Infants amb dieta vegetariana: la controvèrsia está servida

És una proposta adreçada a 2n d’ESO per treballar  la  controvèrsia científica al voltant de la dieta vegetariana en la població infantil. També és adequada per iniciar la matèria de Biologia de 3r d’ESO, o per tutories.

L’activitat busca el triple objectiu d’introduir continguts STEM, treballar pensament crític i ètic, i desenvolupar habilitats per al diàleg controvertit. L’alumnat ha de preparar i realitzar un diàleg a partir de la pregunta “Es recomanable una dieta vegetariana per a nens i nenes?”. Per contextualitzar i motivar el debat, es parteix d’imatges i notícies aparegudes en mitjans de comunicació en les quals es mostren opinions diverses sobre el tema.

L’alumnat ha de preparar prèviament arguments a favor i en contra, en col·laboració amb la seva família.  Un cop fet això, es proposa un diàleg controvertit a l’aula, en el qual han de defensar el posicionament que la professora els indiqui, sigui o no la seva opinió real.

1) Trobem que resulta especialment interessant focalitzar els temes de controvèrsia en la població infantil-juvenil per tal que l’alumnat sigui protagonista del diàleg en específic i del procés d’aprenentatge en  general: la interpel·lació directa genera més motivació, es senten més còmodes argumentant, genera més controvèrsia, etc.

2) Una dinàmica interessant per identificar controvèrsies socio-científiques i els seus actors  és la proposada per en Jordi Domènech que s’anomena “Orbites CSC” (https://blogcienciesnaturals.wordpress.com/2018/09/25/orbites-csc-per-a-dissenyar-activitats-de-controversia-socio-cientifica/).

3) El diàleg es prepararà en part a casa amb l’ajuda dels adults  de la família. Implicar als adults que conviuen amb els infants en elaborar els arguments és especialment interessant:

• Per una banda, trobem molt útil per gestionar conflictes socials començar per gestionar-los a nivell familiar. En aquest sentit, és un element clau que adult i infant parlin entre ells i opinin de temes de la responsabilitat moral i civil que tenen els infants i els adults que els acompanyen, i quin és el seu enfoc envers aquesta responsabilitat.

• Per altra banda: augmenta la implicació de la família en el procés d’aprenentatge dels infants, amb tots els beneficis que això comporta.

4) En aquesta activitat s’analitza un tema controvertit. Treballar les controvèrsies ens ajuda a apropar-nos, alhora que és una oportunitat per cohesionar com a grup i obre una finestra a la transformació de conflictes. A través de la conversa identificarem necessitats i interessos comuns per tal de construir una visió conjunta de futur, on més d’una realitat podran conviure.

Què és un tema controvertit? (Incís: Si un tema es controvertit per molt poca gent continua sent un tema controvertit?)

Un tema controvertit és aquell que fa sorgir emocions i sentiments intensos i que en general ens polaritzen i ens divideixen. 

Els beneficis de treballar les controvèrsies són molts:

• podem tractar a l’aula, en un ambient segur, temes que preocupen,

• desenvolupem habilitats cognitives i socio-emocionals,

• activem el pensament crític,

• aprenem a valorar la diferència,

• aprenem a trencar estereotips,

• aprenem a confrontar-nos de manera no-violenta,

• desenvolupem consciència planetària (connexions, responsabilitats, etc.),

... i tot això ens ajuda a prevenir la polarització i l’extremisme en el futur.

5) Altres temes de controvèrsia possibles amb relació STEM: consum de drogues en menors d’edat, els tatuatges, l’avortament en menors d’edat, beneficis/perjudicis de l’afició als videojocs, etc.

6) Diferenciem l’activitat de Diàleg Controvertit d’altres com ara el “Debat Universitari”  doncs entenem que el debat les argumentacions dels diferents punts de vista sovint s’entenen com “oposades”, i la finalitat del debat acostuma a ser de caire competitiu: reafirmar el posicionament propi i/o convèncer a  l’altre. Mentre que el diàleg/conversa pretén identificar necessitats, valors i interessos  comuns per construir ponts cap a l’altre.

7) La controvèrsia exposada en aquesta activitat és del tipus socio-científica (entre la teoria científica i el posicionament social en relació a aquesta). Les controvèrsies científiques són aquelles que es donen entre dos o més teories o hipòtesis científiques (com podia ser en el seu dia: Lamarkisme vs. Darwinisme).

