La vinculació entre l'Educació per a la Justícia Global i l'enfocament competencial

Competències i EpJG

Segurament, estarem d’acord que l’educació ha viscut un gir i un canvi de mirada força significativa en les últimes dècades. La majoria de professionals de l’educació compartirem la idea que l’educació ja no es pot entendre únicament com a transmissió de continguts, sinó que l’educació s’ha d’entendre com a creació de condicions d’aprenentatge per a tota la vida i la formació de persones autònomes, crítiques, compromeses i solidàries capaces de donar resposta als reptes d’una societat cada vegada més complexa, dinàmica, plural i, encara que ens faci mal dir-ho, més desigual i injusta.

Aquest gir ha suposat una aposta per fomentar un enfocament de  l’educació més integral i holística que té com a referents els quatre pilars educatius «aprendre a conèixer», «aprendre a fer», «aprendre a ser» i «aprendre a conviure».

És aquí on l’Educació per a la Justícia Global i l’educació amb enfocament competencial comencen a compartir plantejaments i marcs d’actuació. Per tant, no és agosarat considerar que l’educació amb enfocament competencial és una excel·lent oportunitat per a la incorporació de l’EpJG en l’àmbit escolar degut, principalment, a la seva proximitat en la concepció de quina ha de ser la finalitat de l’educació, quina ha de ser la relació educativa entre educador i educand, quin tipus d’aprenentatge s’ha de promoure i com s’ha d’entendre l’avaluació per millorar això que anomenem ‘educació’.

Ambdós enfocaments educatius s’ubiquen en aquesta manera de concebre l’educació des d’una visió global, compromesa, responsable i transformadora de la formació de les persones.

En conseqüència, compartiran, en primer lloc, que la finalitat de l’educació és educar a les persones per a que siguin el més autònomes, crítiques i actives possibles en la transformació del món cap a un sistema més just, equitatiu, solidari i sostenible; en segon lloc, que la relació educativa es basa en l’escolta, el diàleg i l’apertura a l’altre amb clara intencionalitat d’elaborar coneixement conjunt; en tercer lloc, la promoció d’un aprenentatge profund relacionat amb l’interès del subjecte en comprendre per sí mateix allò que aprèn i per relacionar els diferents components de la realitat; i, finalment, entendran l’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, com a motor d'aprenentatge en l'alumnat i per al desenvolupament de les seves capacitats d'autoregulació en el propi aprenentatge i d'aprenentatge per a tota la vida.