup posa un títol a la seva  proposta, i en fa una breu descripció, que permeti  visibilitzar quin és el missatge que es vol transmetre  i la seva intencionalitat.

Després de setmanes treballant al centre es va fer una exposició conjunta amb l'objectiu de sensibilitzar alumnes i mestres, amb l'objectiu de difondre els aprenentatges i de denunciar les situacions discriminatòries identificades a la resta de la comunitat educativa. Les participants van difondre les seves creacions pels espais que consideraven més adients, de la mateixa manera van penjar el material fotogràfic resultant del procés. La resta d'alumnes també podia adquirir fotocòpies de les obres per repartir-les pel centre incorporant les mateixes propostes.

Per finalitzar, es convoca una assemblea per compartir el procés desenvolupat entre educadores referents i discents, amb l'objectiu de reflexionar sobre com els espais condicionen les nostres relacions,  i debatre sobre quins passos s'haurien de seguir per fer transformacions al centre, a quins òrgans recórrer per fer-les possibles, etc.

En aquesta assemblea, s'assignen diversos rols a l'alumnat, com prendre nota dels acords, controlar el temps, moderar la participació per garantir una bona comunicació i els respecte de torns de paraula.

Competències curriculars treballades a partir dels mòduls formatius amb l’alumnat:

• Desenvolupament de les pròpies habilitats (i febleses) socials i capacitat d’autoavaluar per apoderar-se.
• Creativitat en el disseny d’iniciatives basades en la reducció, la reutilització i el reciclatge, per tal de millorar la conservació del medi ambient, el territori i la naturalesa.
• Defensa i reivindicació de les diferents cosmologies i cosmogonies, i la seva vinculació amb el medi ambient, el territori i la naturalesa.
• Promoció i respecte dels drets individuals i col.lectius que garanteixen un entorn mediambiental segur per al desenvolupament dels éssers vius, en general, i de les persones, en concret.

Existeix la possibilitat de treballar de manera interdisciplinària en les àrees de ciències socials, física i química, visual i plàstica, tutories, educació física, informàtica, llengües i servei comunitari, entre d'altres. Per altra banda, el treball es pot incloure en les matèries de medi social, natural i cultural.

Aconsellem visitar les següents pàgines web:

• Llibret de sistematització de l'experiència 
• Material de suport per a educadors i educadores dels àmbits formal i no formal. Guia pedagògica
• L'H 9 de desembre - El programa Fem Eco d'Akwaba

Algunes de les notícies que trobaràs al web d'Aakwaba

• Iniciem la campanya Fem Eco a l'INS Eduard Fontserè
• Mòdul 3 a l'Institut Eduard Fontserè: tractem les emocions personals en el cicle de la vida
• Obrim un Espai de reflexió a l'institut Eduard Fontserè 
• Explorem les lluites ecofeministes al món: el mòdul 5 a l'institut Eduard Fontserè
• Intervenció artística Fem Eco per sensibilitzar la comunitat educativa a l'INS Eduard Fontserè
• Exposició fotogràfica Fem Eco a l'INS Eduard Fontserè: ombres que posen llum al dret al medi ambient saludable i al dret a la no discriminació

En el recull de les experiències s'exposa que l'alumnat va adquirir un rol actiu tot i algunes dificultats per fer-se escoltar, donada la manca d'experiència de participació en espais com les assemblees (Propostes de millora).

D'altra banda, al llarg del projecte i en l'espai de reflexió, diversos grups van coincidir en la detecció de discriminacions com: la manca de cura de la vegetació del centre, el racisme, l'existència d'espais de violència que promovien la discriminació, la manca de llocs per seure, d'espais per interactuar amb els companys i companyes, i altres problemes relacionats amb la infraestructura del centre. Un procés reflexiu que van iniciar en concordança amb les seves emocions i que denota que s'ha treballat la mirada crítica.
Al final de la sessió es va destacar que la jornada va ser profitosa, ja que va aconseguir despertar l'atenció no només de la comunitat educativa sinó que també el propi alumnat es va mostrar molt satisfet de la feina.

Es segueix una metodologia qualitativa on es fan observacions que són compartides i posades en comú amb l'entitat, el professorat i els talleristes.

Punts forts:

• La col·laboració amb Creart reforça la relació entre els aprenentatges i el missatge artístic en la sensibilització a la comunitat educativa. Convertint-se en agents que reeduquen i sensibilitzen per mitjà de la creació de coneixement en xarxa.
• L'alumnat integra els conceptes al llarg del projecte, es destaca la seva interiorització en l'espai de reflexió a través de les aportacions i composicions artístiques que ajuden a la comprensió i el treball col·laboratiu.
• El debat en plenària permet que l'alumnat integri i apropi les temàtiques al seu dia a dia, funcionant així com un espai col·lectiu d'expressió i escolta activa per a la responsabilització.
  La creativitat permet un aprenentatge significatiu perquè connecta el procés formatiu amb la sensibilitat personal i grupal.
• Els espais mixtos de reflexió alumnat-professorat constitueixen espais de trobada entre agents de canvi, més enllà dels rols d'intervenció quotidians al centre.
• La preparació de la intervenció artística provoca que l'alumnat hagi de relacionar les temàtiques abordades durant la campanya amb la creació que està elaborant en aquell moment.
• L'alumnat pren la iniciativa a l'hora d'associar vulneracions i discriminacions detectades al centre a partir de fets quotidians, col·lectivitzant i apropant històries.

Dificultats:

• L'alumnat genera propostes de canvi molt relacionades amb els discursos de reciclatge i actituds individuals.
• Les assemblees tenen una duració molt curta per manca de temps.
• Quan es disposa de temps per fer l'assemblea les discussions sobre propostes de canvi "s'estanquen", es genera sensació de fatiga al grup i costa arribar a consensos o ser creatives.
• La manca de temps i el gran nombre de persones no permet la creació conjunta d'una intervenció que aprofundeixi en les problemàtiques identificades.
• A secundària destaca la falta de pro activitat en la proposta d'intervencions artístiques (reconeixen no tenir-ne costum).
• Es posa de manifest la manca de confiança en relació a la repercussió que aquestes intervencions puguin tenir per generar canvis