8) Existeixen unes targetes per orientar-conduir un debat elaborades per la Laura Farró i la Sílvia López (CESIRE).  Es tracta d’un conjunt de targetes i fitxes descarregables  que poden usar-se per facilitar el diàleg o debat entre alumnes que no estan avesats al diàleg o debat controvertit. (https://agora.xtec.cat/cesire/wp-content/uploads/usu397/2016/04/Cartes_conversacionals.pdf).

BIBLIOGRAFIA PER EDUCAR EN CONTROVÈRSIA:

Barbeito, Cécile; Caireta, Marina (2018) Discrepància benvinguda! Guia pedagògica per al diàleg controvertit

a l’aula. Ajuntament de Barcelona i Escola de Cultura de Pau.

Cascón, Paco (2001) Educar en y para el conflicto. Universitat Autònoma de Bellaterra: Càtedra UNESCO de

pau i drets humans. http://escolapau.uab.cat/img/programas/edicion/publicacion005e.pdf

Huddleston, T. (2003) Controversial issues: guidance for school.

https://www.youngcitizens.org/controversial-issues-guidance-for-schools

Rosemberg, Marshal (2000) Comunicación no violenta. Ediciones Urano.

Aquesta activitat parteix de l’interès per educar en la controvèrsia i té com a finalitat treballar competències STEM i generar opinió/posicionament ètic/moral respecte aquest mitjançant un diàleg controvertit. En aquest cas, el tema triat és el vegetarianisme en infants.

ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT

Durada aproximada: 4 sessions (4 hores)

1a sessió: Introductòria

• Presentació de l’activitat.

• Introducció del terme controvèrsia i dels beneficis de treballar amb controvèrsies.  Aquesta part es farà de manera interactiva, utilitzant eines TIC com ara la web Mentimeter (www.mentimeter.com) responent a preguntes com ara: Què és un tema controvertit?,  exemples de temes controvertits, ets. I finalment, se’ls fa posicionar-se respecte l’afirmació “No és conveninet per a un infant seguir una dieta vegetariana”. Es complementa l’afirmació amb les següents noticies : 

La Vanguardia, 11/08/2016

La Vanguardia, 4/01/2019

• Es proposa la tasca del diàleg per la següent sessió i es mostra la rúbrica d’avaluació d’aquest. Condicions per la preparació d’arguments:

- Cal que es preparin arguments a favor I en contra

- A ser possible que els ajudin els familiars adults amb els que viuen

2a sessió: Establiment de les normes  del diàleg

• Només entrar a l’espai aula seuen en rotllana 

• S’explica que dialogarem seguint les formes de la COMUNICACIÓ RESPECTUOSA.  S’expliquen aquestes formes:

 creant ESPAI SEGUR: no sentir-se jutjat, per garantir l’expressió sincera d’opinions.

 ESCOLTA ACTIVA

 ESTIMA: pròpia i cap a l’altre

 COOPERACIÓ I SUPORT

 RECONEIXER I GESTIONAR EMOCIONS (identifiquem 5? Com podem gestionar-les quan apareixen?) (Aquí podem fer us del la web Mentimetre).

 RECONÈIXER LA DIFERÈNCIA I EL SEU VALOR (podem visionar el següent vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=J2_ZdKEfZmI)

• Consensuem NORMES PEL DIÀLEG CONTROVERTIT 

Han de ser poques, clares, concretes, realitzables, curoses. Sota el lema: “M’agrada que m’escoltis i escoltar-te”, fem propostes entre tots els alumnes (anotades a la pissarra).

Idees de normes:

 Ningú té el monopoli de la veritat

 Vivim en relació: valorem més la relació que tenir o no raó

 NO ataquem persones, SI confrontem idees

 El resultat del diàleg ens portarà a créixer

 Ens escoltem respectuosament (torns de paraula?)

 Utilitzar preferentment la primera persona del singular: “JO”

3a sessió:

• Només entrar a l’espai aula tornem a seure en rotllana 

• De manera aleatòria a la meitat de l’alumnat se li assigna defensar el vegetarianisme en infants i a l’altra meitat se li assigna defensar la posició contrària.

• De manera voluntària s’assignarà el rol de moderador/a. A l’inici del diàleg pot començar el docent adoptant aquest rol, a tall de mostra, per més endavant cedir-lo a l’alumnat. En aquest cas, si és necessari, el docent pot passar a defensar una de les parts per donar més intensitat al diàleg. També poden assignar-se rols d’observadors que intervindran al finalitzar per ajudar a consensuar idees. 

•És important que al finalitzar el diàleg identifiquem els arguments o les idees consensuades.

4a sessió: 

Co-avaluació, auto-avaluació i tancament (...tot I que pot donar-se que els alumnes demanin una quarta sessió poder fer un segon diàleg per poder defensar la posició contrària...)

