Institut Antoni Pous i Argila (Manlleu)
L’equip impulsor de la pràctica ha estat un grup de professores i d’integrants de l’equip directiu que conformen la comissió de coeducació del centre, i que van decidir involucrar a l’alumnat a través de la creació de la figura de “la delegada o el delegat de gènere”.
És un rol o figura que ocupa una estudiant a cada grup-classe, que voluntàriament s'ha presentat per ser-ho i/o ha estat escollida per les seves companyes i companys. La persona delegada de gènere identifica situacions de discriminació o violència que es donin a la classe o al centre. Més endavant, en les reunions que es realitzen periòdicament amb la resta del grup, es posen en comú aquestes injustícies o situacions que la delegada ha observat i que necessiten una actuació, una xerrada, un debat, una formació, etc.
Es treballen temes coeducadors com la violència masclista i els micromasclismes, i temàtiques LGBTI.
Les delegades treballen per generar espais segurs i no discriminatoris, detectar violències de gènere, micromasclismes, treballar les relacions sexuals i afectives, en col·laboració amb agents per arribar a estendre el màxim possible els valors coeducatius dins el centre, implicant a tota la comunitat educativa.
Aquesta experiència es sistematitzada en el marc del projecte de recerca "La Coeducació a Catalunya. Pràctiques de referència i reptes", els objectius de la recerca s'enquadren en visibilitzar pràctiques de referència en matèria de coeducació en centres d'educació secundària d'arreu de Catalunya des d'un enfocament d'Educació per a la Justícia Global, així com fer incidència en les polítiques públiques a partir de generar una anàlisi crítica entorn la normativa que funciona com a marc legislatiu d'aquestes pràctiques en el context català.
La comissió es reuneix un cop al mes amb les delegades de gènere, on la participació és totalment voluntària, és a dir, s'organitzen assemblees mensuals per planificar les actuacions, tot i que quan venen dates assenyalades com el 8M o el 25N les trobades són més regulars.
Dins dels grups de delegades i delegats abans de portar a terme les accions a l'hora de tutoria, es realitza una petita formació, aquestes campanyes de sensibilització són coordinades conjuntament amb la tutora i una persona externa que es dirigeix a l'escola a fer la xerrada pertinent, aproximadament d'una hora i mitja. Les intervencions s'emmarquen a nivell d'aula sobretot, però també té una repercussió en el centre, ja que es tracta d'una figura que existeix a tots els cursos, incloent-hi els cicles. Per això, no deixa de prendre importància la col·laboració i el treball dels docents i de l'equip directiu, com agents facilitadors.
Per altra banda, si sorgeixen temes que interessen abordar per part de les delegades de gènere es fan diverses propostes.
El centre, més enllà de la pràctica que es descriu, col·labora permanentment amb l'Ajuntament de Manlleu en l'àrea de serveis socials, i amb el SIAD de Manlleu, destacant l'importància de crear xarxes consolidades.
El pla estratègic és una proposta de l'equip impulsor de coeducació, un equip coordinat de matins i tardes, que es duu a terme a les hores de tutories a l'ESO, Batxillerat i Cicles per mitjà de l'eina PAT, on cada setmana es fa un recull de les pràctiques realitzades, en aquest marc hi ha una part de coeducació per abordar diferents eixos i temàtiques per igualar la figura femenina i masculina, en cicles, per exemple, es focalitza més a nivell de masculinitats, micromasclismes, etc.
Al centre existeix un protocol contra les violències masclistes elaborat per una de les docents conjuntament amb el suport de l'equip directiu, participants del programa coeduca't de la Generalitat de Catalunya.
Per altra banda, les subvencions del Ministeri han possibilitat la compra de llibres de temàtica feminista per a la biblioteca del centre.
És un rol o figura que ocupa una estudiant a cada grup-classe, que voluntàriament s'ha presentat per ser-ho i/o ha estat escollida per les seves companyes i companys. La persona delegada de gènere identifica situacions de discriminació o violència que es donin a la classe o al centre. Més endavant, en les reunions que es realitzen periòdicament amb la resta del grup, es posen en comú aquestes injustícies o situacions que la delegada ha observat i que necessiten una actuació, una xerrada, un debat, una formació, etc.
Es treballen temes coeducadors com la violència masclista i els micromasclismes, i temàtiques LGBTI incorporant el protocol de violències masclistes de l'institut.
Sistematització/registre d'accions coeducadores per part del professorat, eines qualitatives i quantitatives, a través del Pla d'Acció Tutorial.
Les delegades de gènere neixen amb la finalitat de detectar aquelles pràctiques discriminatòries que es donen dins les aules. Les mateixes alumnes són les persones que viuen algunes realitats amb més profunditat i certesa, i és en part per això necessària la seva incorporació i col·laboració. El tracte entre iguals pot generar un vincle més horitzontal entre tot l'alumnat de l'institut i per tant, es poden consolidar més continguts coeducatius.
Des de la comissió s'empodera a les delegades de gènere, deixant un espai a l'aula perquè siguin elles mateixes les que dinamitzin les activitats planificades. En el conjunt de les intervencions i la programació d'activitats per part de les delegades i els delegats de gènere, emfatitzen que els debats generen un rol actiu entre l'alumnat, però que això depèn de la cohesió del grup, d'aquí la importància de promoure aquest sentiment que obre més possibilitats a crear reflexions i aprenentatges.
Han esdevingut espais d'acció i reflexió en els passadissos per captar les opinions de companys i companyes a través d'un mural de pòsits anònims, xerrades realitzades per agents externs al centre en el dia de la dona, entre d'altres, però encara s'observen evidencies en comentaris i actuacions que no tot està fet.
Tanmateix, una de les principals transformacions que s'han produït en la introducció d'aquesta figura al centre, més enllà de facilitar l'establiment d'una educació en perspectiva de gènere, és haver convertit cada aula en un espai segur, en el qual tots els agents del centre prenguin consciència de gènere, de forma que cap actuï de forma indiferent davant una situació discriminatòria o de violència cap a qualsevol col·lectiu.Es treballa per inciridir en el marc les noves tecnologies i les telecomunicacions per arribar a la comunitat educativa i crear consciència entre l'alumnat i el professorat.
Reptes/Resistències:
Pràctica sistematitzada amb el suport de:
"Ordre TSF/115/2016, de 12 de julio, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya"
Institut Antoni Pous i Argila
anna.costa@insantonipous.cat |
|