• Compartim en modalitat “conversa” la valoració de l’activitat.

• Resulta interessant valorar què sentim quan defensem un punt de vista amb el que no estem d’acord. 

• Activitat de la Diana

• Propostes de millora (Dos estrelles i un desig”)

• Un cop posada en comú l’avaluació cada alumne omple la seva rúbrica.

Aquesta pràctica pot vincular-se a la matèria de  Biologia i Geologia  (3er d’ESO) de l’àmbit Cientificotecnològic. Les competències que promou són les següents:

C.2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

C.4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

C.5 Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

C.11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

C.12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i social, fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

C.14. Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

En específic els Continguts Clau:

    CC10. Model d’ésser viu.

    CC11. Model d’evolució.

    CC12. Model d’ecosistema.

    CC29. Funció de nutrició. Aliments i nutrients. Malalties i trastorns associats. 

    CCD13. Fonts d’informació digital: selecció i valoració 

    CC27. Impactes mediambientals de l’activitat humana. Recursos naturals: renovables i no renovables.

Aquesta activitat ha estat realitzada amb alumnes de 2n d’ESO com a material de Tutoria a l’Ins Can Mas (Ripollet). Ha  estat exposada al curs  EEE 2019 (Educar per la justícia global des de les assignatures cientificotecnològiques a l’educació secundària) per membres del grup de treball EduGlobalSTEM .

L’avaluació forma part de la mateixa activitat (veure apartat “Explicació del procés”, 4a sessió). L’avaluació consta de 3 parts de posada en comú amb co-avaluació i una part d’autoavaluació.

• 1a part) El grup classe comparteix a mode de conversa la seva opinió valorant les diferents parts de l’activitat. (Av. Formadora. Qualitativa)

• 2a part) Amb l’activitat de la diana  es valora els graus d’assoliment dels objectius  1, 2 i 3; (Av. Formadora i formativa. Qualitativa)

• 3a part) Activitat de “Dos estrelles i un desig”: cada alumne expressa dos aspectes que li hgin agradat (estrelles) i un aspecte a millorar, implementar, repensar, proposta, ets. (desig). (Av. Formativa i formadora. Qualitativa)

• 4a part) Un cop posada en comú l’avaluació cada alumne omple la seva rúbrica: Auto-avaluació (Avaluació Formativa i formadora. Qualitativa i Quantitativa).

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA RÚBRICA

Objectiu 1: Conèixer els continguts

• Criteri 1.1 Alumne/a es fa preguntes, vol investigar i qüestionar el tema (recapta informació)

• Criteri 1.2 Alumne/a formula preguntes orientades a la reflexió i anàlisi de qüestions clau (contraposa, compara, generalitza, extrapola, etc.)

• Criteri 1.3 Alumne/a aporta noves reflexions per contribuir a eixamplar o matissar punts de vista.

• Criteri  1.4  Alumne/a sap definir tots els Conceptes Claus del diàleg.

Objectiu 2: Facilitar diàleg controvertit

• Criteri 2.1 Alumne/a vetlla per que el diàleg sigui respectuós, coherent i compromès.

• Criteri 2.2 Alumne formula preguntes clarificadores (clarifica propis valors, troba punts comuns, diferencia fets d’opinions, etc.).

Objectiu 3: Tenir consciència dels propis biaixos

• Criteri 3.1 Alumne/a identifica biaixos i reconeix com aquets alteren la seva opinió.

Exemples del material utilitzat per l’avaluació:

a) Rubrica d’Auto-avaluació

b) Dinàmica “Dos estrelles i un desig”

IMATGE ESTRELLA

c) Diana d’avaluació feta a l’inici i al final de l’activitat.

IMATGE DIANA

Alguns dels aprenentatges ja s’han escrit a les orientacions. Voldria destacar altres:

• Caldria pensar dinàmiques participatives per definir les normes del diàleg. Per tal de dur a terme  aquestes dinàmiques s’hauria de comptabilitzar una sessió més Poden haver alumnes (o familiars) especialment sensibles amb el tema controvertit que s’hagi triat pel diàleg. Creiem que en aquests casos concrets encara és més important el diàleg controvertit doncs li permet parlar-ne i és una oportunitat per expressar les seves inquietuds i contrastar-les amb altres punts de vista. 

• Un cop finalitzat el diàleg pot donar-se que els alumnes vulguin una “segona ronda” del diàleg, on puguin defensar un altre punt de vista (amb el que estan més d’acord i es senten més còmode alhora d’argumentar-lo).